Erecteu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula personatgeErecteu
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades personals
Sexe home
Nacionalitat Atenes (regne de l'antiguitat)
Família
Parella Procris
Cònjuge Praxítea
Mare Zeuxipe
Pare Pandíon
Fills Cecrops II, Procris, Pandorus, Mecíon, Tespi, Orneus, Oritia, Creüsa, Chthonia, Protogènia, Pandora, Aglaura, Alcon, Merope i Eupalamus
Altres
Càrrec Rei d'Atenes
Modifica dades a Wikidata
L'Erectèon a Atenes

Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.

Una tradició diu, però, que va arribar a l'Àtica des d'Egipte durant un període de fam que va assolar aquella part de Grècia. Erecteu hauria importat blat i hauria introduït el seu conreu al país, cosa que va fer que els habitants de l'Àtica li oferissin el tron de la ciutat.

Quan va morir Pandíon, Erecteu i Butes es van repartir l'herència. El primer va ser rei d'Atenes. El segon va ser el sacerdot de les dues divinitats de la ciutat: Atena i Posidó.

Erecteu es va casar amb Praxítea, filla del déu-riu Cefis. Amb ella va tenir nombrosos fills. Entre els varons, Cècrops, Pandor, Mecíon, i segons alguns, a més, Alcó, Orneu, Tespi i Eupàlam. Entre les noies hi havia Protogènia, Pandora, Procris, Creüsa, Ctònia, Oritia i Mèrope.

Quan hi va haver una guerra entre els atenesos i els habitants d'Eleusis, els darrers tenien com a aliat el traci Eumolp, fill de Posidó i de Quíone. Erecteu va anar a preguntar a l'oracle de Delfos què havia de fer per a aconseguir la victòria, i l'oracle li va contestar que havia de sacrificar una de les seves filles. De tornada a Atenes, va sacrificar Ctònia, o segons altres, Protogènia. Però les germanes de la víctima havien acordat no continuar vivint si moria, i es van suïcidar, sacrificant-se per la seva pàtria. Erecteu i els atenesos van guanyar la guerra, i Eumolp va caure ferit en el combat i va morir. Però Posidó, irritat per la mort del seu fill, va aconseguir que Zeus fulminés Erecteu.

Va ser divinitzat i se li va erigir l'Erectèon en aquesta ciutat. El mite li atribuïx moltes aventures, entre aquestes la victòria sobre Eleusis. Se li atribuïx també la introducció del culte d'Atena a Atenes, la fundació de les panatenees i la introducció del cultiu del blat.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 167. ISBN 9788496061972. 

Enllaços externs[modifica]