Vés al contingut

Copiadora Verifax

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Copiadora Verifax, Gevacopy o també coneguda com a fotocopiadora de negatiu, és una fotocopiadora que usa una tècnica col·loidal humida de transferència per difusió, patentada per Yutzi H.C i Yackel I.C. (1947).[1][2] La font de llum es projecta cap a la part superior travessant el negatiu i reflectint-se -més o menys, segons el color- contra l'original que es vol copiar. Té una base que conté la cubeta amb el líquid revelador i el temporitzador d'exposició.[3]

A causa de la seva extremada senzillesa va tenir gran difusió fins a finals de la dècada dels 60's, en què va ser superada per la gran popularitat de les xerocòpies que usen paper normal. Les còpies tenien una certa olor i perdien contrast amb el temps.

Transferència per difusió

[modifica]

La DT (Transferència per difusió) es va generalitzar a diversos països a partir de 1960:[2]

  • Copyrapid d'Agfa;
  • Gevacopy de Gevaert (1950);
  • Verifax de Kodak (1952-1976);[4]
  • Copyproof (1980?);

Altres productes no destinats específicament a processos de còpia, però que empren una tecnologia PMT similar inclouen: Kodak Ektaflex (1981); Polaroid - sèpia (1948), Polaroid - Blanc Negre (1950), Polaroid - Color (1963).

Procés

[modifica]

Per fer una còpia:

  • Es col·loca el full de l'original a copiar sobre un paper translúcid sensibilitzat (negatiu-Matrix) sobre el cristall (amb el costat brillant cap amunt).
  • S'exposa a la llum durant uns 15 seg (com més temps, més clara surt la còpia final).
  • Es treu l'original i s'introdueix el negatiu-Matrix en el revelador durant 30 seg, traient el negatiu finalitzat amb els corrons de pressió.
  • El negatiu encara humit així obtingut es col·loca llavors en íntim contacte amb un "full de paper de transfer positiu" fent passar el conjunt una altra vegada a través dels corrons amb suau pressió.
  • Per acabar, els dos fulls se separen i queda una còpia de l'original en el paper de transferència, lleugerament humida, que cal deixar assecar.[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Michael R. Peres. The Focal Encyclopedia of Photography. Taylor & Francis, 20 de juny de 2014, p. 11–. ISBN 978-1-136-10614-9. 
  2. 2,0 2,1 cool.conservation-us.org
  3. 3,0 3,1 Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, enero de 1965, p. 128–. ISSN 01617370. 
  4. Lillian Hoddeson; Vicki Daitch True Genius: The Life and Science of John Bardeen. Joseph Henry Press, 11 de novembre de 2002, p. 242–. ISBN 978-0-309-50064-7. 

Enllaços externs

[modifica]