Cristina Cervià Sancho
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juny 1965  Girona |
| Mort | 17 març 2019 (53 anys) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, directora de teatre |
| Lloc web | cristinacervia.cat |
   | |
Cristina Cervià Sancho (Girona, 16 de juny de 1965 - 17 de març de 2019) va ser una actriu i directora teatral catalana.[1][2][3]
Va debutar al món del teatre amb Els Pastorets del grup Proscenium, del qual també formava part el seu pare. Va ser una de les fundadores del grup teatral Tarantel·la.[4] Als 19 anys va començar a estudiar filologia romànica a la Universitat de Girona. El mateix any es va incorporar al Talleret de Salt.[5] Va treballar amb personalitats com Adrià Puntí i va fundar amb l'actriu Meritxell Yanes la companyia teatral Mentidera Teatre.[6][7]
A més d'una trentena d'obres teatrals, també va participar en sèries com Nit i dia i La Riera.[8] Les seves últimes obres com a actriu van ser La nit dels ganivets roents, de Ferran Joanmiquel, i L'home sense veu, de Clàudia Cedó, estrenada el 2016 al festival Temporada Alta.[9] Una de les seves últimes aportacions al teatre va ser el 2017 quan va estrenar al Temporada Alta Els dies que vindran, a partir dels personatges femenins de Txékhov[4] i el 2018 va dirigir El brindis, de Frank Bayer, sobre la corrupció.[10] Des del 2015 va reduir la seva presència als escenaris a causa d'un càncer. En conèixer la seva mort, personalitats del món de la cultura i la política van expressar el seu condol.[11][12][13][7]
L'escriptora Núria Martí Constans va escriure el 2022 el llibre Dona de teatre. Cristina Cervià, d'Els Pastorets a Temporada Alta.[14]
Obra[7][modifica]
Filmografia[modifica]
- 2013 — Cenizas, direcció Llorenç Castañer. Fausto Producciones.
- 2013 — Explica'm un conte, direcció Joan Vila Carbonell.
- 2009 — La possessió d'Emma Evans, direcció Manuel Carballo. Filmax
- 2009 — Blog, direcció Elena Trapé. Escàndalo Films.
- 2009 — Bruc, direcció Daniel Benmayor. IKIRU Films.
Teatre[modifica]
- 2017 — Els dies que vindran, a partir de Txékhov. Directora.
- 2016 — L'home sense veu, de Clàudia Cedó.
- 2015 — Yvonne, princesa de Borgonya (2015), de Witold Gombrowicz.
- 2014-18 — Llibràlegs. Mentidera Teatre. Quatre edicions diferents.[15]
- 2013 — El Balneari, Mentidera Teatre-La Ruta 40. Temporada Alta.
- 2012 — Red Pontiac, de Pere Riera. Sala Trono. Temporada Alta.[15]
- 2012 — Mgogoro. Mentidera Teatre. Temporada Alta.
- 2011 — Dinou. La Planeta. Temporada Alta.
- 2010 — Tot, de Rafael Spregelburd. Mentidera Teatre. Temporada Alta.[15]
- 2010 — Granes, de Josep Pujol. Direcció. Dins el cicle Diàlegs a 4 bandes, Platadedrama.[16]
- 2009 — Alícia. Direcció Carlota Subirós. Teatre Lliure.
- 2009 — Alaska i altres deserts, de H. Pinter. Direcció Xicu Masó.[15]
- 2009 — Molts records per a Ivanov. Direcció Pep Tosar. Círcol Maldà.[15]
- 2008 — Petó públic. Direcció, Rosa M. Sardà. Mentidera Teatre.
- 2008 — Un roure, de Tim Crouch. Oamock ICE - Fila7.
- 2007 — Bondat, de Michael Redhill. Direcció Pere Puig. Temporada Alta.
- 2006-08 — Lúcid, de Rafael Spregelburd. Temporada Alta.[15]
- 1996 — Culpido, amb Adrià Puntí.[15]
- 1996 — Els fruits saborosos, de Josep Carner.[15]
- 1991 — L'hort dels cirerers, de Txékhov, amb el Talleret de Salt.[15]
- 1990 — Nit de Reis, de Shakespeare, amb el Talleret de Salt.[15]
Premis i reconeixements[modifica]
- 2010 — Nominació millor actriu de repartiment als Premis Butaca per Alícia.[17]
- 2008 — Premi millor espectacle de la Xarxa de Teatres públics de les Illes Balears per Cos de Dona.
- 2007 — Premi de la crítica millor actriu per Lúcid.[18]
- 2007 — Nominació millor actriu als Premis Butaca per Lúcid.[18]
- 2003 — Premi interpretació Festival de Cinema de Girona pel curt Dues amigues, de Toni Martí.
Referències[modifica]
- ↑ «Cristina Cervià». TMDB. [Consulta: gener 2024].
- ↑ «Mor als 54 anys Cristina Cervià, cèlebre actriu i directora de teatre catalana». Catalunya Diari. [Consulta: 18 març 2019].
- ↑ «Mor l'actriu i directora de teatre Cristina Cervià». 324cat, 17-03-2019. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ 4,0 4,1 C, X. «Mor la directora i actriu Cristina Cervià». [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ «Carta a la Cristina Cervià | El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)». [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ «Muere la actriz catalana Cristina Cervià», 17-03-2019. [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Cristina Cervià: Cristina Cervià Sancho» (en castellà). CDAEM, Teatro Español. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ Press, Europa. «Mor l'actriu i directora de teatre Cristina Cervià», 17-03-2019. [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ «La soledat de la lluna». [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ «Un brindis enverinat». [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ Girona, Diari de. «Mor l´actriu gironina Cristina Cervià». [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ «Mor l'actriu i directora de teatre Cristina Cervià». Ara, 17-03-2019. [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ «Mor l'actriu i directora Cristina Cervià». El Nacional. [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ Merino, Imma «Cristina». El Punt Avui, p. 2.
- ↑ 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 Pujol, Josep. «La Cervià, en set papers i un riure. Reducció teatral de l'actriu Cristina Cervià», 2020.
- ↑ «Granes, de Josep Pujol.».
- ↑ Chicano, Dani. «Set candidats als Butaca - 02 oct 2010». [Consulta: 18 març 2019].
- ↑ 18,0 18,1 Girona, Diari de. «La crítica barcelonina premia la gironina Cristina Cervià com a millor actriu de l´any». [Consulta: 18 març 2019].