Coneixement a priori

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El coneixement a priori és el coneixement que es dóna sense necessitat de contacte sensorial amb l'objecte. El terme prové de Kant i s'aplica a aquells conceptes fruit de la raó, que es dedueixen i refuten mitjançant la lògica i no per l'experiència. Conté una sèrie de veritats universals (no depenen de les circumstàncies) i necessàries (no poden ser d'una altra manera perquè són exigides per la ment).

El corrent crític afirma que no es pot produir un coneixement a priori perquè sempre es parteix de l'experiència prèvia, fins i tot per aprendre a raonar o deduir proposicions. Argumenta que un ésser humà privat de tots els sentits, sense cap contacte amb el món exterior, no podria tenir cap tipus de coneixement.

Per contra alguns científics creuen que hi ha una sèrie de coneixements que són innats a l'individu i que s'activen quan són necessaris perquè responen a l'estructura de la mateixa ment humana. El generativisme aplica aquesta idea al llenguatge.