Crist abraçat a la creu (El Greco,Tipus-II, Museu d'El Prado)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaCrist abraçat a la creu

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 1602
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida108 (alçària) × 78 (amplada) cm
Col·leccióMuseu del Prado (Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariP000822 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

La pintura Crist abraçat a la Creu, que s'exhibeix al Museu del Prado, és el protopit del Tipus-II del Catàleg d'obres d'El Greco, realitzat per Harold Wethey, especialista en aquest pintor.

Del Tipus-II se'n conserven tres obres originàries del mestre, que, segons Wethey, es diferencien del Tipus-I per:

  • l'escorç del cap de Crist amb el nas inclinat de forma lleugerament diferent,
  • per la inclinación de la Creu
  • per la forma diferent de l'aurèola al voltant del cap de Jesús.
  • per una transformació física i emotiva típica de les obres més tardanes de l'artista.

Les tres versions del Tipus-II están catalogades per Wethey amb els Ns. 56,57 i 58. Alguns autors creuen que aquestres tres obres manquen de la força i dignitat de les primeres versions, però Wethey no hi està d'acord, remarcant especialment la versió d'El Prado.[1]

Temàtica de l'obra[modifica]

La temática del Tipus-II és la mateixa que la del Tipus-I, o sigui, un descans en el camí de Jesús camí del Gólgota. Tanmateix, la manca de patiment físic que mosta Jesucrist, li fa pensar a Álvarez Lopera que aquesta obra recull una de les advertències del Evangeli segons Mateu (16,24) "El qui vulgui venir amb Mi, que es negui a si mateix, prengui la seva Creu i em segueixi"[2]

Anàlisi de l'obra del Museu del Prado[modifica]

Està signada amb lletres cursives gregues a la base de la Creu. Les lletres de la segona paraula de la signatura están deteriorades, fet que indica una restauració matussera.

Aquesta obra té un gran mestratge d'execució, i els colors són molt bells. La llum sembla ondular-se sobre la figura, i un nimbus groc, de forma quadrada, remarca el mantell blau que es plega al voltant de l'esquerra de la figura. En el coll i sobre el braç que sosté la Creu es veu un túnica rosa. Les mans, amb les característiques ungles nacrades, están modelades amb seguredat i sensibilitat, amb una gran bellesa per la forma donada, amb la justa inflexió de rectes i corbes en la definició de cada dit, i la perfecta suggestió del volum de les diverses tensions -músculs, ossos, envoltura de la pell- que hi conflueixen.[3][4]

Altres versions del Tipus-II[modifica]

A més de la meravellosa pintura del Museu d'El Prado, existeixen dues obres autògrafes més, de bona qualitat:

Versió d'Olot[modifica]

Olot; Església de Sant Esteve d'Olot; Museu Parroquial; Oli sobre llenç; 94 × 78 cm.; Signat amb lletres cursives gregues molt petites, a la base de la Creu. 1600-05 ca.

Aquesta obra va ser redescoberta a principis del segle xx, posiblemente procedent de l'església dels Caputxins. El quadre ha estat tallat i apedaçat a la part esquerra, vora l'espatlla. El dibuix excessivament precís dels pèls de la barba i del cabell, revelen la mà d'un ajudant. Aquest quadre mostra uns reflexos exagerats, causats sens dubte per una restauració.[5]

Versió d'El Bonillo[modifica]

El Bonillo; Província d'Albacete; Oli sobre llenç; 101 × 80 cm.; Signada amb lletres cursives gregues a la part baixa de la Creu. Obra d'El Greco, amb intervenció del seu taller. 1600-05 ca,

Tot i que va ser restaurada l'any 1940, aquesta tela està en bones condicions. El Tipus de Crist i l'estil de la pintura, l'apropen en tots els aspectos a la versió del Museu d'El Prado.[5]

Còpies[modifica]

Existeixen dues còpies del Tipus-II

  • Dublín; Oli sobre llenç; 47 × 38 cm.; Escola d'El Greco; 1625-30
  • Madrid; Oli sobre llenç; 112 × 89 cm.; Taller d'El Greco; 1605-10[6]

Referències[modifica]

  1. Wethey, 1967, p. 53-54.
  2. Álvarez Lopera, 2014, p. 158.
  3. Wethey, 1967, p. 54.
  4. Gudiol, 1982, p. 154.
  5. 5,0 5,1 Wethey, 1967, p. 56.
  6. Wethey, 1967, p. 189-190.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Wethey, Harold Edwin. El Greco y su Escuela (en castellà). II. Madrid: Ediciones Guadarrama, 1967. 
  • Gudiol, José. Doménikos Theotokópoulos, El Greco (en castellà). Barcelona: Ediciones Polígrafa, 1982. ISBN 84-343-0031-1. 
  • Álvarez Lopera, José. El Greco, La Obra esencial (en castellà). Madrid: Editorial Sílex, 2014. ISBN 978-84-7737-860-0.