Vés al contingut

Comtat de Bell-lloc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de títol nobiliariComtat de Bell-lloc
Tipuscomtat, títol nobiliari i comtat jurisdiccional Modifica el valor a Wikidata
Primer titularRamon de Bell-lloc i de Macip, Vedruna i de Bell-lloc
Reiarxiduc Carles d'Àustria (com a pretendent Carles III d'Espanya)
Data18 d'agost de 1707
Actual titularPedro de Mercader y Tricás
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Coordenades41° 37′ 39″ N, 2° 20′ 19″ E / 41.62738°N,2.33871°E / 41.62738; 2.33871

El comtat de Bell-lloc[1][2] és un títol nobiliari concedit per l'arxiduc Carles d'Àustria, el 1707, anul·lant el de vescomtat de Bell-lloc que li havia concedit el 1705, al sergent major d'infanteria i tresorer de l'exèrcit de l'Empordà Ramon de Bell-lloc i de Macip, jurat en cap de Girona, senyor de Bell-lloc (la Roca del Vallès).[3]

Can Mercader, residència dels II i III comtes de Bell-lloc, a Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat.
Torre de la Miranda, construïda per Arnau de Mercader i de Zufía (1852-1932), tercer comte de Bell-lloc, situada a Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat.

El primer comte va ser un partidari fervent de l'Arxiduc Carles. Després de la derrota de 1714, el títol es va perdre. Cent anys després, la rebesneta del primer comte, Maria Mercè de Bell-lloc i de Portell, es va casar en 1824 amb Ramon de Mercader. El fill d'aquest matrimoni, Joaquim de Mercader i de Bell-lloch, va obtenir la confirmació del títol pel rei Amadeu I per Reial Decret del 2 d'agost del 1871.[4][5]

Posteriorment el títol fou rehabilitat el 28 de novembre del 1961, a favor de Pere de Mercader i Piqué,[6] qui ja ostentava socialment el títol,[7] per ser descendent directe del tercer titular Arnau de Mercader i de Zufía.

L'actual titular, des de 1998, és Pere de Mercader i Tricàs.[8]

Armes

[modifica]

En camp de gules, tres veneres, d'or, ben ordenades. Lema: ≪Ab alta cuncta≫.[1]

Comtes de Bell-lloc

[modifica]
TitularPeríode
Creació en 1707 per l'arxiduc Carles d'Àustria
IRamon de Bell-lloc i de Macip, Vedruna i de Belloch1707-?
Confirmació en 1871 pel rei Amadeu I de Savoia
IIJoaquim de Mercader i de Bell-lloc1871-1904
IIIArnau de Mercader i de Zufía1906-1932
Rehabilitació en 1961 pel Cap de l'Estat Francisco Franco[6]
IVPere de Mercader i Piqué1961-1998
VPere de Mercader i Tricás1998-actual titular

Història dels Comtes de Belloch

[modifica]
  • Ramon de Bell-lloc i de Macip, Vedruna i de Belloch, I comte de Belloch, I vescomte de Bell-lloc (vizcondado previ), Senyor de Belloch.
Els seus pares van ser Jeroni de Bell-lloc i de Vedruna, i l'esposa d'aquest, Anna de Macip i de Bell-lloc, Senyora de Bell-lloc (filla de Tomàs de Macip i de Gargallo i de Mariana de Bell-lloc i de Vilanova, Senyora de Bell-lloc.)

Confirmat en 1871,[5] com a «segon comte»,[3] a favor del quart net del primer titular:

El succeí, en 1906:[11]
  1. Casat amb Paulina Pozzali y Crotti.
Sense descendència. El seu nebot (fill del seu germà Pere-Pau de Mercader i Zufía, n. en 1857) va ser:
  • Pere de Mercader i Bofill (†1936), qui no va poder obtenir la successió en el títol en coincidir el període de la seva ostentació (1932-1940) amb la II República i la Guerra Civil.
El seu fill va obtenir la rehabilitació en 1961:

Rehabilitat en 1961, a favor del descendent directe del tercer titular:[6]

  • Pere de Mercader i Piqué (†1998), IV comte de Bell-lloc[12]
  1. Casat, el 7 d'octubre de 1956, amb Elvira Tricás Colomar.[7]
El succeí, el 26 de març de 1998, el seu fill:[8]
  • Pere de Mercader i Tricàs (n.1958), V comte de Bell-lloc.
Actual titular.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2004). Instituto Español de Estudios Nobiliarios, Editorial Hidalguía, Madrid.
  2. Guía de Títulos Arxivat 2019-03-27 a Wayback Machine., Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza de España. Consultat el 16 de març de 2014.
  3. 1 2 «Armas de los Títulos Catalanes (XXIII): Conde de Bell-lloc». Heráldica Catalana (blog), 10-12-2010.
  4. de Fluvià i Escorsa, Armand. «La qüestió del reconeixement dels títols nobiliaris atorgats pel comte-rei Carles III l'arxiduc». Arxivat de l'original el 23-09-2015.
  5. 1 2 Fluvià i Escorsa, Armand. «La qüestió del reconeixement dels títols nobiliaris atorgats pel comte-rei Carles III l'arxiduc». Arxivat de l'original el 23-09-2015.
  6. 1 2 3 Decreto 2326/1961, de 16 de novembre. Publicat en el B.O.E. el 28 de novembre de 1961.
  7. 1 2 «Ecos de sociedad», a Diari ABC, 9 d'octubre de 1956.
  8. 1 2 3 Reial Carta de Successió de data 26 de març de 1998. Publicat en el B.O.E. el 12 de febrer de 1998.
  9. «Comtat de Bell-lloc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  10. Garcia i Sastre, Andrea (1997) «Els museus d'art de Barcelona: antecedents, genesi i desenvolupament fins a l'any 1915», Ed. L'Abadia de Montserrat.
  11. Arbre genealògic Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine., a compactgen.net; consultat el 16 de març de 2014.
  12. Encara que ja ostentava el títol socialment des de 1940. Per exemple: «Ecos de sociedad», a ABC, 9 d'octubre de 1956.