Conillets

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaConillets
Antirrhinum majus
Antirrhinum majusMaig i juny 2007 017.JPG
Antirrhinum majus a Castelltallat, Bages
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Lamiales
Família Plantaginaceae
Tribu Antirrhineae
Gènere Antirrhinum
Espècie Antirrhinum majus
L.
Subespècies

Hi ha cinc subespècies:[1][2]

  • Antirrhinum majus subsp. majus. Catalunya Aragó i Occitània.
  • Antirrhinum majus subsp. cirrhigerum (Ficalho) Franco. Sud de Portugal, sud-est d'Espanya.
  • Antirrhinum majus subsp. linkianum (Boiss. & Reut.) Rothm. Oest de Portugal endèmic.
  • Antirrhinum majus subsp. litigiosum (Pau) Rothm. Sud-est d'Espanya.
  • Antirrhinum majus subsp. tortuosum (Bosc) Rouy.
Modifica dades a Wikidata

Conillets (Antirrhinum majus) és una planta amb flor silvestre i conreada en jardineria. Pertany a la família de les plantaginàcies abans considerada dins la família de les escrofulariàcies. La subespècie majus és originària de part de Catalunya, Aragó i d'Occitània i subespontània a la Serra de Tramuntana de Mallorca. També s'ha estès per l'home en gran part d'Europa occidental i central.[3] Altres subespècies són originàries del Marroc, nord de França, Turquia i Síria.[1][2] Aquesta planta és un organisme model en la recerca científica.[4]

Antirrhinum majus subsp. linkianum

És una planta herbàcia i perenne amb la corol·la força gran de 35 a 45 mm, fulles lanceolades oposades o en verticils de 3 però de vegades les superiors són alternes. La corol·la pot ser purpúria o totalment o parcialment groga segons les varietats. Les flors són en raïm de 10 a 30 flors. El fruit és una càpsula oblonga de 10 a 14 mm amb nombroses llavors petites. .[5] Són plantes pol·linitzades per borinots.

La subespècie majus viu a la terra baixa fins a l'estatge subalpí en parets i roquissars de 0 a 1800 m.[3] En estat silvestre la subespècie majus presenta les varietats pseudomajus amb corol·la purpúria i tiges poc ramificades i la varietat striatum amb corol·la totalment o parcialment groga i planta més ramificada.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Flora Europaea: Antirrhinum majus
  2. 2,0 2,1 Germplasm Resources Information Network: Antirrhinum majus
  3. 3,0 3,1 Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels Països Catalans 1995
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta oyama
  5. Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. ISBN 0-340-40170-2

Enllaços externs[modifica]