Cultura totonaca
 Figura de ceràmica totonaca  | |
| Geografia | |
|---|---|
| Estat | Nicaragua |
La cultura totonaca es refereix a la civilització d'un poble indígena mesoamericà que va habitar principalment Veracruz, el nord de Puebla i la regió de la costa. Originàriament, formava una confederació de ciutats, però, en èpoques posteriors, sembla que s'organitzà en tres senyorius: nord, sud i serrà.[1] Tenia una economia agrícola i comercial, i grans centres urbans com El Tajín (300-1200), màxim exponent de l'esplendor de la cultura totonaca, Papantla (900-1519) i Cempoala (900-1519).
Els tres centres de la seua cultura destaquen per una ceràmica molt variada, l'escultura en pedra, i una arquitectura monumental de fang.
Toponímia[modifica]
D'acord amb el Diccionari de la llengua nàhuatl o mexicana, el terme totonaca és el plural de totonacatl i es refereix als habitants de la província de Totonacapan. Alguns autors remarquen que el terme totonaco significa 'persona de terra calenta'. En la llengua totonaca aquest vocable es compon dels termes tu'tu o a'ktu'tu referent al número tres, i nacu' que significa 'cor'. Els totonaques empren aquest terme en el sentit que Cempoala, Tajín i el Castell de Teayo són els tres centres representatius del grup.
Història[modifica]
Els antics totonaques vivien en la part central de Veracruz i, cap al clàssic tardà, la seua àrea ocupacional arribava al sud fins a la conca del riu Papaloapan, a l'oest als municipis d'Acatlán, estat d'Oaxaca, Chalchicomula, estat de Puebla, la vall de Perote, les serres de Puebla i de Papantla, i les terres baixes del riu Cazones. El més rellevant de la cultura totonaca es donà durant el clàssic tardà, quan construïren centres cerimonials com El Tajín, Yohualichán, Nepatecuhtlán, Las Higueras, Nopiloa i el Zapotal. Aquesta zona es coneix com el Totonacapan, el sufix nàhuatl -pa ('sobre') es refereix a lloc o terra.
El 1519 es reuniren 30 pobles totonaques a la ciutat de Cempoala. Això segellaria per sempre el seu futur i el de totes les nacions mesoamericanes: establiren una aliança amb l'invasor espanyol Hernán Cortés per marxar junts a la conquesta de Tenochtitlán. Els totonaques voluntàriament aportaren 1.300 guerrers al servei de Cortés, que, per la seua banda, s'acompanyava d'uns 500 espanyols.[2][3] Les raons d'aquesta aliança eren alliberar-se del jou mexica. Una vegada aconseguida la derrota de l'imperi mexica, els totonaques, inclosos els de Cempoala, quedaren al comandament de la corona de Castella, i de seguida foren evangelitzats i en part aculturats per les autoritats virregnals primer i mexicanes després.
Foren convertits en serfs dels espanyols sota el sistema d'encomandes, i esdevingueren serfs dels colons i cacics indígenes, particularment en el naixent cultiu de canya de sucre, durant el govern de Nuño de Guzmán.[4] Poc després, Cempoala restà deshabitada i la seua cultura extingida i oblidada. L'antiga cultura totonaca fou redescoberta a finals del s. XIX per l'arqueòleg i historiador mexicà Francisco del Paso y Troncoso.[5]
Sembla que els totonaques formaren part de l'Imperi de Tula i a partir de 1450 foren conquistats pels nahua de la Triple Aliança i se'n van unir a les tropes.
Actualment, habiten en 26 municipis del nord de l'estat de Puebla i 14 municipis del nord de l'estat de Veracruz, a Mèxic, i conserven el seu idioma i costums ancestrals.[6]
Religió[modifica]
Els totonaques, com totes les civilitzacions de Mesoamèrica, eren politeistes. El culte principal es retia al Sol, amb sacrificis humans; a més, adoraven la Dea de la Dacsa, que era l'esposa del Sol: els seus sacrificis no eren humans, ja que "Ella els detestava"; en comptes d'això li oferien sacrificis animals i ofrenes d'herbes i flors. Una altra deïtat important era "Tro Vell", l'"Amo de totes les aigües, però no de la pluja": desitjava negar el món, perquè les persones que morien ofegades es convertien en els seus servidors.
