Corró d'Amunt

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaCorró d'Amunt

entitat singular de població

Corroamunt-santmamet-6977-01.jpg
Església romànica de Sant Mamet de Corró d'Amunt

Localització
41° 40′ 11″ N, 2° 19′ 43″ E / 41.66971389°N,2.32854167°E / 41.66971389; 2.32854167
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Població
Total 272 hab.
Modifica dades a Wikidata

Corró d'Amunt és un petit poble (272 h.) agregat al municipi de Les Franqueses del Vallès, comarca del (Vallès Oriental). Tenia 267 hab. aglomerats el 1960, està situat vora la riera de Corró. El lloc de Corrone Superiore és esmentat el 1008. Anteriorment, hom troba esmentat el terme de Corrone el 984 i el 989. El monestir de Sant Cugat posseïa béns a Corró d'Amunt, segons una butlla de Calixt II, del 1120.

L'església parroquial de Sant Mamet de Corró d'Amunt; d'origen romànic, ha sofert diverses reconstruccions i conserva de l'estil primitiu el mur de migdia, ornat amb un fris de dent de serra. Sota el campanar hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI, amb la seva imatge esculpida en la clau. A les primeries dels anys 1940, es derruí l'antic cementiri que estava adossat al mur de llevant, i es construí el cementiri nou al bosc anomenat del Rector, doncs el terreny pertany a la parròquia de Corró d'Amunt.

La planta de l'església antiga resta desfigurada per diverses capelles i additaments posteriors, que conformen un cos gairebé rectangular. La porta a la façana de ponent, amb llinda superior, data del segle XVIII. Segons A. Gallardo, l'absis romànic fou substituït per un tester recte. A l'església es conservaven dos retaules barrocs, de Cosme i Damià, màrtirs i del Roser, que foren cremats el 1936.

Al terme hi ha les masies de Can Sala –avui propietat de Nissan Ibèrica- i Can Bertran, amb finestres gòtiques; segons Tomàs Balvey, en aquesta darrera si trobà un paviment romà. El Mas Carbó, avui Can Viure, és citat en documents del 1200 i del 1300. al costat d'aquest mas hi ha la capella de la Mare de Déu del Pla, vora la carretera de Les Franqueses a Cànoves.

Bibliografia[modifica]