Comerç a l'antic Egipte
El comerç a l'antic Egipte va consistir en l'establiment gradual de rutes comercials terrestres i marítimes entre l'antic Egipte i les poblacions d'Aràbia, l'Índia i l'Àfrica Subsahariana.
Comerç i transport prehistòric[modifica]
Durant el període Epipaleolític, al voltant del 10.000 aC, la cultura natufiana importava fruites partenocàrpies des del sud-est del Creixent Fèrtil fins al llevant mediterrani.[2] Migracions posteriors des del Creixent Fèrtil exportarien pràctiques agrícoles cap a d'altres regions, com Europa, Mongòlia, Crimea i l'Àfrica del Nord.[3][4] Entre el 6000 i el 4000 aC la població del Sàhara va importar animals domèstics d'Àsia. En els jaciments arqueològics de Nabta Playa hi ha registre de la presència de cabres i ovelles provinents d'Àsia Occidental durant el setè mil·lenni aC.[5]
Objectes importats trobats en l'Alt Egipte durant el cinquè mil·lenni aC indiquen el contacte entre la cultura badariana d'Egipte i els pobles sirians. En els jaciments arqueològics de Maadi s'han trobat indicis de la importació de terrisseria i tècniques de construcció des de Canaan a inicis del quart mil·lenni aC, durant el període predinàstic.[6]
En el quart mil·lenni aC la navegació s'havia establert i ja havia estat domesticat l'ase i probablement el dromedari. Posteriorment varen ser domesticats el camell bactrià i el cavall, seguit pel seu ús com a mitjà de transport. Mostres de carbó trobades en tombes de Nekhen i datades en el període de Naqada I i Naqada II han estat identificades com a fusta de cedre procedent del Líban.[7] Durant el període predinàstic s'importava obsidiana d'Etiòpia per a la creació de ganivets i altres objectes d'ascla.[8][9] També va donar-se comerç amb Núbia, amb els oasis del desert occidental i amb la Mediterrània oriental.[10]
Han estat trobats productes de terrisseria i altres objectes del Xam en l'antic Egipte i datats en el període de Naqada.[11] Productes egipcis de la mateixa època han estat trobats en regions del Pròxim Orient com Canaan[12] i en ciutats de Mesopotàmia com Uruk i Susa.[13][14] Per a la segona meitat del quart mil·lenni aC el lapislàtzuli de Badakhxan, en el centre d'Àsia, era exportat a Mesopotàmia i Egipte.[15]
Comerç trans-saharià[modifica]
La ruta terrestre de Wadi Hammamat, que connecta el riu Nil amb la mar Roja, ha estat utilitzada des del període predinàstic.[16] Al llarg del camí han estat trobats dibuixos de canoes egípcies de joncs, datats al voltant del quart mil·lenni aC.[17] Durant la primera dinastia varen sorgir ciutats al llarg de les rutes del riu Nil i la mar Roja, sent testimoniatge de com eren freqüentats dels camins.[16] El port d'Elim va ser part de la ruta comercial de Tebes amb la mar Roja, connectant amb Àsia, Aràbia i la Banya d'Àfrica.[16] S'ha documentat l'ús de la ruta durant el regnat de Senusret I, Seti I, Ramsès IV i posteriorment per part de l'Imperi Romà, usant-la principalment per a la mineria.[18][19]
La ruta comercial de Kharga amb Assiut va ser utilitzada des de l'imperi Antic per al transport i venda d'or, vori, espècies, blat, animals i plantes.[20] Posteriorment els romans van protegir la ruta mitjançant la construcció de fortaleses i assentaments defensius.[21] Heròdot va escriure que la ruta podia ser recorreguda en quaranta dies, sent una de les principals rutes entre Núbia i Egipte.[22] En la seva màxima extensió la ruta arribava a Kobbei, al nord d'Al-Fashir, travessant el desert i Wadi Howar, fins a arribar a Egipte.[21]
Comerç marítim[modifica]
Es té constància de la construcció de vaixells en l'antic Egipte des d'almenys el 3000 aC.[23][24] Els constructors sabien acoblar taulons de fusta al casc del vaixell, amb cintes teixides que s'utilitzaven per unir-los i joncs o herba entre ells per segellar les unions.[23] L'Institut Arqueològic d'Amèrica ha estimat que l'embarcació més antiga coneguda d'Egipte, amb 22,8 metres de llarg, va ser construïda prop de l'any 3000 aC i va poder pertànyer al faraó Aha.[24]
Una colònia egípcia del sud de Canaan ha estat datada de poc abans de la primera dinastia.[25] El faraó Narmer tenia terrisseria egípcia fabricada a Canaan amb el seu nom escrit en ella i importada a Egipte des de Tel Arad, Rafah i Bessor.[26] El 1994 van ser descoberts fragments de ceràmica d'un serekh amb el nom del faraó Narmer, datat l'any 3000 aC. Estudis mineralògics van mostrar que els fragments pertanyien a un atuell de vi exportat des del Nil a Palestina. Pel clima d'Egipte la producció de vi no era possible a la regió, per la qual cosa havia de ser importat de Grècia, Fenícia i Palestina, establint relacions comercials amb aquestes regions.[27]
Referències[modifica]
- ↑ Veldmeijer, André J. Tutankhamun's Footwear: Studies of Ancient Egyptian Footwear. Leiden: Sidestone Press, 2011. ISBN 978-90-8890-076-1.
