Cristina Mayo Santamaría

De Viquipèdia
Infotaula de personaCristina Mayo Santamaría
Biografia
Naixement12 juny 1952 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultad de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentrenadora, jugadora d'handbol, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata

Cristina Mayo Santamaría (Alcalá de Henares, 12 de juny de 1952) és una esportista, entrenadora i directiva espanyola.[1][2] Va ser responsable de la selecció absoluta femenina d'handbol d'Espanya.[3]

Biografia[modifica]

Mayo va ser inicialment jugadora de bàsquet. Estudiant Educació Física en la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INEF) va conèixer a Domingo Bárcenas i a Juan de Dios Román, que van ser els que la van introduir en l'handbol.[4] És doctora en Psicologia i ha estat professora de la Facultat de Ciències de l'Esport a la Universitat de València.[1][2] La seua tesi doctoral, sobre el lideratge en els esports d'equip i l'handbol femení, va ser publicada en un llibre el 1998.[5]

Als dos anys de començar a jugar, es va fer internacional. El seu club va ser sempre el mateix, a València, encara que anava canviant de nom en funció dels patrocinadors.[1] En 1978, mentre jugava en l'equip, va assumir el lloc d'entrenadora, i, durant dos anys, va estar combinant ambdues posicions, convertint-se així en l'única entrenadora en l'esport d'elit espanyol.[4]

És l'entrenadora més llorejada, no només de l'handbol espanyol sinó de l'handbol femení europeu i, probablement, una de les més reeixides de l'esport espanyol: 24 Lligues DHF i 20 Copes de la Reina -entre altres títols- la Champions League de 1997 i dos subcampionats (1998 i 2001), a més d'una Champions Trophy i una Recopa d'Europa.[1]

Com a entrenadora d'handbol, va aconseguir 24 títols de Lliga, 20 Copes de la Reina i la primera Copa d'Europa amb l'Osito L'Eliana el 1997.[4][6]

A més d'entrenadora, va ser presidenta de l'equip.[4] També va ser, durant un breu període de temps, regidora d'esports amb el Partit Socialista Obrer Español (PSOE).[7]

Mayo és lesbiana, havent mantingut una relació amb una altra dona durant gairebé 30 anys. En relació amb el lesbianisme, Mayo reconeix que la situació ha millorat comparada amb la situació que existia quan era jove, en què l'homosexualitat de les dones era més tabú.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «CRISTINA MAYO: “SIEMPRE QUE HAY CRISIS PAGAMOS LAS MUJERES” – Deporte Cien Por Cien». deportecienporcien.com. [Consulta: 12 abril 2021].
  2. 2,0 2,1 «Cristina Mayo: Fundamento del balonmano» (en castellà). abc, 15-02-2015. [Consulta: 12 abril 2021].
  3. Líderas. «El COE rinde homenaje al balonmano femenino» (en castellà). Líderas, 18-03-2015. [Consulta: 12 abril 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Tronchoni, Nadia. «“Yo quería ganar a toda costa y me pasé”» (en castellà). EL PAÍS, 11-04-2021. [Consulta: 12 abril 2021].
  5. Mayo Santamaría, Cristina; E.T.D.). El Liderazgo en los deportes de equipo balonmno femenino. Universitat de València, 1998. ISBN 84-370-3439-6. OCLC 807850352. 
  6. Cosín, Escrito por Raúl. «La grandeza de las campeonas de la Champions de balonmano de 1997» (en castellà). Visibilitas, 10-05-2017. [Consulta: 12 abril 2021].
  7. 7,0 7,1 «Cristina Mayo: «Tenía pánico a perder»» (en castellà). Las Provincias, 12-03-2020. [Consulta: 12 abril 2021].