Control d'estabilitat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Llum de l'ESP

El control d'estabilitat, conegut per les abreviatures ESP (de l'anglès Electronic Stability Program) o ESC (de l'anglès Electronic Stability Control), és un element de seguretat activa de l'automòbil que actua frenant de forma selectiva una de les rodes del vehicle en situacions de risc. Es basa en l'ABS i el control de tracció. L'ESP funciona de forma automàtica: un microordinador comproba que la direcció que es dóna al volant es correspon amb la direcció real a la que es mou el vehicle. Si el vehicle es mou en una direcció diferent, l'ESP utilitza el sistema de frens per estabilitzar-lo. Això permet al dispositiu evitar derrapades en situacions de risc, com per exemple en el cas que el vehicle agafi una corba a velocitat excessiva.[1] En aquest cas, l'ESP detecta la pèrdua de tracció d'un pneumàtic i redueix la rotació del pnèumàtic complementari. També és important en les situacions en què el conductor vol recuperar la trajectòria després d'evitar un obstacle.[2] Des de l'1 de novembre de 2014, tots els models nous que es comercialitzen a la UE han d'incloure l'ESP.[3]

El control d'estabilitat s'introduí a mitjan anys 90. El primers models a incorporar-lo foren el Mercedes-Benz Classe S, el BMW Sèrie 7 i el Toyota Crown Majesta. El control d'estabilitat de Mercedes, anomenat Electronic Stability Program, que desenvoluparen conjuntament amb Bosch, s'incorporà al Mercedes classe S el 1995. El Vehicle Stability Control System (VSC) és el control d'estabilitat que dissenyà Toyota conjuntament amb els seus subministradors Aisin i Denso. L'introduïren en el Toyota Crown Majesta també el 1995.[4][5] El control d'estabilitat de BMW, el Dynamic Stability Control (DSC), fou fruit de la col·laboració de BMW amb Bosch i Continental-Teves. Tot i que van introduir una versió provisional el 1995, la versió definitiva, el DSC III, s'incorporà al BMW sèrie 7[6] el 1997.[7][8][9]

La popularització d'aquest dispositiu s'inicià degut a un incident amb el model petit de Mercedes, el Mercedes-Benz Classe A. El 1997 aquest model no incloïa control d'estabilitat. Quan, realitzant proves amb el cotxe, un periodista volcà, l'empresa decidí parar la producció per incorporar-hi el control d'estabilitat. També realitzaren el canvi de forma gratuïta a les unitats que ja estaven venudes.[4]

Segons la Confederació de les Empreses Asseguradores d'Alemanya (GDV), el 60% de tots els accidents amb víctimes mortals i un 25% dels accidents amb danys a persones es produeixen com a conseqüència de la derrapada del vehicle.[10] Aquest problema s'accentua en el cas dels vehicles tot camí, ja que la seva altura fa que estiguin subjectes a forces majors i tinguin una menor estabilitat que els turismes petits.[2] Per tant, l'ESP és una peça clau per a la reducció del nombre d'accidents a les carreteres. La seva eficàcia és avalada per nombrosos estudis. Segons l'Insurance Institute for Highway Safety, l'ESP redueix el risc de patir un accident en solitari en més d'un 40%. A més, l'efecte és major per als vehicles tot camí (un 49%), que per als turismes (un 33%).[11] Segons un estudi realitzat a Suècia entre 2000 y 2002, els turismes amb ESP tenien un 22% menys de probabilitats d'accident que els que no l'incloïen. Aquesta xifra augmentava fins al 32% i 38% en el cas de carreteres mullades o amb neu, respectivament.[12] L'ESP és considerat un dels sistemes antiaccidents més eficaços del panorama tècnic actual.[3]

Referències[modifica]

  1. RACE-Bosch «Informe RACE – Bosch sobre sistemas de seguridad y antigüedad del vehículo, y su relación con la accidentalidad vial en España» (en castellà). Informe RACE, 2013, pàg. 57-59 [Consulta: 1 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 Villarreal, David. «ESP: así es como el control de estabilidad ha salvado miles de vidas y alguna vez podría salvártela a ti» (en castellà). Diariomotor, 03-11-2014. [Consulta: 1 febrer 2015].
  3. 3,0 3,1 Baeza, Marcos «Estabilidad Obligatoria» (en castellà). El País, 09-09-2014 [Consulta: 1 febrer 2015].
  4. 4,0 4,1 «A Brief History of Electronic Stability Controls and their Applications» (en anglès). Safety Research & Strategies, 01-07-2004. [Consulta: 2 febrer 2015].
  5. «Vehicle Stability Control (VSC)» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2015].
  6. 740i/L i 750i/L
  7. Sherman, Don «Advanced stability systems tackle winter's worst» (en anglès). Popular Science, Octubre 1996, pàg. 71-72.
  8. Ivanov, Victor. «BMW-Dynamic Stability Control» (en anglès). Automobiles review, 04-02-2012. [Consulta: 2 febrer 2015].
  9. Louw, Nicol. «Active Vehicle Safety Part 2: Electronic Stability Control» (en anglès). Carmag, 07-08-2013. [Consulta: 2 febrer 2015].
  10. López, Mercedes «ESP: Un dispositivo muy eficaz» (en castellà). Tráfico y Seguridad Vial. DGT, 166, 2004 [Consulta: 1 febrer 2015].
  11. «IIHS news release» (en anglès). IIHS, 13-06-2006. [Consulta: 1 febrer 2015].
  12. Tingval, C [et al] «The effectiveness of ESP (Electronic Stability Program) in reducing real-life accidents.» (en anglès). Traffic Inj Prev, 5, 1, Març 2004, pàg. 37-41.

Enllaços externs[modifica]