Procris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula personatgeProcris
Piero di Cosimo 013.jpg
Mort de Procris, per Piero di Cosimo, ca 1490, Londres, National Gallery
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades personals
Sexe dona
Família
Cònjuge Cèfal
Mare Praxítea
Pare Erecteu
Fills Antileon
Germans Creüsa
Modifica dades a Wikidata

D'acord amb la mitologia grega, Procris (en grec antic Πρόκρις) va ser una princesa atenenca, filla d'Erecteu, tot i que hi ha una variant de la tradició que la considera filla de Cècrops.

Procris es casà amb l'heroi Cèfal, fill de Deíon, però va ser-li infidel amb Pteleont, que havia comprat el seu amor amb una corona d'or. Cèfal ho va descobrir i Procris va escapar-se a la cort de Minos. Aquest rei va voler seduir Procris, però Minos tenia sobre seu una maledicció de la seva esposa Pasífae: quan s'unia amb una altra dona, del seu cos sortien serps i escorpins que mataven la seva amant. Per lliurar-lo de l'encanteri, Procris li va donar una herba que li havia proporcionat Circe. Com a premi d'aquest favor, va reclamar dos regals: un era Laelaps, el gos que mai no deixava escapar la presa que perseguia i l'altre, la javelina que mai no errava el seu objectiu.[1] Higí diu que aquests regals van ser fets per Àrtemis, a la que Procris havia anat a explicar els seus infortunis.[2]

Més endavant, Procris, que temia la gelosia de Pasífae, va tornar a Atenes, on es va reconciliar amb Cèfal. Durant un temps van viure feliços, però Procris es va engelosir. El seu marit anava sovint de cacera i sospitava que les nimfes de la muntanya el voldrien seduir. Va preguntar a un servent, i aquest li explicà que després de la cacera cridava a una tal "Brisa" perquè li refresqués el seu ardor. Va seguir-lo a la següent cacera, però Cèfal, en veure uns matolls que bellugaven, llançà la javelina de Minos que no errava mai el blanc, i va matar Procris. Abans de morir, va entendre que el seu marit no li era infidel, i que la "Brisa" era el vent refrescant.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 462. ISBN 9788496061972. 
  2. Higí. Faules. 189.5

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 185. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Procris Modifica l'enllaç a Wikidata