Copa espanyola de futbol sala de la FEFS

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCopa espanyola de futbol sala de la FEFS
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol sala Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Vigència1982 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Més títolsInter Fútbol Sala (3) Modifica el valor a Wikidata

La Copa espanyola de futbol sala de la FEFS fou una competició esportiva de clubs de futbol sala espanyols.[1] De caràcter anual, fou organitzada per la Federació Espanyola de Futbol Sala (FEFS) i es disputà entre 1983 i 1989, tot i que continuà disputant-se de forma amateur.

El desembre de 1982 l'Interviu Lloyd's, campió de les tres darreres edicions del Campionat d'Espanya de la RFEF, abandonà la competició organitzada per l'Associació Espanyola de Clubs de Futbol Sala. El seu president, el periodista radiofònic José María García, denuncià irregularitats arbitrals així com disconformitat amb la gestió del Campionat.[2] Juntament amb altres clubs crearen una associació paral·lela, l'ASOFUSA, així com una nova federació, la Federació Espanyola de Futbol Sala (FEFS). Organitzà dues noves competicions, la Lliga i la Copa, amb un nou reglament i clubs. La primera edició se celebrà aquella mateixa temporada (1982-83) i es proclamà campió l'equip andalús Panaderia Virgili.[3] Per altra banda, l'Interviu Lloyd's fou el dominador de la competició que guanyà el campionat en tres ocasions (1984, 1986, 1988).

L'estiu de 1989 es fusionaren les dues competicions i es creà la Lliga Nacional de Futbol Sala, com a òrgan dirigent del futbol sala professional. Progressivament, molts equips afiliats a la FEFS es passaren a la nova competició, la Copa d'Espanya de futbol sala.[4] i relegaren el torneig a clubs de nivell amateur.

Historial[modifica]

En negreta = Equip guanyador
(prò.) = Pròrroga
(p.) = Penals
(1) = Nombre de títols
Nota: Noms dels equips segons l'època.

Edició Temp. Data Campió Resultat Subcampió Seu refs.
I 1982-83 26-06-1983 Panaderia Virgili (1) 4-0 Deportes Lorente-Torrecons Pavelló Ciudad Jardín, Màlaga [5][3]
II 1983-84 01-07-1984 Castella la Nova Interviú Lloyd's (1) 6-1 Larami-Imaral Palma Poliesportiu Municipal, Jerez de la Frontera [6][7]
III 1984-85 30-06-1985 Distrito 10-Saica (1) [a] no es disputà Interviú Lloyd's Pavelló Esportiu de l'Alcorà, Castelló [9]
IV 1985-86 29-06-1986 Interviú Lloyd's (2) 3-3 (3-2, p.) Toledo FS Palau Municipal d'Esports, Lleó [10]
V 1986-87 28-06-1987 Aerolineas Argentinas (1) [b] 4-3 Todagrés Vila-real Pavelló de Villalba, Madrid [11]
VI 1987-88 26-06-1988 Interviú Lloyd's (3) 3-3 (p.) Redislogar Cotransa Poliesportiu de La Línea de la Concepción [12][13]
VII 1988-89 25-06-1989 Marsanz Torrejón (1) 4-2 Interviú Lloyd's Pavelló As Travesas, Vigo [14][15]
VIII 1989-90 Pizarrales FS (1) 4-4 (p.) Sala-10 La Paloma Pavelló de la Alamedilla, Salamanca [16]
IX 1990-91 Sala-10 Electricidad Amaro (1) 4-1 Ceutí/Conservas Colasico Poliesportiu de Calatorao [17]
X 1991-92 Dora FS (1)
  1. ↑ El vicepresident de la Federació Espanyola de Futbol Sala, Cecilio Serrano, declarà campió el Distrito 10-Saica per la incompareixença de l'Interviú Lloyd's.[8]
  2. ↑ Aerolineas Argentinas era el patrocinador del club Centro Squash València segons s'esmenta al Diari As del dia 18/6/1987 (pàgina 11).

Referències[modifica]

  1. ↑ Das Neves, Jesús «Dos ligas, dos reglamentos, dos federaciones» (en castellà). Doble penalti : la revista del futbol sala, Nº 163, 2012, pàg. 37-39. ISSN: 1136-4812 [Consulta: 25 març 2024].
  2. ↑ Muñana, Gustavo. «Las luces y sombras del José María García presidente» (en castellà). Relevo, 02-11-2023. [Consulta: 27 març 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Panaderias Virgili, primer campeón» (en castellà). Mundo Deportivo p. 18, 27-06-1983. [Consulta: 26 març 2024].
  4. ↑ «Las dos ligas ya son solo una» (en castellà). Mundo Deportivo p. 23, 28-06-1989. [Consulta: 30 març 2024].
  5. ↑ «Historia del Cádiz CF Virgili» (en castellà). Cádiz CF Virgili. [Consulta: 25 març 2024].
  6. ↑ «Campeonato de España» (en castellà). Mediterráneo p. 25, 21-06-1984. [Consulta: 26 març 2024].
  7. ↑ «Futbol Sala» (en castellà). ABC Sevilla p. 65, 03-07-1984. [Consulta: 26 març 2024].
  8. ↑ Mañés, Vicente «Distrito 10-Saica, campeón tras la no comparecencia de Interviu-Lloyd's». Mediterráneo, Año III, Nº XLVI, 02-07-1985, pàg. 25 [Consulta: 28 març 2024].
  9. ↑ Mañés, Vicente «Interviu Lloyd's se enfrenta mañana a Distrito 10, en la final de la Copa». Mediterráneo, Año III, Nº XLVI, 29-06-1985, pàg. 25 [Consulta: 28 març 2024].
  10. ↑ «Interviú Lloyds, campeón cuarta Copa España». Diario de Burgos, Nº 29198, 30-06-1986, pàg. 18 [Consulta: 28 març 2024].
  11. ↑ «Aerolineas Argentinas campeón V Copa de España». Diario de Burgos : de avisos y noticias, Nº 29557, 29-06-1987, pàg. 20 [Consulta: 30 març 2024].
  12. ↑ «Futbol Sala Copa de España Final». El Adelantado de Segovia Año LXXXVIII Número 26886 p. 13, 25-06-1988. [Consulta: 17 desembre 2023].
  13. ↑ «Interviu, campeón de la FEFS». El Mundo Deportivo p. 23, 29-06-1988. [Consulta: 17 desembre 2023].
  14. ↑ «Marsanz, campeón de Copa de España». El Mundo Deportivo p. 39, 26-06-1989. [Consulta: 17 desembre 2023].
  15. ↑ Faro de Vigo, 26/6/1989, pàgina 33
  16. ↑ García García, Jorge. «Cuando Pizarrales reinó en el fútbol sala de España» (en castellà). Salamanca al Día, 15-05-2018. [Consulta: 27 març 2024].
  17. ↑ «Historia» (en castellà). AD Sala 10 Zaragoza. [Consulta: 30 març 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Copa_espanyola_de_futbol_sala_de_la_FEFS&oldid=33374016»