Vida quotidiana[modifica]
Elaboraven la roba amb fibres tèxtils naturals. La peça tradicional de les dones totonaques era el "quechquémetl", un vestit brodat, ampli i llarg, que encara s'usa entre les dones totonaques actuals. Els homes usaven només un tapall i plomalls.
Les cases només tenien una habitació rectangular, en la qual, sense divisions, es trobaven pocs i senzills mobles de fusta. La cambra tenia sostre de palla o fulles de palma i l'estructura de les parets era de pals gruixuts.
Referències[modifica]
- ↑ http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080065455/1080065455_05.pdf
- ↑ Díaz del Castillo, Bernal (1568) Historia verdadera de la conquista de la Nueva España, cap. XLVIII a XLIX pàgs.178-183 "Cómo acordamos de poblar..", "Como vino el cacique gordo..", texto en la web Arxivat 2019-07-06 a Wayback Machine. Cervantes Virtual.
- ↑ López de Gómara, Francisco (1552) Historia de la conquista de México cap. XLIV "El encarescimiento que Olintlec hizo del poderío de Moteczuma", texto en la web arteHistoria, Junta de Castilla y León
- ↑ García Icazbalceta, Joaquín Colección de documentos para la historia de México, Fragmentos de una historia de Nueva Galicia y Relaciones anónimas de las jornadas de Nuño de Guzmán en Nueva Galicia textos en línea Cervantes virtual
- ↑ «L'Institut d'Antropologia de la Universitat Veracruzana». Universitat Veracruzana. Institut d'Antropologia-Introducció. Arxivat de l'original el 10 de desembre de 2008. [Consulta: 28 novembre 2008].
- ↑ «Diversitat Voladors». Universitat Veracruzana. Institut d'Antropologia-Introducció. Arxivat de l'original el 2019-07-06. [Consulta: 28 abril 2015].
Bibliografia[modifica]
- I. Bernall and I. Dávalos, Huastetecos i totonacos, 1953.
- H.R. Harvey and Isabel Kelly, "The Totonacas," in Handbook of Middle American Indians, 1969.
- Estavella Lleona Adame, The Tajín Totonac, 1952.
- Ichon, A. : La religió dels totonacos de la serra. Machupichu : Institut Nacionaltaru, 1973.
- Lozada Vázquez, Luz María: El paper de Progressa en la reproducció de les unitats domèstiques camperoles : Estudi en una comunitat totonaca de Huehuetla, Pobla, Mèxic, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, 2002.
- Lozada Vázquez, Luz María: « Chaleur et odeurs pour ens morts. La cuisine cérémonielle de la Fête des Morts dans uneix communauté Totonaque de Pobla, Mexique », in Food and History 6 (2) 2008 : 133-154.
- Ellison, Nicolás: Semé sans compter. Appréhension de l'environnement et statut de l'économie en pays totonaque (Serra de Pobla, Mexique). Editions de la Maison des Sciences de l'Homme, 2013.
- Ellison N. : « Els enjeux locaux de la ‘reconstitution des peuples indiens' au Mexique. Reconfiguration des rapports entre minorités et pouvoirs publics, li cas totonaque », in Cahiers des Amériques Llatins, N°52, (novembre-desembre), 2006 ; pàg.5.
- Ellison N. : « Uneix écologie symbolique totonaque, li municipe de Huehuetla (Mexique) », Journal de la Société des Américanistes, pàg. 35-62, Tome 90-2, 2004.
- Ellison N. : « Canvi ecològic i percepció ambiental a la regió totonaca de Huehuetla ». Actes du colloque international «Territoires et Migrations » (Zacatecas, Mexique), Societat Mexicana d'Antropologia, Mèxic. Versió publicada en la revista electrònica Nou Món, Mons Nous(CNRS/EHESS), 2003, n°3.
- Lozada Vázquez, L.M.:Chaleur et odeurs pour ens morts. La cuisine cérémonielle de la Fête des Morts totonaque[1][1]
- Ellison N. : Canvi ecològic i percepció ambiental a la regió totonaca
- Ellison, N. : Els Totonaques aujourd'hui, entre crise du développement et nouvelles revendications[2][2]
- Ellison, N. : Semé sans compter. Appréhension de l'environnement et statut de l'économie en pays totonaque[3]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cultura totonaca |