Conill dels boiximans
Bunolagus monticularis  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | en perill crític |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Lagomorpha |
| Família | Leporidae |
| Gènere | Bunolagus |
| Espècie | Bunolagus monticularis (Thomas, 1903) Bunolagus monticularis |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Lepus monticularis |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
El conill dels boiximans (Bunolagus monticularis) és un dels mamífers més rars i en perill més crític del món i probablement no en queden més de dos-cents individus. Aquest conill té una distribució extremament límitada, vivint únicament a les regions central i meridional del desert de Karoo, a la província del Cap de Sud-àfrica. És l'únic membre del gènere Bunolagus.[1]
El conill dels boiximans té una longitud de cap i cos en els adults d'entre 33,7 i 47,0 cm, i normalment presenta una franja de color marró fosc que va des de la mandíbula inferior per sobre de la galta i cap amunt cap a la base de les orelles, així com un anell blanc al voltant de cada ull. La taca nucal (la secció de pelatge al clatell fins a la base de les orelles), així com les extremitats i els flancs inferiors, són de color ruf.[2] La part inferior i la gola són de color crema. La cua és de color marró pàl·lid amb un matís negre cap a la punta i les seves extremitats són curtes i molt peludes, amb el peu posterior mesurant entre 9 i 12 cm. El seu pelatge és suau i sedós, més que el de les llebres, i presenta una tonalitat que va del marró rogenc al negre. Les orelles mesuren entre 11 i 12 cm[3] i són arrodonides a les puntes.[2] Les femelles són lleugerament més grans que els mascles[4]. La seva fórmula dentària és —dos parells d'incisius superiors i un parell d'inferiors, sense canins, tres premolars superiors i dos d'inferiors a cada costat, i tres molars superiors i inferiors a cada costat de la mandíbula—, com és el cas de tots els lepòrids.[5]
El conill de riu s'assembla a les llebres (lagomorfs del gènere Lepus). S'assembla molt especialment a la Llebre del Cap (Lepus capensis) en la seva morfologia, però no en els patrons del pelatge. El crani de les llebres i el del conill de riu són similars, amb la diferència principal que el del conill de riu és més petit i no té cap obertura (forat) a prop de les dents premolars. La bulla, una estructura òssia que envolta la base de l'orella, és molt més gran que la de la majoria dels altres conills; el conill dels volcans (Romerolagus) i el conill pigmeu (Brachylagus) tenen bolles similarment grans, però les pinnes (la part de l'orella visible externament) són més petites. De vegades se'l compara amb els conills de roca, alguns dels quals s'encavalquen en la seva distribució[6][7]; en la seva primera descripció, es va observar que tenia aproximadament la mateixa mida que el conill de roca de Natal (Pronolagus crassicaudatus)[8], tot i que més tard ha estat descrit com a més petit que tots els conills de roca excepte el conill de roca de Smith (P. rupestris)[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Bunolagus». A: Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
- 1 2 Schai-Braun i Hackländer, 2016, p. 72.
- ↑ Schai-Braun i Hackländer, 2016, p. 112.
- ↑ Duthie, Andrew. «Riverine rabbit». A: The Complete Book of Southern African Mammals. Cape Town: Struik Publishers, 1997, p. 119.
- ↑ (tesi).
- ↑ Johnston 2018
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
- ↑ Thomas, Oldfield «On a remarkable new hare from Cape Colony». Annals and Magazine of Natural History, vol. 11, 61, 01-01-1903, p. 78–79. DOI: 10.1080/00222930308678727.
- ↑ Sen, S.; Pickford, M. «Red Rock Hares (Leporidae, Lagomorpha) past and present in southern Africa, and a new species of Pronolagus from the early Pleistocene of Angola». Communications of the Geological Survey of Namibia, vol. 24, 2022, p. 89.
