Constanci Gal
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 325 (Gregorià)  Massa Marittima (Itàlia) | ||
| Mort | 354 (28/29 anys) Plomin (en)  | ||
| Causa de mort | pena de mort | ||
| Cònsol romà | |||
| 354 – 354 (mort) Juntament amb: Constanci II | |||
| Cònsol romà | |||
| 353 – 353 (durada del mandat) Juntament amb: Constanci II | |||
| Cònsol romà | |||
| 352 – 352 (durada del mandat) Juntament amb: Constanci II | |||
| Cèsar | |||
| 15 març 351 – 354 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| Família | |||
| Família | Dinastia constantiniana | ||
| Cònjuge | Constància | ||
| Fills | Anastasia | ||
| Pares | Juli Constantí i Galla | ||
| Germans | Julià l'Apòstata Innominada Julia Galla | ||
Constanci Gal (Flavius Claudius Constantius Gallus c. 325/6 - Pola, 19 de desembre de 354), membre de la dinastia constantiniana, fou fill de Juli Constanci i de Gal·la, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constantí I el Gran; era també el germà gran (però de mare diferent) de Julià l'Apòstata. Cèsar de l'Imperi Romà (351-354) i cònsol tres anys seguits (352-354) sota el regnat de l'emperador, i cosí seu, Constanci II.
Biografia
[modifica]Joventut
[modifica]Gal va ser el tercer fill del matrimoni entre Juli Constanci, germanastre de Constantí I, i la seva primera esposa Gal·la. La seva germana gran va ser la primera esposa del seu cosí, Constanci II. El seu germanastre fou Julià, futur emperador, fill de la segona esposa de son pare Basilina.
Gal va néixer a Massa Veternensis, a l'Etrúria, un cop tornat son pare de l'exili. L'any 337 a la mort de Constantí I, el seu pare i el seu germà gran foren assassinats durant un tumult a Constantinoble possiblement a instancies de Constanci II. Es creu que tan Gal com Julià van passar la seva joventut a la finca imperial de Macellum, a la Capadòcia.[1]
Cèsar
[modifica]L'any 351 l'emperador Constanci II va decidir deixar d'intentar un acord amb l'usurpador occidental Magnenci i va marxar amb l'exèrcit per deposar-lo. Necessitat de poder realitzar la campanya i pacificar Occident, l'emperador va convocar a Gal perquè es fes càrrec de les províncies orientals. A Sírmium, el 15 de març del 351, Gal fou elevat al rang de Cèsar i promès amb Constança,[2] germana de l'Emperador, per estrènyer vincles entre les dues branques i controlar al jove Cèsar. En aquell temps Gal tenia 25 anys, i Ammià Marcel·lí el descriu com un jove atlètic, bell i amb una rossa cabellera.[3]
Va partir cap a Orient, visitant al seu germà a Nicomèdia, i es va instal·lar a Antioquia,[4][5] el 7 de maig del mateix any. Tot i que va ser estimat per les tropes i les classes populars, Gal, així com també passa amb Constanci II, no és un personatge ben tractat a les cròniques, a excepció de Zòsim. Per exemple, Ammià Marcel·lí ens pinta un retrat força negre del seu govern, influït pels seus opositors.
Durant el seu govern, Gal va haver de fer front a dos principals problemes: El primer problema fou una revolta jueva a Diocesarea de Palestina (351-352), que segurament ja havia esclatat abans del seu ascens i que va ser especialment dura contra la població grega i samaritana. La revolta fou cruelment reprimida pel seu general Ursicinus, que va ordenar l'execució dels rebels i que Diocesarea fos arrasada, Tiberíades, Diospolis i altres ciutats foren saquejades i incendiades.
El segon problema foren els bandolers isàurics que assetjaven Seleucia, a la Cilicia, el 353, contra qui va enviar a Nebridi, Comes Orientis, que els va posar en fuga.[6][7]
Gal es va salvar d'un complot gràcies a una anciana que el va informar. Algunes fonts, com ara Joan Zonaràs, afirmen que el complot l'havia organitzat Magnenci per tal de distreure a Constanci. Algunes fonts (Filostorgi[8]) afirmen que els generals de Gal van derrotar als sassànides en campanya, però degut a la aparent situació de calma entre els dos imperis es probable que no fossin més que escaramusses frontereres.
