Crispí i Crispinià
 Xilografia popular del s. XVIII, impresa a Bassano per Remondini | |
| Biografia | |
|---|---|
| Grup | duet de germans  |
Crispí (Roma, segle III - Augusta Suessionum (en)  , 287). Sabater. SantCrispinià (Roma, segle III - Soissons, 287 (Gregorià)). Sabater. Sant | |
| Naixement | Crispinus, Crispinianus Segle III Roma? (Itàlia) |
| Mort | 286 (Gregorià) Soissons (França) |
| Sepultura | San Lorenzo in Panisperna (Roma), Soissons (Saint-Crépin-le-Grand, desaparegudes en 1792) |
| Període | Imperi Romà |
| màrtirs | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església d'Anglaterra |
| Pelegrinatge | Soissons, S. Lorenzo in Panisperna (Roma), Faversham (Kent, Anglaterra) |
| Festivitat | 25 d'octubre |
| Iconografia | Els dos junts, arreglant sabates |
| Patró de | Sabaters, treballadors de la pell; Elda |
Crispí i Crispinià van ser dos germans cristians, martiritzats al final del segle iii a Roma. Venerats com a sants, són els patrons tradicionals, a tot Europa, dels sabaters i, per extensió, d'altres oficis relacionats amb la pell. La festivitat es commemora el 25 d'octubre.
Vida i llegenda
[modifica]La seva vida no es coneix més que per la llegenda. Germans bessons, havien nascut en una família noble al segle iii. Van ser perseguits per la seva fe cristiana i van fugir de Roma, arribant a Soissons. Allí van predicar el cristianisme als gals i, de nit, feien i arreglaven sabates per a guanyar-se la vida. De tota manera, feien les sabates per als pobres i no els cobraven res. Van aconseguir moltes conversions, per la qual cosa, el governador Rictus Varus els va fer detenir, torturar i decapitar, cap al 286.
Una tradició diu que l'emperador Maximià, que era de pas a la zona, va ésser-ne el jutge del seu procés. Com que van refusar d'abjurar del cristianisme, van ser sotmesos a nombrosos turments: van ficar cunyes punxegudes per sota les ungles (però les punxes van saltar-ne sense fer-los mal i van ferir els botxins), van ser llençats a una cisterna plena de plom fos (tampoc no van patir mal i el plom saltà a l'ull del botxí, deixant-lo borni), etc. Finalment, van ser ficats a una caldera d'oli bullent, però uns àngels els van treure i Varus, desesperat, s'hi llençà endins. L'endemà, van ser decapitats i van morir.
Al segle vi, una església s'aixecà en honor seu a Soissons, però no serà fins al 650 que Sant Eloi troba a l'església les seves sepultures. Sobre elles s'aixecarà l'abadia de Sant Crispí el Gran, avui desapareguda. Part de les relíquies són avui a Roma, a l'església de San Lorenzo in Panisperna. Altres van ser enviades per Carlemany a la catedral d'Osnabrück, dedicada als sants.
Nombreses llegendes i elements fabulosos van afegir-se a la seva vida, i el seu culte es va estendre ràpidament arreu d'Europa.
Llegenda anglesa
[modifica]Si els francesos han situat la llegenda a Soissons, els anglesos ho han fet a la ciutat de Faversham, a Kent (Anglaterra). Diferents variants de la llegenda els fan naturals del lloc i morts a Canterbury, o només habitants de Faversham, on els sants haurien arribat fugint de Roma; hi van viure i des de Faversham van anar a Soissons on van ser morts. Això fa que sigui un sant popular a Anglaterra, present a obres de Shakespeare com Julius Caesar o Henry V, amb el famós "discurs del dia de Sant Crispí" a l'acte IV.[1]
-
Martiri dels sants Crispí i Crispinià, per Aert van den Bossche, 1494 (Varsòvia, Museu Nacional) -
San Lorenzo in Panisperna (Roma), on hi ha la suposada tomba dels dos germans
Iconografia
[modifica]Obresː
- Taula de sant Anià, sant Crispí i sant Crispinià, del gremi de sabaters de Barcelona, atribuïda a Gabriel Guàrdia. S. XV (MUHBA)[2]
- Retaule dels sants Crispí i Crispinià a la catedral de Torí, del gremi de sabaters, pintures de començaments del s. XVI [3]
- Dibuix representant l'aparició de la Mare de Déu als sant Crispí i Crispinià, atribuït a Salvador Maella (Madrid, Palau reial) [4]
Notes
[modifica]- ↑ La batalla d'Agincourt, nucli temàtic de l'obra, va tenir lloc el 25 d'octubre, dia de Sant Crispí, de 1415.
- ↑ «Col·leccions MUHBA». [Consulta: 8 novembre 2023].
- ↑ «TORINO. Duomo, Polittico della Compagnia dei Calzolai nella cappella dei Ss. Crispino e Crispiniano, opera di Giovanni Martino Spanzotti e Defendente Ferrari. – Defendente Ferrari» (en italià), 23-07-2012. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «Real Biblioteca · [Aparición de la Virgen a San Crispín y San Crispiniano · Real Biblioteca Digital]». [Consulta: 8 novembre 2023].
