Llebre de les neus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaLlebre de les neus
Lepus timidus
Lepus timidus 01-cropped.jpg
Exemplar fotografiat a Escòcia.
Nordischer Schneehase-drawing.jpg
Il·lustració de l'any 1927
Dades generals
Període de gestació 50 dies
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Lagomorpha
Família Leporidae
Gènere Lepus
Espècie Lepus timidus
(Linnaeus, 1758)[1]
Distribució
Lepus timidus - wystepowanie.PNG
Distribució geogràfica (en vermell)
Modifica dades a Wikidata
Exemplar dels Estats Units
Exemplar de les Illes Fèroe
Il·lustració de l'any 1927
Exemplar de Noruega
Lepus timidus

La llebre de les neus o llebre muntanyesa[2] (Lepus timidus) és una llebre adaptada als hàbitats polars i muntanyosos.

Descripció[modifica]

Mentre que el seu pelatge és marró a l'estiu, a l'hivern esdevé totalment o gairebé totalment blanc. La subespècie irlandesa (Lepus timidus hibernicus) roman de marró tot l'any i només desenvolupa un pelatge blanc en rares ocasions. Aquesta subespècie també pot tenir una superfície superior de la cua de color gris fosc. Això, en combinació amb les diferents tonalitats de marró que pot tenir la llebre de les muntanyes irlandesa pot fer que els observadors la confonguin amb una llebre comuna. A Escandinàvia, esdevé totalment blanca.

Subespècies[modifica]

  • Lepus timidus ainu (Barrett-Hamilton, 1900).[3]
  • Lepus timidus begitschevi (Koljuschev, 1936).[4]
  • Lepus timidus gichiganus (J. Allen, 1903).[5]
  • Lepus timidus hibernicus (Bell, 1837).[6]
  • Lepus timidus kamtschaticus (Dybowski, 1922).[7]
  • Lepus timidus kolymensis (Ognev, 1923).[8]
  • Lepus timidus kozhevnikovi (Ognev, 1929).[9]
  • Lepus timidus lugubris (Kastschenko, 1899).[10]
  • Lepus timidus mordeni (Goodwin, 1933).[11]
  • Lepus timidus orii (Kuroda, 1928).[12]
  • Lepus timidus scoticus (Hilzheimer, 1906).[13]
  • Lepus timidus sibiricorum (Johanssen, 1923).[14]
  • Lepus timidus timidus (Linnaeus, 1758).[15]
  • Lepus timidus transbaicalicus (Ognev, 1929).[16]
  • Lepus timidus varronis (Miller, 1901).[17][18][19][20][21][22][23]

Alimentació[modifica]

La seva dieta varia segons l'hàbitat i la temporada: a l'estiu, els exemplars dels boscos consumeixen principalment fulles i branquetes, mentre que els que viuen a la tundra alpina mengen plantes. També es nodreixen de líquens i escorces. No obstant això, a l'hivern, quan la majoria dels seus aliments habituals estan colgats sota la neu, el bruc n'és la font d'aliment predominant.[24]

Distribució geogràfica[modifica]

La seva difusió va de Fennoscandinàvia fins a la Sibèria oriental; també n'hi ha poblacions aïllades als Alps, Irlanda, Polònia, el Regne Unit i Hokkaidō. Ha estat introduïda a Shetland i les Illes Fèroe.[25]

Estat de conservació[modifica]

Les seves poblacions fluctuen considerablement a causa dels depredadors, els paràsits i la fam. Entre els primers, en destaquen la guineu roja, el gat salvatge, els gossos i les aus rapinyaires. Pel que fa als paràsits, les puces, les paparres, els polls, els bacteris i d'altres microorganismes són els que més li afecten. Quant a la fam, aquesta pot ésser causada per condicions meteorològiques adverses o per menjar en excés certs aliments. Tot i que l'espècie en general no es troba en risc greu, es creu que la població aïllada dels Alps estigui, a hores d'ara, ja extinta.[24]

Referències[modifica]

