Vés al contingut

Corrupció urbanística

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La corrupció urbanística és aquella forma de corrupció que opera mitjançant la comissió de delictes contra l'ordenació del territori o d'infraccions urbanístiques administratives, o bé mitjançant l'alteració maliciosa del planejament urbanístic o l'incompliment de les condicions legals per a la seva execució.

Supòsits i exemples concrets

[modifica]

Són supòsits d'aquestes pràctiques:

  • Un alcalde que accepta un suborn o exigeix una dàdiva a canvi d'una reclassificació de sòl.
  • Un alcalde que incompleix un pla general perquè considera que concedir llicència per a un macroprojecte hoteler o d'oci generarà ocupació en la zona.
  • Un alcalde que afavoreix empreses mitjançant l'ús parcial d'informació relativa a la publicació de concursos i subhastes.
  • Qualsevol càrrec polític que actui de forma que en l'elaboració de normes o adopció de decisions favoreixi grups que hagin finançat el seu partit.
  • Qualsevol autoritat o funcionari que abusi del seu càrrec per obtenir descomptes, regals o avantatges.

Com a exemples concrets es poden citar el cas Andratx i el cas Pla Territorial a Mallorca.

Condicions que afavoreixen la corrupció urbanística

[modifica]

Seguint l'estudi dels professors Ripollés i Gómez-Cépedes per als casos de la Costa del Sol de Màlaga,[1] en principi aplicables a altres indrets, la corrupció urbanística vendria afavorida per:

  • Bones oportunitats de negoci en l'activitat immobiliària.
  • Presència d'importants activitats de delinqüència organitzada, estiguin relacionades o no amb l'activitat urbanística.
  • Abundosa arribada de capitals de dubtosa procedència.
  • Ràpid creixement de la població, intens assentament de població estrangera i abundant presència de població transeünt.
  • Insuficiències financeres municipals.

Conseqüències de la corrupció urbanística

[modifica]

S'han assenyalat[2] els següents efectes de la corrupció urbanística:

  • El deteriorament del sistema democràtic i la pèrdua de credibilitat de les institucions.
  • La forta despesa pública a què obliga, ja sigui per fer front als costs de les dotacions bàsiques de les construccions que es legalitzin, o per eliminar les edificacions il·legals.
  • El deteriorament del medi ambient, especialment per les actuacions desenvolupades en zones protegides.
  • L'impuls d'un model d'ordenació territorial insostenible, que es basa en una urbanització difusa que genera contaminació (atmosfèrica i acústica) i una pèrdua de la qualitat de vida.[3]
  • L'abandonament de les pràctiques agràries sostenibles en benefici de l'especulació urbanística dels terrenys.

Bibliografia

[modifica]
  • ALCARAZ RAMOS, M. et al. El Estado de Derecho Frente a la Corrupción Urbanística. Madrid: La Ley, 2007. ISBN 978-84-9725-860-9.
  • MENÉNDEZ REXACH, A. Urbanismo y Corrupción. Anuario de la Facultad de Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid, núm. 12. Madrid: BOE, 2008. ISSN 1575-8427.

Notes

[modifica]
  1. DÍEZ RIPOLLÉS, José Luis i GÓMEZ-CÉSPEDES, Alejandra. "La corrupción urbanística: Estrategias de análisis" Arxivat 2010-07-15 a Wayback Machine.. Revista española de investigación criminológica, núm. 6 [2008].
  2. DD.AA. Urbanismo y democracia. Alternativas para evitar la corrupción, vol. I[Enllaç no actiu]. Madrid: Fundación Alternativas, 2007. ISBN 978-84-96653-62-7
  3. Informe del Parlamento Europeo sobre el impacto de la urbanización intensiva en España (INI/2008/2248), 26 de març de 2009.

Enllaços externs

[modifica]

Vegeu també

[modifica]