Cristina Fernández Pereda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCristina Fernández Pereda
Biografia
Naixement1900 modifica
Villasinde (Lleó) modifica
Mort13 maig 1939 modifica (38/39 anys)
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) modifica

Cristina Fernández Pereda (Villasinde, Vega de Valcarce, comarca de El Bierzo, Lleó, 1900Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 13 de maig de 1939) fou una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista.[1] Tenia 39 anys i era portera de professió.

A les acaballes de la Guerra Civil, el 26 de gener de 1939 les tropes Franquistes ocuparen Barcelona i a partir d'aquell moment, la repressió contra els vençuts es convertí en una revenja d'estat.[2]

Cristina Fernandez Pereda era una dona casada i tenia un fill. Treballava de portera a la finca número 163 del carrer Tamarit, a l'Eixample barceloní. En aquelles circumpstàncies, el gremi dels Porters era un col·lectiu especialment perseguit, se'ls acusava d'haver col.laborat amb el govern de la República en la identificació de quintacolumnistes i emboscats. Cristina fou denunciada per l'amo de la casa i alguns veïns. Fou detinguda el 5 de març juntament amb el seu marit Baltasar Paz Fernández. El 10 de març del 1939 ingressà a la Presó de dones de les Corts i el 12 d'abril fou sotmessa a un Consell de Guerra amb el seu marit i 13 persones més. Fou acusada sense proves convincents de conducta depravada, de pertànyer a la UGT i d'haver delatat un sacerdot i diversos veïns, algun dels quals va morir. Ella ho negà tot i va afirmar que gràcies a la seva intervenció,s'havia salvat la vida del propietàri. No va servir de res, el seu marit, acusat d'haver lluitat en la defensa de Madrid va ser condemnat inicialment a 20 anys de presó, i ella a la pena capital.[3] Fou afusellada al Camp de la Bota la matinada del 13 de maig de 1939.[4]

Referències[modifica]

  1. «Les 11 roses del Camp de la Bota» (en català). [Consulta: 26 abril 2019].
  2. Corbalán Gil, Joan. Justícia, no venjança (Els executats del Franquisme a Barcelona, 1939-1956) (en català). Valls: Cossetània - Col·lecció El tinter, 2008, p. 360. ISBN 8497913507. 
  3. Bella, Emili. «Revenja d'estat contra les dones - 10 des 2016» (en català). [Consulta: 26 abril 2019].
  4. León, Diario de. «La portera leonesa fusilada en Barcelona» (en castellà). [Consulta: 26 abril 2019].