Confessionari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Confessionari

Un confessionari és un petit habitacle aïllat usat per al sagrament de la penitència, modernament rebatejat com sagrament de reconciliació a l'Església Catòlica llatina, on el sacerdot hi escolta les confessions dels cristians que s'acosten a l'església.[1]

Generalment és construït de fusta. La primera aparició va ser al Concili de Trent, convocat pel papa Pau III i que va transcórrer entre els anys 1542 i 1562. Hom hi va col·locar un espiell per separar completament confessor de penitent.[2] Al Concili Vaticà II es va renovar el moble. Les esglésies de l'Orient no el tenen i al protestantisme el perdó és una afer directe entre els feligresos i Déu que no necessita cap intermediari.

Confessionari de l'església de Santa Maria la Major de Montblanc (Tarragona)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confessionari
  1. «Confessionari». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Blanco, Arturo. Historia del confesionario: razones antropológicas y teológicas de su uso (en castellà). Ediciones Rialp, 2000, p.97-98. ISBN 8432132993.