Cotobade

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaCotobade
Escut de Cotobade
ConcelloCot.jpg
Ajuntament de Cotobade

Localització
Situacion Cotobade.PNG
42° 28′ 19″ N, 8° 28′ 55″ O / 42.471944444444°N,8.4819444444444°O / 42.471944444444; -8.4819444444444
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
Provínciaprovíncia de Pontevedra
Municipi 1
Població
Total 4.290 (2016)
• Densitat 31,73 hab/km²
Idioma oficial gallec
Geografia
Superfície 135,2 km²
Altitud 392 m
Limíta amb
Història
Següent Cerdedo-Cotobade
Organització política
• Alcalde Jorge Cubela López Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 36110
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 36012
Altre

Lloc web http://www.concellodecotobade.org
Modifica dades a Wikidata

Cotobade és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca de Pontevedra. Limita amb els municipis de Campo Lameiro, Cerdedo, Forcarei, A Lama, Ponte Caldelas i Pontevedra.

Evolució demogràfica
190019301950198120042007
7.9787.9697.6716.0314.6444.658
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)

Parròquies[modifica]

Aguasantas (Santa María), Almofrei (San Lourenzo), Borela (San Martiño), Carballedo (San Miguel), Caroi (Santiago), Corredoira (San Gregorio), Loureiro (Santiago), Rebordelo (San Martiño), Sacos (Santa María), San Xurxo de Sacos (San Xurxo), Tenorio (San Pedro), Valongo (Santo André) i Viascón (Santiago).

Història[modifica]

El poblament d'aquestes terres de Cotobad va començar en època bastant antiga, com testifiquen l'abundància de restes arqueològiques repartits per tota la seva geografia. Així mateix, queden restes de l'època romana en la calçada de O pé da Múa. Entre els antics monuments històrics, es pot trobar en el munti Castelo -que s'estén pels límits de Borela, Carballedo, Tenorio i Viascón- la torre que en altre temps s'anomenava "Couto do Abade", de la quin tot just queden vestigis, i les restes del castell de Tenorio, que a la fi del segle XV pertanyia al senyor de Soutomaior i comte de Camiña: Pedro Madruga, i que va ser derrocat pels "irmandiños". Aquest castell va resistir el setge de Pedro Álvarez de Soutomaior, quan va tornar de la seva estadia a Portugal, defensat tenaçment per Gómez Pazos de Probén, al com, segons la llegenda, finalment va trair un esclau musulmà revelant els punts febles de la defensa, pel que Manuel de Brito al comandament de cent "besteiros" va aconseguir entrar en el castell donant mort als seus defensors.

En el segle X es va fundar el convent de benedictins de Tenorio. La bona posició estratègica d'aquest va provocar que caigués en mans del Comte de Camiña, qui va destituir al seu abat, Pedro de Tenorio, substituint-lo per un monjo de Lérez.

Des dels anys 20 del passat segle l'ajuntament de Cotobade va viure una profunda regressió demogràfica producte de l'emigració (en la seva major part al Brasil, Mèxic i Argentina) que no va ser corregida fins a l'any 2005. En aquesta data, per primera vegada en gairebé un segle, el creixement vegetatiu de la població va ser positiu (això és, per primera vegada va haver un creixement del nombre d'habitants). En la recent història democràtica, Cotobade ha tingut tan sols dos alcaldes, Jose Ramón Abal Varela (Partit Popular), que ja era regidor sota el règim franquista i, des de l'any 2003 Manoel Loureiro (PSdeG-PSOE), que governa en l'actualitat en coalició amb el BNG.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cotobade