Commutació de circuits

La commutació de circuits és una tècnica per permetre l'ús compartit de xarxes de telecomunicacions, millorant-ne així l'eficiència. Es basa en la idea de crear un enllaç fix entre l'emissor i el receptor a través dels diferents nodes de la xarxa. Aquest enllaç un cop establert es manté en ús exclusiu per la comunicació en servei, i els recursos (nodes de la xarxa) no són alliberats fins que la comunicació finalitza.

Les comunicacions amb aquesta tècnica requereixen tres passos:

1. Inici de connexió. En aquesta etapa s'estableix el canal que comunicarà l'emissor amb el receptor.
2. Transmissió de la informació. Un cop creat el canal ja es pot transmetre la informació.
3. Finalització de la connexió. Quan s'ha acabat la comunicació s'ha de desfer el canal creat per alliberar els recursos.

Aquesta tècnica és la que s'utilitza en la telefonia fixa, per exemple, i és més eficient que la commutació de paquets quan s'ha de transmetre grans quantitats de dades durant períodes prolongats de temps.

Avantatges

• L'amplada de banda és definit i es manté constant durant la comunicació.
• Si el circuit és fix, no es perd temps en l'encaminament de la informació.
• La transmissió es realitza en temps real, essent útil per la comunicació de veu i vídeo.

Desavantatges

• Quan s'utilitza l'enllaç es desaprofiten recursos (amplada de banda).
• Si la commutació és intermitent o amb una gran quantitat d'estacions, és ineficient.
• Es produeix un retard al principi de la comunicació.
• El camí físic és sempre el mateix, per tant, no s'utilitzen els camins alternatius que poden ser més eficients.