Célestine Ketcha Courtès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCélestine Ketcha Courtès

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 octubre 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Maroua (Camerun) Modifica el valor a Wikidata
Minister of Housing and Urban Development (en) Tradueix
4 gener 2019 –
Alcalde
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Democràtic del Poble Camerunès Modifica el valor a Wikidata

Célestine Ketcha Courtès (Maroua, 13 d'octubre de 1964) és una política i empresària camerunesa, i des de gener del 2019 ministra d'Hàbitat i Desenvolupament Humà de Camerun dins del govern de Joseph Dion Ngute. Fou alcaldessa de Bangangté del 2007 al 2019.[1] Des del 2015 presideix la Xarxa de Dones Electes Locals d'Àfrica i al novembre del 2018 la reelegiren per a un segon mandat. El 2017 va signar una carta pública al costat d'Ada Colau (Barcelona), Anne Hidalgo (París), Mónica Fein (Argentina) exigint a la Comissió d'Estadística de l'ONU que desenvolupe indicadors globals per a fer un seguiment de la proporció de dones que ocupen càrrecs electes en l'àmbit local.

Biografia[modifica]

Célestine Ketcha nasqué el 13 d'octubre del 1964 a Maroua, a la regió nord de Camerun. El seu pare fou policia de Bangangté des del 1912 fins al 1943.[2] Va morir quan ella tenia 14 anys. Sa mare, Pauline Wamen Ketcha, militant en el Moviment Democràtic del Poble Camerunés li inculcà la passió per la política.

Per a escapar d'un matrimoni que el seu avi havia arreglat, es traslladà a Foumban abans de tornar a l'escola secundària de Manengouba, on acabà el batxillerat alemany. Estudià a l'estat francés gestió i màrqueting però ho abandonarà per a tornar al seu país. Després obté un BTS en tècniques comercials ESSEC a Douala.[3] Té doble nacionalitat (França i Camerun), i això li ha valgut crítiques dels opositors polítics.[4][5]

Ketcha començà a treballar com a executiva de vendes en la cimentera de Camerun (Cimencam) filial del grup francés Lafarge. Es va unir al Moviment Democràtic Popular de Camerun per la seua admiració pel president Paul Biya i esdevingué presidenta de l'organització de dones OFRDPC.[6]

El 2005 va impulsar un negoci amb altres socis africans anomenat Queen Fish Cameroon, especialitzat en l'exportació i distribució de peix. També té una finca agrícola d'algunes hectàrees a Sanki, a 15 quilòmetres de Bangangté.[7] Fou condemnada a un any de presó per irregularitats en el negoci, i posteriorment indultada pel Tribunal de Districte de Wouri després de ser declarada culpable de falsificació i abús d'actius i crèdits socials. També la condemnaren a pagar una multa de 15 milions de francs CFA.[8] El 8 de gener del 2015, el Tribunal d'Apel·lació confirmà l'adjudicació del tribunal de districte, però va reduir la sentència a una multa de 167,100 Cfa i nou mesos de detenció. El cas va ser apel·lat davant el Tribunal Suprem.

Alcaldia de Bangangté (2007 - 2019)[modifica]

El 2007 fou elegida alcaldessa de la comuna de Bangangté en la divisió Ndé de la Regió Oest i reelegida al 2013. L'1 de març del 2019 cedeix l'alcaldia al seu adjunt per a dedicar-se per complet al ministeri. També és vicepresidenta de l'Associació per a l'Ajuda i el Desenvolupament Municipal, presidenta de Panthère du Ndé i ambaixadora d'Àfrica francòfona en els Grups de Treball de la Unió Europea sobre l'Estructura del Diàleg sobre l'Ajuda.[5]

S'ha enfrontat a crítiques i ha rebut elogis com a model de lideratge a Àfrica en la lluita per la igualtat.[9][10]

Després de la mort de sa mare, creà una fundació en la seua memòria, anomenada "La Case à la Table Ouverte de Maman Pauline". Al juny del 2014, rep el Premi al Servei Públic de l'ONU en una cerimònia a Seül pel seu treball per a un projecte destinat a proporcionar aigua potable als habitants de Bangangté, complint els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.[11]

A l'abril del 2015, la nominaren al Premi José Eduardo dos Santos pels Premis a l'Alcalde d'Àfrica, en categoria de ciutats petites.[12]

Al gener del 2016, va rebre una delegació de l'Ambaixada dels Estats Units encapçalada per l'Oficial d'Afers Culturals Merlyn Schultz, que la felicità pel seu "lideratge exemplar".[13] El 2016 fou una dels cent alcaldes convidats pel Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon, per a contribuir a una nova agenda urbana abans del Cim d'Hàbitat III a Quito.[10] També participà en la Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic 2016 al Marroc.[14]

Xarxa de Dones Electes Locals d'Àfrica[modifica]

L'1 de desembre del 2015, assumeix la presidència de la Xarxa de Dones Electes Locals d'Àfrica, substituint la mauritana Fatimatou Abdel Malick, la primera dona alcaldessa del seu país. La xarxa, creada a Tànger al març del 2011, aplega electes en càrrecs de governs locals. Abans havia presidit la subregió d'Àfrica Central i havia creat estructures a Txad, Gabon, República Democràtica del Congo i República Centreafricana. Al novembre del 2018 la reelegiren per al càrrec.[15]

El 8 de març del 2017 signa un article amb Ada Colau (Barcelona), Anne Hidalgo (París), Mónica Fein (Rosario, l'Argentina), publicat a El País, reclamant més dones al capdavant dels municipis i exigint a la Comissió d'Estadística de l'ONU que desenvolupe indicadors globals per a fer seguiment de la proporció de dones que ocupen càrrecs electes en l'àmbit local.[16]

Ketcha és afí a Anne Hidalgo, batllessa de París.[10]

Ministra d'Hàbitat i Desenvolupament Humà (2019)[modifica]

El 4 de gener del 2019 entra en el Ministeri d'Hàbitat i Desenvolupament Humà, nomenada pel president Paul Biya en substitució de Jean-Claude Mbwentchou.[17]

Vida personal[modifica]

Està casada i té dues filles. Parla francés, anglés i alemany.

