Cristòfol Juandó i Rafecas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 gener 1848  Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
| Mort | febrer 1917 (69 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | inventor, financer |
Cristòfol Juandó i Rafecas (Vilanova i la Geltrú, 28 de gener de 1848 - Barcelona, febrer de 1917) va ser un inventor i financer català, pioner de l’aviació a l’Estat espanyol.[1][2] Inicià i finançà la línia fèrria de Vilanova i la Geltrú.[2] Inventà un aparell volador, anomenat “Aviador Juandó”.[2]
Va néixer a la plaça de les Neus de Vilanova i la Geltrú el 28 de gener de 1848, fill de Salvador Juandó i Casas i de Rosa Rafecas i Puig,[1] El pare era comerciant i havia estat regidor de l’Ajuntament vilanoví. La mare, geltrunenca, era germana d’un dels socis fundadors de la fàbrica de cal Xoriguer.[1] Era el petit d’almenys quatre germans, i es casà amb Bonaventura Rovirosa.[1]
Juandó es convertí aviat en un significat potentat i amb 33 anys era un dels socis fundadors de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Vilanova i la Geltrú i Valls i del Banc de Vilanova. Juandó residí un temps a Cuba i aviat es traslladà definitivament a Barcelona. Tingué una predilecció pel modelisme, disciplina que dirigí especialment cap a l’aviació, fabricant i comercialitzant diferents models d’estels i aparells voladors, i que li serví de complement i aplicació pràctica de les seves investigacions teòriques. Per donar sortida a aquestes inquietuds fundà l’empresa El Genio Mecánico al carrer Modolell de Sant Gervasi sota l’epígraf de fàbrica d’objectes artístics i joguines d’estany.[1]
El maig de 1900 Juandó obrí una subscripció popular amb l’emissió de 20.000 talons de 100 pessetes com a fórmula de finançament de l'aparell volador que ja es coneixia com el "Aviador Juandó".[1] Poc després s´aprovaven els estatuts de la Compañia Universal de Navegación Aérea, Aviación, una societat anònima domiciliada a Barcelona i escripturada l´any 1901. En el capítol de patents consta una demanda de patent d’invenció de març de 1901 sota l’epígraf d’"Appareil propulseur pour l’aviation" cursada pel seu fill Salvador Juandó i Rovirosa a través de la casa "Brevets d’Invention H.Josse" de París. El govern francès atorgà una patent per quinze anys. Anteriorment s’havia gestionat una altra patent a Alemanya.[1] El periòdic La Renaixensa, en la seva edició del 10 d’octubre de 1902, es va fer ressò de l’exhibició de l’aparell volador al carrer de Rivadeneyra.[1]
La poca acceptació dels seus projectes dugueren Juandó a contactar l'any 1902 al president del consell de ministres Práxedes Mateo Sagasta i els anys 1903 i 1911 al rei Alfons XIII i l'any 1913 al president del govern, Álvaro de Figueroa, sense èxit.[1]
El març de 1910 va exposar un model de l’aparell amb motiu de l’exposició organitzada per l’Asociación de Locomoción Aeréa a Barcelona, on s'hi presentaren novetats relacionades amb el món de l’aviació com l’aparell de dimensions naturals de l’enginyer Gaspar Brunet, un altre model a gran escala projectat i construït pel doctor Verdaguer i un model de Juandó, "el precursor".[1]
El febrer de 1917 morí en una botiga de la Rambla del Prat, a Barcelona.[1]
Reconeixements[modifica]
En el marc del festival aeri "Festa del Cel" l'any 1998 es va crear el Premi Cristòfol Juandó que reconeix a persones, empreses o institucions que han destacat en el sector aeroespacial, i el Premi Josep Canudas que homenatja a les persones i entitats que realitzen una important tasca de divulgació de l'aeronàutica.[3] El premi Cristòfol Juandó ha estat atorgat a empreses i entitats com Mier Comunicacions, la UPC i l'Institut de Ciències del Mar,[4] GTD Sistemes d'Informació[5] o Ultramagic.[6]
Obra[modifica]
Publicà 'Navegación aérea' (1900) i 'Navegación aérea o aviación' (1914).[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «RETRAT N. 20 CRISTÒFOL JUANDÓ I I RAFECAS (1848-1917) - Albert Tubau i García». Ajuntament de Vilanova i la Geltrú [Consulta: 17 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Cristòfor Juandó i Rafecas». Gran Enciclopèdia Catalana [Consulta: 17 octubre 2023].
- ↑ «Mataró homenatjarà Álvaro Bultó a la Festa del Cel». La Vanguardia, 16-09-2014.
- ↑ «La Festa del Cel col·lapsa les platges». El Punt Avui, 03-10-2011.
- ↑ «La Festa al Cel reuneix 300.000 persones a les platges». Betevé, 30-09-2012.
- ↑ «Mataró posa fil a l'agulla per celebrar la Festa del Cel». El Punt Avui, 13-09-2014.