Confederalisme democràtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bandera del KCK, tot i que és freqüentment utilitzada per confederalistes democràtics.

El confederalisme democrátic (també conegut com comunalisme kurd o apoisme) és una ideologia teoritzada pel líder del PKK, Abdulà Öcalan (també conegut com Apo). Pensament de caràcter socialista llibertari, sintetitza elements del marxisme, l'anarquisme i el comunalisme. Actualment s'aplica a Rojava, al Kurdistan Occidental.

Objectius[modifica]

El confederalisme democrátic té com a objectiu aconseguir una societat civil ecològica, democràtica i igualitària a l'Orient Mitjà des d'una perspectiva municipalista llibertària i anticapitalista, abandonant el concepte d'estat-nació (entés com un estat on la majoria dels habitants son étnicament i religiosament similars) i substituint-lo per una série de municipis autogovernats per democràcia directa i organitzats dins d'una confederació (vejam, KCK). D'aquesta manera, per la via de la descentralització, s'espera posar fi als conflictes étnics i religiosos d'Orient Mitjà i del Món.

Punts principals[modifica]

Els punts principals del confederalisme democràtic, de forma resumida, són:[1][2]

Dones de l'YPJ dins de l'hivernacle d'una granja ecològica i cooperativa.

• La societat democràtica ha d'esdevenir la propietària dels recursos económics, no l'Estat i no els burgesos, es considera la justa distribució dels recursos una part fonamental de l'alliberament de les societats, es proposa un nou sistema económic que no només no es mogui per la recerca del màxim benefici, sino que ho faci per satisfer les necessitats naturals bàsiques de totes les persones, aquest nou sistema social haurà de ser ecologista i ha de perseguir l'alliberament de la dona (vejam, jineologia).

• Fins que la totalitat de les reformes democràtiques no siguin possibles, s'admet una convivència pacífica amb l'Estat-nació sempre que no hi hagi intervenció en qüestions d'autogovern ni intents dassimilació cultural. Un cop reformat democràticament, l'Estat-nació ha de convertir-se en una institució política més modesta, que funcioni com una autoritat social que només compleixi funcions en els àmbits de la seguretat interna (vejam, Asayish) i en la prestació de serveis socials que els municipis autogovernats no puguin oferir.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]