Premis i honors[modifica]

  • Dama de l'Orde Nacional del Mèrit Esportiu (juntament amb l'atleta camerunesa Françoise Mbango Etone)
  • Dama de l'Orde Nacional del Valor, 2015
  • Premis de l'Administració Pública de les Nacions Unides, 2014

Referències[modifica]

  1. ↑ «Cameroun : féministe, proche de Ségolène Royal, commerciale… 10 choses à savoir sur Célestine Ketcha-Courtès» (en francès). JeuneAfrique.com, 02-04-2019. [Consulta: 20 abril 2019].
  2. ↑ Tcheungna. «Dans la ligne de mire : Courtès et le Commonwealth/ Personnalité diplomatique Locale: Avec le Brexit au cœur du débat diplomatique international, The Bridge Magazine trouve opportun d’interviewer Célestine Ketcha Courtès, l’un des maires les plus influents dans le monde.» (en francès). The Bridge Magazine, 27-07-2016. [Consulta: 29 gener 2017].
  3. ↑ «La camerounaise Célestine Ketcha Courtès accède au trône du Refela» (en francès). Le Bled Parle, 04-12-2015. Arxivat de l'original el 2019-04-20. [Consulta: 29 gener 2017].
  4. ↑ «Cameroun. La double nationalité de Célestine Ketcha suscite la polémique» (en francès). Cameroon Voice, 30-07-2013. [Consulta: 29 gener 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 Aaron «Diplomatie: Célestine Ketcha Courtès prend les rênes du Réseau des Femmes Elues Locales d’Afrique (REFELA)» (en francès). Africa Presse, 02-12-2015. Arxivat de l'original el 20 d'abril de 2019. [Consulta: 29 gener 2017].
  6. ↑ Laurent-Simon. «Véritable "tsunami "selon ses proches, cette énergique businesswoman camerounaise, maire de Bangangté,permet à 150 000 personnes d'avoir bientôt accès à l'eau courante. Le fruit d'un véritable parcours de combattante, saluépar les Nations unies» (en francès). Elle Magazine, 12-09-2014. Arxivat de l'original el 14 de juliol de 2015. [Consulta: 29 gener 2017].
  7. ↑ Le Beau. «Les femmes d’affaires gagnent du terrain au Cameroun» (en francès). Agence Ecofin, 29-10-2012. [Consulta: 29 gener 2017].
  8. ↑ «Célestine Ketcha sentenced to one year in prison». Cameroon Web, 12-06-2015. Arxivat de l'original el 20 d'abril de 2019. [Consulta: 29 gener 2017].
  9. ↑ Ndanga. «BIP 2015 : Célestine Ketcha prise en flagrant délit» (en francès). Africa Presse, 12-01-2016. Arxivat de l'original el 17 de juny de 2018. [Consulta: 29 gener 2017].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Juompan-Yakam. «Célestine Ketcha Courtès, la détermination à toute épreuve» (en francès). Jeanue Afrique, 28-06-2016. [Consulta: 29 gener 2017].
  11. ↑ «Queen Fish News». Queen Fish, 12-09-2014. Arxivat de l'original el 10 d'agost de 2018. [Consulta: 29 gener 2017].
  12. ↑ Hilton Ndukong. «Cameroon: African Mayor Awards - Bangante Mayor Shortlisted for Angolan President's Prize». All Africa, 28-04-2015. Arxivat de l'original el 2 de febrer de 2017. [Consulta: 29 gener 2017].
  13. ↑ «U.S. Embassy Promotes Education & Women Empowerment in Bangangté». Embassy of the United States Yaounde Cameroon, gener 2016. Arxivat de l'original el 2 de febrer de 2017. [Consulta: 29 gener 2017].
  14. ↑ Barma Aboutbacar, Yacouba «Interview with Mrs Courtes Ketcha Celestine, Mayor of Bangangté and President of the Network for Locally Elected Women of Africa (REFELA): Woman Mayors at the heart». , 5, 2016, p. 45–46 [Consulta: 20 abril 2019].
  15. ↑ «Célestine Ketcha Courtès, maire de Bangangté, reconduite à son poste de présidente du Réseau des femmes élues locales d'Afrique (REFELA) - actualité du Cameroun - Agence Cameroun Presse» (en francès). agencecamerounpresse.com. [Consulta: 20 abril 2019].
  16. ↑ «Alcaldesas de Barcelona, París, Bangangté y Rosario piden a la ONU datos de mujeres del ámbito local». www.europapress.es, 08-03-2017. [Consulta: 20 abril 2019].
  17. ↑ «Réaménagement gouvernemental : Célestine Ketcha Courtès nommée ministre de l’habitat» (en francès). Villes et Communes, 05-01-2019. [Consulta: 20 abril 2019].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Célestine_Ketcha_Courtès&oldid=33104026»