Cràtip de Mitilene

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCràtip de Mitilene
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Pèrgam Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: dècada del 40 aC Modifica el valor a Wikidata)
MovimentEscola peripatètica i platonisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsArist Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHoraci, Marc Claudi Marcel VII i Marc Tul·li Ciceró el jove Modifica el valor a Wikidata

Cràtip de Mitilene (en llatí Cratippus, en grec antic Κράτιππος "Krátippos") fou un filòsof peripatètic nascut a Mitilene, al segle I aC. Era contemporani de Gneu Pompeu i de Ciceró.

Ciceró que era amic íntim de Cràtip, en tenia molt bona opinió, i va dir que era el més distingit dels filòsofs peripatètics que havia conegut, i el considerava entre els homes més grans de la seva escola. També va acompanyar A Pompeu en la seva fugida després de la batalla de Farsàlia l'any 48 aC, i va intentar consolar-lo amb arguments filosòfics, segons diuen Plutarc i Claudi Elià.

Va ser mestre de diversos romans eminents, entre ells Marc Claudi Marcel, Horaci i el Mateix Ciceró, i l'any 44 aC Marc Tul·li Ciceró el jove, el fill de Ciceró, va rebre les seves lliçons a Atenes. Sembla que el jove Ciceró va visitar Àsia en companyia seva. Quan Juli Cèsar era al capdavant de la República, Ciceró va aconseguir per a Cràtip la ciutadania romana i va demanar al consell de l'Areòpag que convidessin Cràtip a viure a la ciutat com a membre important de la comunitat i que donés allà les seves classes de filosofia. Després de l'assassinat de Cèsar, Marc Juni Brut, que s'havia refugiat a Atenes, va assistir a les seves classes.

Tot i la alta opinió que Ciceró tenia del talent de Cràtip, no consta que hagués escrit cap obra, i les úniques al·lusions a les seves opinions les fa Ciceró quan diu que creia en l'endevinació a través dels somnis i del deliri profètic (furor), però que negava qualsevol altra forma de conèixer el futur. Pels comentaris de Ciceró podria haver escrit una obra sobre endevinació.[1]

Referències[modifica]

  1. 2.Cratippus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 888