Conill d'Angora

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuConill d'Angora
Joey Giant Angora Buck-rebalanced.jpg
modifica
Dades
Font dellana d'angora modifica
Nomenclatura
EpònimAnkara modifica

El conill d'Angora (en turc: Ankara tavşanı) és una varietat de conill domèstic que es cria pel seu pèl, la llana d'angora. Es pensa que és originari d'Angora (avui anomenada Ankara) a Turquia, com el gat d'Angora i la cabra d'Angora, productora del mohair, que es caracteritzen pel seu pèl llarg i suau.

El conill d'Angora va ser animal de companyia de la reialesa francesa a mitjans del segle XVIII; al final del segle s'havia estès per la resta d'Europa. En els EE.UU. els conills d'Angora van aparèixer al segle XX. El seu caràcter extremadament tranquil ho fa un bon animal de companyia en el IDER.

El seu abundant pelatge és objecte d'explotació econòmica. L'escàs diàmetre, 11 micres, i la longitud dels pèls són dos factors molt atractius per a la indústria tèxtil, ja que les peces confeccionades amb aquest tipus de fibra pesen menys que la llana i donen molt més abric.[nota 1] L'angora forma part de peces d'alta qualitat.[1] Pel seu abundant pelatge se li ha de raspallar de dos a tres vegades per setmana.

Origen[modifica]

El conill d'Angora s'esmenta en 1755 pel naturalista comte de Buffon. Linneo també ho descriu en 1788.[2] El conill d'Angora és una mutació que va aparèixer simultàniament en diversos llocs d'Europa; alguna cosa similar a l'ocorregut amb la mutació del conill Rex, de pèl extra-curt.

França comença l'explotació del conill d'Angora en petites granges per exportar els teixits per a peces d'abric, especialment per a la curació de malalties reumàticas. Anglaterra, país receptor d'aquestes exportacions, va començar a desenvolupar la seva pròpia explotació de conill d'Angora.

Varietats de conill d'Angora[modifica]

L'Associació Americana de Cria de Conills (American Rabbit Breeders Association, ARBA) ha fixat quatre varietats del conill d'Angora, cadascuna amb les seves particulars característiques morfològiques.

  • Conill d'Angora anglès
  • Conill d'Angora francès
  • Conill d'Angora gegant
  • Conill d'Angora setí

Característiques morfològiques[modifica]

  • El Conill d'Angora anglès: té un abundant pelatge en les orelles, el cap i les potes i al tacte és sedós. És l'espècie més petita dels conills d'Angora. Arriben a pesar entre 2,5 i 4 kg a l'edat madura.
  • El Conill d'Angora francès: té la cara i les orelles envoltades de pèl llis. S'assembla a un conill comú. El cos del conill té forma oval i el seu pes és de 4 kg i 5 kg.
  • El Conill d'Angora gegant: el seu pelatge és blanc. No se li pot tallar el cabell,ja que no muda el pelatge. Qualsevol conill amb les seves mateixes característiques, però amb el pelatge d'un altre color, sol ser un híbrid. És el més gran de les quatre espècies i el seu pes en la seva maduresa és d'aproximadament 4,5 a 6 kg.
  • El Conill d'Angora setí: que porta aquest nom per la lluentor del seu pelatge. No té abundant pèl i aquest és més curt que el de les altres espècies. El seu pèl és absolutament suau i el seu pes és de 4 kg en la seva maduresa.

Alimentació[modifica]

Són animals herbívors i s'alimenten de: farratges, fruites i verdures, a més dels seus subproductes. Cal donar-los cada dia una mescla de pinso, farratge verd i fenc.

El millor és proporcionar els aliments frescos en forma d'amanides barrejades. De tant en tant es poden oferir petites quantitats d'hortalisses i fruites. Com a molt dues o tres vegades a la setmana. Amb una dieta d'aquest tipus es mantindran sans i vitals. L'alimentació del conill d'Angora és molt semblada al dels conills domèstics però cal tenir més cura amb ells.

Hàbitat[modifica]

Prové de granges de criança a Ankara, Turquia; des d'on va ser portat a Europa i a Amèrica. És aconsellable, si conviu en una casa, que tingui una gàbia gran, ja que per la seva grandària necessita espais grans. Els francesos utilitzen conilleres de ciment condicionades amb restes de palla. La palla absorbeix l'orina i manté acollidor l'hàbitat de l'animal.

A Turquia han criat aquests conills amb èxit, cobrint les seves gàbies amb teles de malla. Els conills d'Angora no aguanten les temperatures que superen els 30 ºC ni les temperatures que baixen dels 10 ºC. Necessiten estar en un lloc amb una bona ventilació, per evitar els problemes per l'abundant orina d'aquest animal.

Hàbits sexuals[modifica]

Quan un conill d'Angora corre en cercles al voltant de les seves potes posteriors és un senyal de comportament sexual. El conill d'Angora aconsegueix la seva maduresa sexual entre els quatre i els sis mesos. Poden criar en qualsevol època de l'any. La femella no manifesta època de zel, la qual cosa permet criar en qualsevol època de l'any, la gestació dura aproximadament un mes.

Conill d'angora

Referències[modifica]

  1. Lebas, F.; Coudert. «The Rabbit. Husbandry, health and production.» (en inglés) p. 172, 1997. [Consulta: 22 juliol 2015].
  2. Ayala Martín, Emilio. «El Angora y la industria del pelo.». Gráficas Uguina, 1944. [Consulta: 22 juliol 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Sandford, JC The domestic rabbit. 5ª ed. Blackwell Science, Oxford 1996, ISBN 0-632-03894-2

Notes[modifica]

  1. La fibra de angora es fins i tot més fina que el caixmir.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conill d'Angora