Vés al contingut

Crespinell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCrespinell
Sedum Modifica el valor a Wikidata

crespinell groc Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dealcaloide de Sedum Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaCrassulaceae
SubfamíliaSempervivoideae
GènereSedum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicSedum acre Modifica el valor a Wikidata

Els crespinells, raïms de bruixa, raïms de llop o raïms de pastor (Sedum)[1] són un gènere de plantes angiospermes suculentes de la família de les crassulàcies (Crassulaceae ). Són plantes natives de les zones de clima temperat i subtropical i de les muntanyes tropicals.[2]

Addicionalment pot rebre els noms d'arròs, arròs de paret, arròs petit de paret, bàlsam de paret, fabària, herba de la roca i raïm de paret. També s'ha recollit la variant lingüística ros de paret.[1]

És un gran gènere amb més de 400 espècies de plantes de fulla suculenta,[3] que es troben a l'hemisferi nord. Són plantes o bé anuals o bé perennes. Acumulen aigua a les fulles. Les flors ordinàriament tenen 5 pètals, però algunes en poden tenir 4 o bé 6.

Taxonomia

[modifica]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4][5]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Sedum es reconeixen les 482 espècies següents:[2]

Híbrids

[modifica]

S'han descrit els següents híbrids naturals:[2]

  • Sedum × amecamecanum Praeger
  • Sedum × battandieri Maire
  • Sedum × derbezii Petitm.
  • Sedum × engadinense Brügger
  • Sedum × erraticum Brügger
  • Sedum × fuereri Wein
  • Sedum × luteoviride R.T.Clausen
  • Sedum × patrickii 't Hart
  • Sedum × praegeri (Fröd.) Afferni

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Sedum:[2]

  • Aithales Webb & Berthel.
  • Aizopsis Grulich
  • Altamiranoa Rose
  • Amerosedum Á.Löve & D.Löve
  • Balfouria (H.Ohba) H.Ohba
  • Breitungia Á.Löve & D.Löve
  • Cepaea Fabr.
  • Chamaerhodiola Nakai
  • Chetyson Raf.
  • Clausenellia Á.Löve & D.Löve
  • Clementsia Rose
  • Cockerellia Á.Löve & D.Löve
  • Congdonia Jeps.
  • Corynephyllum Rose
  • Diamorpha Nutt.
  • Enchylus Ehrh.
  • Etiosedum Á.Löve & D.Löve
  • Gormania Britton
  • Hasseanthus Rose
  • Helladia M.Král
  • Hjaltalinia Á.Löve & D.Löve
  • Kirpicznikovia Á.Löve & D.Löve
  • Leucosedum Fourr.
  • Macrosepalum Regel & Schmalh.
  • Monanthella A.Berger
  • Mucizonia (DC.) A.Berger
  • Ohbaea V.V.Byalt & I.V.Sokolova
  • Oreosedum Grulich
  • Parvisedum R.T.Clausen
  • Poenosedum Holub
  • Procrassula Griseb.
  • Rhodia Adans.
  • Sedastrum Rose
  • Sedella Britton & Rose
  • Sempervivella Stapf
  • Spathulata (Boriss.) Á.Löve & D.Löve
  • Telephium Hill
  • Telmissa Fenzl
  • Tetradium Dulac
  • Tetrorum Rose
  • Tolmachevia Á.Löve & D.Löve
  • Triactina Hook.f. & Thomson

Espècies dels Països Catalans

[modifica]

Són espècies autòctones dels Països Catalans:[6] Sedum acre, Sedum album, Sedum alpestre, Sedum amplexicaule, Sedum andegavense, Sedum anglicum, Sedum annuum, Sedum atratum, Sedum brevifolium, Sedum caespitosum, Sedum candollei, Sedum cepaea, Sedum dasyphyllum, Sedum hirsutum, Sedum rosea, Sedum rubens, Sedum rupestre, Sedum sediforme, Sedum stellatum, Sedum telephium, Sedum villosum

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «crespinell». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 2 març 2025].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Sedum L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 març 2025].
  3. «crespinell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «Sedum L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 març 2025].
  5. Linné, 1753, p. 430.
  6. de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]