Vés al contingut

Congregació laica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El germà Walfrid, membre de la congregació laica de los Germans maristes i fundador del Celtic Football Club.

Una congregació laica és un institut de vida consagrada de l'Església Catòlica els membres de la qual han fet vots simples[1] i les finalitats de la qual no requereixen que els membres siguin sacerdots. Poden ésser masculines o femenines i estan regulades pel cànon 588, 3 del Codex iuris canonici de 1983.

Història

[modifica]

A partir de la Contrareforma, l'Església Catòlica regula molt rigorosament la vida religiosa en comunitat i la limita a ordes i congregacions religioses regulars. Elimina moltes confraries masculines i altres formes de vida comuna que, durant l'edat mitjana havien estat permeses i tenien gran difusió. Eren, majoritàriament, fundacions privades per laics on els mateixos laics, homes o dones, es dedicaven a l'apostolat actiu mitjançant l'assistència als altres o a la vida en comunitat sota les mateixes condicions que les que podia tenir un orde religiós, però sense pronunciar vots religiosos. En són exemples els penitents, les beguines i begards, les beates, els terciaris, etc.

Cap al final del segle xvii, va haver-hi intents de restaurar aquesta manera de viure la religió per part dels laics i van sorgir les primeres congregacions on els membres vivien en comunitat però no feien vots solemnes. A més, en les masculines es prohibia expressament que els membres fossin sacerdots. Com els seus antecessors medievals, tenien com a objectiu les activitats educatives (educació i catequesi) o caritatives: assistència a malalts, orfes, presos, persones sense recursos econòmics...

Avui dia, la majoria de congregacions laiques són femenines: prop d'un millar només les que són de dret pontifici.

Congregacions laiques masculines

[modifica]

Es llisten les congregacions religioses laiques masculines de dret pontifici, segons l'ordre cronològic de fundació[2]

Notes

[modifica]
  1. Al contrari que als ordes religiosos, on es fan vots solemnes.
  2. Annuario Pontificio per l'anno 2017, p. 1437-1446.

Vegeu també

[modifica]