- ↑ E. Kislev, Mordechai «Early Domesticated Fig in the Jordan Valley». Science, 02-06-2006. DOI: 10.1126/science.1125910.
- ↑ Chikhi, Lounes «Y genetic data support the Neolithic demic diffusion model». PNAS, 07-08-2002. DOI: 10.1073/pnas.162158799.
- ↑ Dupanloup, Isabelle «Estimating the Impact of Prehistoric Admixture on the Genome of Europeans». Oxford Academic, 01-07-2004. DOI: 10.1093/molbev/msh135.
- ↑ Fred Wendorf, Romuald Schild. «Late Neolithic megalithic structures at Nabta Playa (Sahara), southwestern Egypt», 26-11-2000. Arxivat de l'original el 2010-10-09. [Consulta: 25 març 2018].
- ↑ University College de Londres. «Predynastic culture of Lower Egypt, about 4000 - 3500 (contemporary with Naqada I - IIb)», 2000.
- ↑ Marie Parsons. «Egypt: Hierakonpolis, A Feature Tour Egypt Story», 2008.
- ↑ University College de Londres. «The origin of obsidian used in the Naqada Period in Egypt», 2000.
- ↑ University College de Londres. «Obsidian», 2002.
- ↑ Shaw, Ian «The Oxford History of Ancient Egypt». Oxford University Press [Oxford], 2002, pàg. 61.
- ↑ University College de Londres. «Levantine pottery and objects in Egypt during Naqada II and III», 2000.
- ↑ Branislav Andelkovic. «Findplaces in Palestine of Egyptian pottery and other objects of Naqada II and III». University College de Londres, 2000.
- ↑ University College de Londres. «Cylinder Seals in Mesopotamia», 2000.
- ↑ University College de Londres. «Places where cylinder seals similar to that from Naqada tomb 1863 have been found», 2000.
- ↑ Rao, Shikaripura Ranganatha. Lothal, 1985, p. 27-29.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Andie Byrnes. «The Archaeology of the Eastern Desert, Appendix F: Desert Rock Areas and Sites». University College de Londres, juny 2007. Arxivat de l'original el 2008-07-19. [Consulta: 25 març 2018].
- ↑ Francis Lankester. «Desert Boats Home Page». Eastern Desert, juny 2013. [Consulta: 4 febrer 2018].
- ↑ James A. Harrell. «Survey of ancient Egyptian stone quarries (rock varieties and images, locations, and ages)». Universitat de Toledo, Ohio, setembre 2007.
- ↑ André Dollinger. «Mining», 2000. Arxivat de l'original el 2016-12-11. [Consulta: 25 març 2018].
- ↑ Jobbins, Jenny «The 40 days' nightmare». Al-Ahram [El Caire], novembre 2003.
- ↑ 21,0 21,1 Burr, J. Millard. Darfur: The Long Road to Disaster. Princeton: Markus Wiener Publishers, 2006. ISBN 1-55876-405-4.
- ↑ Stuart Tyson Smith. «Nubia History». Universitat de Califòrnia, 2009. [Consulta: 4 febrer 2018].
- ↑ 23,0 23,1 Cheryl Ward. «World's Oldest Planked Boats». Institut Arqueològic d'Amèrica, juny 2001. [Consulta: 4 febrer 2018].
- ↑ 24,0 24,1 Angela M.H. Schuster. «This Old Boat». Institut Arqueològic d'Amèrica, 11-12-2000. [Consulta: 4 febrer 2018].
- ↑ Porat, Naomi. «An Egyptian Colony in Southern Palestine During the Late Predynastic to Early Dynastic». A: The Nile Delta in Transition: 4th to 3rd Millennium BC, 1992, p. 433-440.
- ↑ University College de Londres. «Egyptian pottery of the beginning of the First Dynasty, found in South Palestine», 2000. [Consulta: 4 febrer 2018].
- ↑ Homan, Michael «Beer and Its Drinkers: An Ancient near Eastern Love Story». Near Eastern Archaeology. DOI: 10.2307/4132364.