Cronicón mayoricense
| Tipus | llibre  |
|---|
El Cronicón mayoricense és una miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes. Editada en fascicles a Palma entre els anys 1881 i 1884, l'any 1967 fou reeditat tot completant-se amb un índex temàtic obra de Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix.[1]
Les notícies són extretes de manuscrits de diversos autors mallorquins, com Joan Binimelis, Guillem Terrassa, Josep Maria Bover o Bonaventura Serra i Ferragut; reprodueix, a més, documents inèdits importants, com l'Auto general de la inquisició de Mallorca al 13 de gener de 1675, o impresos rars, com el Llibre de la benaventurada vinguda de l'emperador i rei don Carlos en la sua Ciutat de Mallorques (del 1542).[1]
El Cronicón de Campaner és una font d'informació molt vàlida per trobar referenciats en un mateix volum diferents notícies ja recollides per diversos erudits o cronistes coetanis als fets que citen, que presenten un grau de dispersió que no afavoreix la celeritat de la feina de l'investigador. El seu caràcter divulgador de notícies inèdites o de difícil consulta és la raó de l'obra, com afirma el propi Campaner a la introducció del volum, el seu objectiu era «acopiar datos y noticias para contribuir a la ulterior formación de aquella Historia [de Mallorca], salvando de la destrucción o del extravío algunos de los trabajos de nuestros antepasados, de los cuales bastantes han sido ya pasto del polvo y la polilla, y no pocos extraídos de la isla para figurar en colecciones ignoradas o donde no serán fácilmente accesibles a nuestros estudios»(CAMPANER Y FUERTES, A.,Cronicón Mayoricense..., pàg. XI)
Campaner, en la majoria dels casos, només fa una referència global a la font d'on ha extret la notícia en qüestió, un tret habitual en els treballs històrics de l'època que dificulta en algunes ocasions la localització a posteriori de la notícia per part de l'investigador. Campaner va recollir moltes de les notícies a partir de treballs manuscrits d'altres autors, fent més accessibles a l'interessat unes notícies històriques de difícil abast, sigui pel fet de trobar-se entre la profusa documentació de diferents arxius, sigui per haver estat recollides en recopilacions de difícil consulta.[2]
Enllaços externs[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Cronicón mayoricense». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fiol Pons, Guillem. «5.2.4. Una tasca de recopilació: el Cronicón Mayoricense d'Álvaro Campaner». A: El taller de l'artista a Mallorca els segles XVI-XVIII. la nissaga dels Oms(formació, materials, tècniques,procediments i fonts). Memòria d'investigació, p.99-104.