Crocoïta
 Crocoïta | |
|---|---|
 Crocoïta de la mina Adelaide, Tasmània, Austràlia | |
| Fórmula química | Pb(CrO₄) |
| Epònim | safrà  |
| Localitat tipus | dipòsit d'or de Beriózovskoie |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats > cromats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.FA.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.FA.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/F.01 |
| Dana | 35.3.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | toscament cristal·lina acicular |
| Estructura cristal·lina | a = 7.12 Å, b = 7.421 Å, c = 6.8 Å; β = 102.41°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínica prismàtica (2/m) |
| Color | vermell ataronjat, taronja fosc |
| Exfoliació | distinta {110}, indistinta {001} i {100} |
| Fractura | concoidal a desigual |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | groga ataronjada |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 5,9 a 6,1 |
| Densitat | 6,0 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2.290(2) nβ = 2.360(2) nγ = 2.660(2) |
| Birefringència | δ = 0,370 |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Crc |
| Referències | [1] |
La crocoïta és un mineral de crom, de la classe dels sulfats. Va ser documentat per primer cop per Johann Gottlob Lehmann en el dipòsit de Beryozovsky, prop de Iekaterinburg, als Urals, el 1766.[2] Va ser F.S. Beudant qui li va donar nom el 1832 del grec krokos (κρόκος), safrà, en al·lusió al seu color.[3]
El 6 de desembre del 2000 fou nomenat oficialment pel govern de l'estat australià de Tasmània l'emblema mineral.[4]
Característiques[modifica]
La crocoïta és un cromat de plom amb fórmula Pb(CrO₄), que cristal·litza en el sistema monoclínic.[5] Es troba comunament en forma de cristalls, usualment com llargs cristalls prismàtics i més rarament com vidres arrodonits, però gairebé sempre pobrament acabats amb un color vermell-jacint brillant, translúcids i de brillantor adamantina. Quan són de gra fi poden ser entre groc i taronja brillants, sent alguns vidres de color vermell fosc. S'utilitzen en les anàlisis químiques del medi ambient, per mesurar la demanda d'oxigen. És tòxica.[6]
Formació[modifica]
A la localitat tipus, els cristalls es troben filons de quars aurífer que travessen el granit o gneiss, i associada amb quars, embreyita, fenicocroïta i vauquelinita. La raresa relativa d'aquest mineral està connectada amb les condicions específiques que es requereixen per a la seva formació: una zona d'oxidació del llit mineral de plom i la presència de roques ultramàfiques que actuen com a font de crom. Es requereix l'oxidació de Cr3+ en CrO₄2- i la descomposició de la galena (plom o altres minerals primaris) per a la formació de la crocoïta, unes condicions relativament inusuals.[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crocoïta |
- ↑ «Crocoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juny 2014].
- ↑ Lehmann, Johann Gottlob. De Nova Minerae Plumbi Specie Crystallina Rubra, Epistola: Ad Virum Illustrem Et Excellentissimum Dominum De Buffon Directorem Horti Regii Botanici Parisini ... D. Iohannis Gottlob Lehmanni, Sacrae Caesareae Majestati a Consiliis Aulicis et Academiae Imperatoriae Petropolitanae Scient. Membri ... (en llatí), 1766.
- ↑ Beudant, Francois-Sulpice. Traite elementaire de Mineralogie. 2. ed (en francès). Verdiere, 1832.
- ↑ «Mineral emblem proclamation» (en anglès). 6 de desembre del 2000. Tasmanian Government Gazette. Arxivat de l'original el 19 de març 2018. [Consulta: 4 març 2023].
- ↑ «Crocoite» (pdf) (en anglès). Mineral Data Publishing, 2001. [Consulta: 14 abril 2022].
- ↑ 6,0 6,1 «Crocoite». 1911 Encyclopædia Britannica, Vol. 7.