Crati
| Tipus | riu | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | neix a uns 1700 | ||||
| Entitat territorial administrativa | Calàbria (Itàlia) | ||||
| Lloc | altiplà de Silla | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | Pulla (Itàlia) | ||||
| Lloc | Golf de Tàrent | ||||
| |||||
| Afluents | |||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 91 ( | ||||
| Travessa | Itàlia | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 2.440 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 26 | ||||
El Crati és un riu del sud d'Itàlia a Calàbria.
El seu nom antic era Crathis, i era un dels rius més cabalosos del Brutium. A la part nord feia frontera entre els brucis i Lucània. Neix al nucli muntanyós del Brutium, prop de Cosentia, i passava per sota de les muralles d'aquella població. Segueix en direcció nord, fins que gira bruscament i va a desaiguar al golf de Tàrent, al sud de la ciutat de Turis. Actualment, abans de desembocar al mar, rep les aigües del riu Síbaris (actualment Coscile). Per la seva proximitat a l'antiga ciutat de Síbaris, en van parlar diversos autors a l'antiguitat. En parla Eurípides, que menciona el color vermell daurat de les seves aigües, i diu que donava aquest color als cabells. L'esmenten també Ovidi, Plini el Vell i Estrabó.
A l'antiguitat, les planes que hi havia vora el riu eren extremadament fèrtils, però patien inundacions sobtades pels afluents que tenia, que es convertien en torrents desbocats en cas de tempestes, i desviaven també el curs del riu. Quan els habitants de Crotona van conquerir i destruir la ciutat de Síbaris l'any 510 aC van desviar el curs del Crati que va inundar la ciutat la va deixar coberta d'aigua, segons Heròdot.[1]
