Cristina Mayo Santamaría

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCristina Mayo Santamaría

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juny 1952 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultad de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentrenadora, jugadora d'handbol, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Esporthandbol Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
– Balonmano Mar Sagunto Modifica el valor a Wikidata

Cristina Mayo Santamaría (Alcalá de Henares, 12 de juny de 1952) és una esportista, entrenadora i directiva esportiva espanyola.[1][2] Va ser responsable de la selecció absoluta femenina d'handbol d'Espanya[3] i entrenadora de diversos clubs valencians d'handbol femení de la màxima categoria professional.[4]

Biografia[modifica]

Mayo va ser inicialment jugadora de bàsquet. Estudiant Educació Física en la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INEF) va conèixer a Domingo Bárcenas i a Juan de Dios Román, que van ser els que la van introduir en l'handbol.[5] És doctora en Psicologia i ha estat professora de la Facultat de Ciències de l'Esport a la Universitat de València.[1][2] La seua tesi doctoral, sobre el lideratge en els esports d'equip i l'handbol femení, va ser publicada en un llibre el 1998.[6]

Als dos anys de començar a jugar, es va fer internacional. El seu club va ser sempre el mateix, l'històric CB Mar Valencia que al llarg dels anys va anar canviant d'ubicació i nom en funció dels patrocinadors de l'equip:[1] el 1994 es va traslladar a L'Eliana i va canviar el nom a CB Mar El Osito L'Eliana.[7] A la temporada 2004/2005, l'equip es traslladà a Sagunt fusionant-se amb l'Alucine Alser Sagunto.[8] Durant aquest últims anys l'equip va ser conegut com Astroc Sagunto (2004–07) i Parc Sagunt (2007–11) i finalment Balonmano Mar Sagunto.

En 1978, mentre jugava en l'equip, va assumir el lloc d'entrenadora, i, durant dos anys, va estar combinant ambdues posicions, convertint-se així en l'única entrenadora en l'esport d'elit espanyol.[5] És l'entrenadora més llorejada, no només de l'handbol espanyol sinó de l'handbol femení europeu i, probablement, una de les més reeixides de l'esport espanyol: 24 Lligues DHF i 20 Copes de la Reina -entre altres títols- la Champions League de 1997 i dos subcampionats (1998 i 2001), a més d'una Champions Trophy i una Recopa d'Europa.[1][5][9]

A més d'entrenadora, va ser presidenta de l'equip.[5] També va ser, durant un breu període, regidora de l'oposició a l'Ajuntament de València electa pel Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) però com a independent a les eleccions municipals de València de 1995.[10]

Mayo és lesbiana, havent mantingut una relació amb una altra dona durant gairebé 30 anys. En relació amb el lesbianisme, Mayo reconeix que la situació ha millorat comparada amb la situació que existia quan era jove, en què l'homosexualitat de les dones era més tabú.[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «CRISTINA MAYO: “SIEMPRE QUE HAY CRISIS PAGAMOS LAS MUJERES” – Deporte Cien Por Cien». deportecienporcien.com. [Consulta: 12 abril 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Cristina Mayo: Fundamento del balonmano» (en castellà). abc, 15-02-2015. [Consulta: 12 abril 2021].
  3. ↑ Líderas. «El COE rinde homenaje al balonmano femenino» (en castellà). Líderas, 18-03-2015. Arxivat de l'original el 2021-04-12. [Consulta: 12 abril 2021].
  4. ↑ Giménez, Miguel. «Cristina Mayo, referente del balonmano femenino: "España es un país desagradecido. Cuando ya no estás en el foco, desapareces del mapa"» (en castellà), 11-12-2022. [Consulta: 11 desembre 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Tronchoni, Nadia. «“Yo quería ganar a toda costa y me pasé”» (en castellà). EL PAÍS, 11-04-2021. [Consulta: 12 abril 2021].
  6. ↑ Mayo Santamaría, Cristina; E.T.D.). El Liderazgo en los deportes de equipo balonmno femenino. Universitat de València, 1998. ISBN 84-370-3439-6. OCLC 807850352. 
  7. ↑ «"Seguimos adelante... por desgracia"» (en castellà). El País, 12-10-2011. [Consulta: 4 novembre 2013].
  8. ↑ «Mayo: "El balonmano femenino de elite en Sagunto es inviable"» (en castellà). Ideal, 18-07-2012. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 4 novembre 2013].
  9. ↑ Cosín, Escrito por Raúl. «La grandeza de las campeonas de la Champions de balonmano de 1997» (en castellà). Visibilitas, 10-05-2017. [Consulta: 12 abril 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Cristina Mayo: «Tenía pánico a perder»» (en castellà). Las Provincias, 12-03-2020. [Consulta: 12 abril 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cristina_Mayo_Santamaría&oldid=33103905»