Confessionari
Un confessionari és un petit habitacle aïllat usat per al sagrament de la penitència, modernament rebatejat com sagrament de reconciliació a l'Església Catòlica llatina, on el sacerdot hi escolta les confessions dels cristians que s'acosten a l'església.[1]
Generalment és construït de fusta. La primera aparició va ser al Concili de Trent, convocat pel papa Pau III i que va transcórrer entre els anys 1542 i 1562. Hom hi va col·locar un espiell per separar completament confessor de penitent.[2] Al Concili Vaticà II es va renovar el moble. Les esglésies de l'Orient no el tenen i al protestantisme el perdó és una afer directe entre els feligresos i Déu que no necessita cap intermediari.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confessionari |
- ↑ «Confessionari». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Blanco, Arturo. Historia del confesionario: razones antropológicas y teológicas de su uso (en castellà). Ediciones Rialp, 2000, p.97-98. ISBN 8432132993.[Enllaç no actiu]