  1. Von Linné, C. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. 1. 10a edició, 1758, p. 1-824. Holmiæ. (Salvius). . «Enllaç».
  2. TERMCAT (anglès)
  3. Mammal Species of the World (anglès)
  4. Mammal Species of the World (anglès)
  5. Mammal Species of the World (anglès)
  6. Mammal Species of the World (anglès)
  7. Mammal Species of the World (anglès)
  8. Mammal Species of the World (anglès)
  9. Mammal Species of the World (anglès)
  10. Mammal Species of the World (anglès)
  11. Mammal Species of the World (anglès)
  12. Mammal Species of the World (anglès)
  13. Mammal Species of the World (anglès)
  14. Mammal Species of the World (anglès)
  15. Mammal Species of the World (anglès)
  16. Mammal Species of the World (anglès)
  17. Mammal Species of the World (anglès)
  18. «Lepus timidus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  19. The Taxonomicon (anglès)
  20. BioLib (anglès)
  21. Mammal Species of the World (anglès)
  22. Encyclopedia of Life (anglès)
  23. ITIS (anglès)
  24. 24,0 24,1 Animal Diversity Web (anglès)
  25. IUCN (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Angerbojorn, A., J. Flux, 1995. Lepus timidus. Mammalian Species, 495: 1-11.
  • Burton, J. A., (1991) Field guide to the mammals of Britain and Europe. Kingfisher Books, Londres.
  • Clark, E. L., Munkhbat, J., Dulamtseren, S., Baillie, J. E.M., Batsaikhan, N., Samiya, R. i Stubbe, M. (eds). 2006. Mongolian Red List of Mammals. Regional Red List Series. p. 159 p. Zoological Society of London, Londres.
  • Corbet, G., S. Harris. 1991. The Handbook of British Mammals. Oxford: Blackwell Scientific Publications.
  • Corbet, G.B. & Hill, J.E., 1991. A World List of Mammalian Species. Tercera edició. Natural History Museum Publications & Oxford University Press, Londres i Oxford: v-viii, 1-243.
  • DeBlase, A.F., 1982. Mammalia. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 1015-1061.
  • Dingerkus, S. K. i Montgomery, W. I., 2002. A review of the status and decline in abundance of the Irish Hare (Lepus timidus hibernicus) in Northern Ireland. Mammal Review 32(1): 1-11.
  • Flux, J. E. C. i Angermann, R., 1990. Chapter 4: The Hares and Jackrabbits. A: J. A. Chapman i J. E. C. Flux (eds), Rabbits, Hares and Pikas: Status Survey and Conservation Action Plan, p. 61-94. The World Conservation Union, Gland, Suïssa.
  • Hoffmann, R.S., 1993. Order Lagomorpha. A: Wilson, D.E. & Reeder, D.M. (eds.) Mammal Species of the World. Segona edició. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres: 807-827.
  • Hoffmann, R. S. i Smith, A. T., 2005. Order Lagomorpha. A: D. E. Wilson i D. M. Reeder (eds), Mammal Species of the World, p. 185-211. Johns Hopkins University Press, Baltimore, Maryland.
  • Macdonald, D. i Barrett, P., 1993. Collins Field Guide: Mammals of Britain and Europe. HarperCollins Publishers, Londres.
  • Macdonald, D.W. i Tattershall, F.T., (2001). Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation research unit, Oxford.
  • Mallon, D. P., 1985. The mammals of the Mongolian People's Republic. Mammal Review 15(2): 71-102.
  • Mitchell-Jones A. J., Amori G., Bogdanowicz W., Krystufek B., Reijnders P.J.H., Spitzenberger F., Stubbe M., Thissen J.B.M., Vohralik V. & J. Zima, 1999. The atlas of European Mammals. Academic Press, Londres, 484 pp.
  • Morris, P., (1993) A red data book for British mammals. Mammal Society, Bristol.
  • Ognev, S., 1966. Mammals of the U.S.S.R. and Adjacent Countries. Jerusalem: Israel Program for Scientific Translations.
  • Reid, N. i Montgomery, W. I., 2007. Is naturalisation of the brown hare in Ireland a threat to the endemic Irish hare? Biology and Environment: Proceedings of the Royal Irish Academy 107(3): 129-138.
  • Thulin, C. G., 2003. The distribution of mountain hares Lepus timidus in Europe: A challenge from brown hares Lepus europaeus? Mammal Review 33(1): 29-42.
  • Todgerel, T., 2002. A preliminary list of the mammals in Hustai National Park in Mongolia. Mammalia 66(4): 610-612.


Enllaços externs[modifica]