Cristadelfs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Els cristadelfs[1] (francès: christadelphes) són un grup cristià que es va iniciar al Regne Unit i Amèrica del Nord al segle XIX.[2][3]

El nom significa 'germans en Crist' en grec.

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

un saló cristadelfià, Bath, England

Hi ha membres a 120 països. Les estimacions per al nombre de membres són els següents: (18.000 Regne Unit),[4] Austràlia (9987),[5] Malawi (7.000),[6] Moçambic (5300),[7] els Estats Units (6.500),[8] Canadà (3375),[9] Nova Zelanda (1782),[10] Kenya (1.700),[11] Índia (1.300), Tanzània (1.000), i les Filipines (1.000).[12] Per tant, el total és d'aproximadament 60.000.[13]

Història[modifica | modifica el codi]

L'església va ser fundada principalment pel metge anglès John Thomas en la dècada de 1840. La majoria dels membres inicials del moviment havien estat els adventistes i els unitaristes, que van ser batejats de nou després d'arribar a creure en 'l'esperança d'Israel,' és a dir, en el retorn dels jueus a Palestina.[14][15][16]

Creences[modifica | modifica el codi]

La creença més distintiu dels cristadelfians és la seva doctrina de Crist.[17][18] Ells creuen en el naixement virginal, però no creuen en la preexistència del Crist, és a dir, que Jesús existia abans del seu naixement.[19][20] Aquesta doctrina és trobat prèviament en el Socinianisme i entre els unitaris polonès del segle 17.[21]

Creuen que:

  • La Bíblia és la paraula inspirada de Déu.[22]
  • Déu és el pare de la humanitat.[23]
  • Crist era descendent d'Abraham, a través de la seva mare, Maria.[24]
  • Crist va morir literalment, pels pecats de l'home, i va ser ressuscitat per Déu.[25]
  • Crist vindrà un altre cop per curar i governar el món.[26]
  • El somni dels morts fins al retorn de Crist, la resurrecció i el judici.[27]
  • L'Esperit Sant és l'alè de Déu, i una legoria de la vida nova.[28]
  • El diable és una legoria del pecat, els dimonis són una legoria de la malaltia.[29]
  • Neguen la doctrina de l'ànima immortal i la Santíssima Trinitat.[30]

Comunitat[modifica | modifica el codi]

El seu únic ritu, després del baptisme, és la comunió setmanal.[31] La comunitat no té pastors o jerarquia, i cada congregació local és independent.[32] Són objectors de consciència al servei militar i no voten. La comunitat és petita, però dóna suport a les obres de caritat, com els orfenats i un llogaret dels leprosos a l'Índia, una escola per als cecs al Camerun.[33][34]

La revista The Christadelphian va ser fundada per un cristadelfià escocès, Robert Roberts, el 1864.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gran Enciclopèdia Catalana 1968 cristadelf -a cristadelf -a "m i f PROTEST Membre d'una secta fundada als Estats Units d'Amèrica i coneguda originàriament amb el nom de tomasistes." La informació és incorrecta; mai han estat coneguda amb "tomasistes".
  2. Hillerbrand, Hans Joachim The encyclopedia of Protestantism. Volume 1, A-C.
  3. BBC, Religion & Ethics—Chrisitanity: Subdivisions: Christadelphians.
  4. UK Christian Handbook 2004 Focus on the Christadelphian Community, Multicultural Matters, October 2004 (London: Building Bridges, 2004).
  5. Religious Affiliation—Australia: 2001 and 1996 Census
  6. [enllaç sense format] http://www.cbm.org.uk/malawi.htm
  7. [enllaç sense format] http://www.cbm.org.uk/mozamb.htm
  8. 'Christadelphians', The Columbia Enclyclopedia.
  9. Canada Office of Census Statistics
  10. 2006 Census New Zealand Office of Statistics
  11. CBM Worldwide Guide 2007, Christadelphian Bible Mission (UK), 2007
  12. [enllaç sense format] http://www.christadelphianchildren.com/news/Phillipines.html
  13. Ecclesias Around the World, Christadelphia World Wide
  14. Norrie, William "Early History of the Gospel of the Kingdom of God in Britain" Earlston 1904
  15. Wilson, Andrew B. History of the Christadelphians 1864-1885: the emergence of a denomination 1997
  16. Hemingray, Peter. John Thomas: His Friends and His Faith Estats Units 2003
  17. Harry Tennant, The Christadelphians: What they believe and preach (Birmingham, England: The Christadelphian, 1986 ISBN 0-85189-119-5).
  18. Norris, Alfred D. The Person of the Lord Jesus Christ Birmingham
  19. Hayward, Alan. Did Jesus really come down from Heaven? CALS
  20. Perry, Andrew. Before he was born, Willow Publications
  21. Eyre, Alan. The Protestors, Birmingham
  22. Bull, Mike. The Bible — The Word of God. Printland Publishers, Hyderabad, Índia
  23. Pearce, Fred. Getting to know God, Birmingham.
  24. Tennant, Harry. Christ in the Old Testament: Israel's True Messiah. Birmingham, Anglaterra. http://www.christadelphia.org/pamphlet/christ.htm.
  25. Zilmer, Paul. Who is Jesus? Hyderabad: Printland Publishers. Índia ISBN 81-87409-68-1. http://www.christadelphia.org/pamphlet/p_jesus.htm
  26. Morgan, Tecwyn. Christ is Coming.
  27. Pearce, Fred. After Death What? CMPA, Anglaterra.
  28. Tennant, Harry. The Holy Spirit — Bible Understanding of God's Power. CMPA Birmingham, Anglaterra. http://www.christadelphia.org/pamphlet/holysprt.htm
  29. Heaster, D. EL VERDADERO DIABLO http://www.realdevil.info/contes.html
  30. Pearce, F. Jesus: God the Son or Son of God? The Christadelphian Magazine and Publishing Association, Ltd (UK). http://www.chriadelphia.org/pamphlet/jesus.htm
  31. Charles H. Lippy, The Christadelphians in North America Studies in American Religion Volume 43 (Lewiston/Queenston: Edwin Mellen Press, 1989 ISBN 0-88946-647-5)
  32. Wilson Bryan R., Sects and Society: A Sociological Study of the Elim Tabernacle, Christian Science and Christadelphians (London: Heinemann, 1961; Berkeley/Los Angeles: University of California Press, 1961)
  33. [enllaç sense format] http://www.meal-a-day.org/welcome_who_are_we.html
  34. Hyndman, Rob. The Christadelphians (Brothers and Sisters in Christ): Introducing a Bible-based Community Beechworth, Victoria: Bethel Publications, 1999

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristadelfs Modifica l'enllaç a Wikidata