Es va guanyar l'animadversió dels alts funcionaris amb la seva política de cesar fulminantment i reprimir els seus opositors, fet que va fer sospitar a Constanci sobre les intencions de son cosí.
Degut a la falta de gra a la ciutat, i per tal d'acabar amb l'especulació i la pujada de preus, Gal va forzar l'aprovació d'una sèrie de lleis per tal de fixar el preu i permetre que tothom en pogués comprar, en contra de la voluntat de la Boulé de Antioquia. L'efecte d'aquestes mesures intervencionistes fou el contrari al desitjat, ja que els preus baixos foren aprofitats pels especuladors per comprar-lo i revendre'l, al mercat negre, a preus exorbitats. El ressentiment de les classes populars anava en augment, i Ammià Marcel·lí narra com Gal responsabilitza de la fam a l'impopular consularis Syriae, Teòfil, que fou linxat per una turba. El seu comportament exaltat el va fer impopular davant l'aristocràcia de la ciutat, que el veia com un demagog que anava contra els seus interessos. Ammià també explica com Gal i la seva esposa van arrestar i processar a molts magnats, executant innocents i apoderant-se de les seves fortunes.
Desconfiant de les intencions del seu cosí, Constanci II va enviar el prefecte del pretori d'Orient, Domicià, a Antioquia per exigir-l'hi que anès a retre comptes del seu govern. L'arrogància de l'emisari i el caràcter de Gal van acabar provocant una tragèdia. Gal va ordenar arrestar va Domicià i quan els soldats ho anaven a fer, Monci, questor, va sortir en la seva defensa provocant que els soldats els matessin als dos.
Monci, al morir, hauria pronunciat els noms de dos tribuni fabricarum (oficials a càrrec de les fàbriques d'armes), fet que va posar al descobert un complot per usurpar el tron, que implicava part de les tropes de Mesopotàmia, dirigides pel gendre de Domicià, Apol·linar, i al pare d'aquest, també Apol·linar, rector de Fenícia, al palau del qual es va trobar una túnica imperial porpra. Amb aquestes poques proves Gal va fer executar o exiliar els implicats.
Caiguda i mort
[modifica]Constanci va ser informat d'aquests fets mentre lluitava contra els Alamans. Va firmar la pau i va marxar cap a Milà. En el seu segon intent de cridar a Gal a la seva presència fou més prudent i astut.
Primer va convocar a Ursicinus a Occident, del que sospitava que incitava a Gal a la revolta. A continuació, va fer anar a Milà a Gal i a Constança. La qual va morir durant el trajecte a Bitinia. Gal, privat dels llaços que l'unien a Constanci, al morir les respectives dones, va romandre a Antioquia. L'Emperador va enviar aleshores al tribunus scutariorum Escudil per dir-li que Constanci el volia nomenar August per posar ordre a les províncies septentrionals. Gal, va dirigir-se aleshores cap a Milà. Pel camí es va parar a Constantinoble, assistint a les curses de quadrigues i coronant als vencedors com faria un August. Constanci, alarmat, va ordenar retirar les tropes per on havia de passar Gal i va enviar a oficials a espiar-lo.
En arribar Gal a Poetovi, al Nòric, un d'aquest oficials, el comes Barbaci, capità de la seva guàrdia, va rodejar el palau i el va arrestar, traient-li les insígnies del càrrec. Fou portat a Pola. On fou interrogat pels més alts càrrecs de la cort. Va culpar la seva dona de tots els crims i l'emperador el va fer executar. Va morir als 29 anys.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Banchich, Thomas M., "Gallus Caesar (15 March 351 – 354 A.D.)", DIR (1997) (Archive)
- Crawford, Peter (2016). Constantius II: Usurpers, Eunuchs, and the Antichrist. Pen & Sword. ISBN 978-1-78340-055-3.
- Hunt, David (1998). "The successors of Constantine". In Averil Cameron & Peter Garnsey (eds.). The Cambridge Ancient History XIII: The Late Empire, A.D. 337–425. Cambridge University Press. ISBN 0-521-30200-5.
- Jones, A.H.M.; J.R. Martindale & J. Morris (1971). The Prosopography of the Later Roman Empire Volume 1: A.D. 260–395. Cambridge University Press. p. 224. ISBN 0-521-07233-6.
- Seeck, Otto, "Constantius 5", Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, volume 7 (IV.1), Metzlerscher Verlag (Stuttgart, 1900), columns 1094–1099.