Cop d'Estat a Egipte l'any 2013

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentCop d'Estat a Egipte l'any 2013
Secretary of Defense Chuck Hagel meets with Egyptian President Mohamed Morsy in Cairo, Egypt, April 24, 2013.jpg
Tipus protesta i cop d'estat
Data 3 juliol 2013
Lloc Port Saïd, Heliopolis Palace, Suez, Plaça Tahrir i Alexandria
Part de protestes a Egipte del 2012-2013
Modifica dades a Wikidata

Durant la presidència de Mohamed Mursi, candidat a la presidència del partit Germans Musulmans, i després d'una sèrie de protestes a Egipte en el mes de juliol de 2013, el mariscal de camp al-Sisi va donar al Govern un ultimàtum de 48 hores per pactar sobre les "demandes del poble" o bé dimitir del seu càrrec.[1]

Reunió[modifica]

Abdelfatah Al-Sisi, davant la negativa de Morsi d'abandonar el poder, el dimecres 3 de juliol, el dia que l'ultimàtum expirava, Al-Sisi es va reunir amb diverses forces polítiques del país per traçar un "full de ruta". A la reunió, a la qual el moviment polític dels Germans Musulmans es va negar a assistir, van estar presents destacades figures de l'oposició com Mohamed al-Baradei, el papa copte Teodor II d'Alexandria, el xeic de la Mesquita d'Al-Azhar (Ahmed el-Tayeb) i l'organitzador del moviment Tamarod, Mahmud Badr.[2][3]

Intervenció de l'Exèrcit[modifica]

El dia 6 de juliol al voltant de les 17:00 (hora local) l'ultimàtum de l'Exèrcit va arribar a la seva fi, i mentre que milions de manifestants anti-Mursi es congregaven a la Plaça Tahrir, els membres de l'Exèrcit van prendre nombroses infraestructures del Caire (la seu de la televisió, ponts, carrers). La residència presidencial va ser envoltada i el mateix Mursi va ser detingut.[2][3]

Discurs[modifica]

Després del cop d'Estat, al-Sisi va donar un discurs televisat juntament amb el-Baradei, el-Tayeb, Teodor II, Badr, etc.[2][4][3]

En el discurs es va anunciar: L'enderrocament oficial de Mohamed Mursi i el seu govern. La suspensió de la Constitució i la convocació d'eleccions. El nomenament del cap de la Cort Constitucional, Adly Mansur, com a president provisional d'Egipte. Després del cop d'Estat, el 16 de juliol de 2013 al-Sisi va assumir el nou càrrec de viceprimer ministre d'Egipte, sent Hazem el Beblaui el primer ministre. Va seguir exercint les mateixes funcions en l'Exèrcit i en el Ministeri de Defensa, però la cartera de Producció Militar va passar a Reda Hafez.[5]

Aldarulls[modifica]

El 25 de juliol, Al-Sisi va donar de nou un ultimàtum, en aquesta ocasió dirigit als manifestants contraris al cop d'Estat, en què va demanar a aquests que s'unissin a les "files de la pàtria" o en cas contrari l'Exèrcit canviaria la seva estratègia en el tracte de la violència que generaven els manifestants.[6] Finalment, el 14 d'agost, l'Exèrcit va dissoldre per la força les acampades massives que havien instal·lat els partidaris de Mursi en les places cairotes de Nahda i Raba-al-Adawiya. Assegurant que alguns dels manifestants estaven armats, la policia va usar gasos lacrimògens i suposadament bales reals per dispersar-los,[7] el que va derivar en enfrontaments que van causar un elevat nombre de morts: 595 civils, 43 policies i 2 periodistes estrangers, segons el Ministeri de Sanitat.[8][9][10]

Opinió pública[modifica]

Segons els partidaris dels Germans Musulmans, Al-Sisi és responsable de violacions contra els drets humans i d'intentar transformar el país en un nou règim autocràtic. Tanmateix, per a una part de la població egípcia, Al-Sisi s'havia convertit en un heroi nacional i el salvador de la pàtria, sent venerat amb imatges pels carrers, samarretes, perfums, pastissos, rellotges, bijuteria i fins i tot videojocs i cançons nacionalistes o de lloança.[11][12][13]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cop d'Estat a Egipte l'any 2013 Modifica l'enllaç a Wikidata