Cora 670
  | |
| Tipus | Cora |
|---|---|
| Període | època arcaica |
| Material | marbre de Paros |
| Col·lecció | Museu de l'Acròpoli d'Atenes (Atenes) |
La Cora 670 és una cora grega arcaica tardana de marbre de Paros, creada al voltant del 520-510 abans de la nostra era, i fa 1,15 cm.
Es troba entre les korai de l'Acròpoli d'Atenes, que tenien una funció d'ofrena, a la dea Atena. En l'actualitat, es conserva al Museu de l'Acròpoli d'Atenes, a la Galeria de l'Acròpoli Arcaica sota l'epígraf "Akrópolis 670".[1] Es creu que la va esculpir Antènor o Endeu, que varen esculpir l'Atena del frontó de la gigantomàquia, que adornava l'antic Temple d'Atena.[2][3]
Descobriment
[modifica]El 1886, aquesta estàtua juntament amb les altres korai, com ara la Cora d'Antènor, la Kore d'Eutídic i la Kore amb el peple, van ser descobertes en excavacions fetes al nord-oest de l'Erecteu, en el que es coneix com el Perserschutt ('enderrocs perses' en alemany).[1]
Descripció
[modifica]Cada kore de l'Acròpoli té un abillament diferent. A diferència dels altres korai, la Cora 670 duu un quitó lligat al voltant de la cintura.[1][2] També conserva un braçalet.[1][4] Porta els cabells trenats i un estèfan adornat amb palmetes i lotus metàl·lics.[1]
Té el braç esquerre baixat fins a la cintura, agafant el quitó; i el dret, al qual li manca la mà, estés cap endavant. La seua expressió conserva el somriure arcaic, però més suau, amb la comissura exterior dels llavis retallada.[2]
En comparació amb altres korai de l'Àtica, és esvelta, i el seu estil coincideix amb el de Quios, cosa que indica un intercanvi cultural i que els artistes realitzaven encàrrecs de diferents parts de Grècia.[5]
Aquesta cora és famosa per conservar part la policromia original, sobretot els vermells, i una mica de groc.[1][6]
Exposició a l'estranger
[modifica]De març al setembre del 2022 la van prestar al Museu Reial d'Ontario per a commemorar el 80é aniversari de les relacions grecocanadenques, que van començar el 1942 amb el govern en l'exili durant l'Ocupació de Grècia per les Forces de l'Eix.[6][7][8]
Des de maig del 2023 fins al 8 de gener del 2024 estigué en préstec en el Museu de Belles arts de Boston, exposada en la galeria Early Greek Art.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Statue of a Kore | Acropolis Museum | Official website». www.theacropolismuseum.gr. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Athens, Acropolis 670 (Sculpture)». www.perseus.tufts.edu. [Consulta: 24 febrer 2023].
- ↑ «Old Athena Temple. The Gigantomachy pediment | Acropolis Museum | Official website». www.theacropolismuseum.gr. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ Ridgway, Brunhilde S. Marble: Art Historical and Scientific Perspectives on Ancient Sculptures (en anglès). Malibu, California: J. Paul Getty Museum, 1990, p. 186. ISBN 0-89236-174-3.
- ↑ «Ionic Kore from the Acropolis | Museum of Classical Archaeology Databases». museum.classics.cam.ac.uk. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «Kore 670». Royal Ontario Museum. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Acropolis Museum Loans Kore Statue, Other Artifacts to Toronto» (en anglés). .
- ↑ «Deputy FM Tsiaras’ speech at a Canadian Embassy event marking the 70th anniversary of Greek-Canadian diplomatic relations - Announcements - Statements - Speeches». www.mfa.gr. [Consulta: 18 abril 2024].