Dactylis glomerata
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | cariopsi |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Poeae |
| Gènere | Dactylis |
| Espècie | Dactylis glomerata L., 1753 |
El dàctil (Dactylis glomerata) és una espècie comuna d'herba del gènere Dactylis. Es tracta d'una herba perenne C3 nativa en gairebé tota Europa, Àsia temperada, i el nord d'Àfrica.[1][2][3][4][5] Es pot trobar en prats, pastures i vorals de carreteres i camins. S'ha introduït a Amèrica del Nord, Nova Zelanda i Austràlia, i ara és àmpliament naturalitzada.[6] En algunes àrees, s'ha convertit en una espècie invasora. En algunes zones també es coneix com a cucurulla[7] o cucurulles de la Mare de Déu.[8]
Dactylis glomerata prolifera des del nivell del mar al nord de la seva àrea de distribució, fins a un màxim de 4.000 m d'altitud al sud del seu rang al Pakistan.[9] És àmpliament utilitzat per al fenc i com a farratge.[5]
D. glomerata és un hemicriptòfit, amb tiges dretes i espiguetes comprimides lateralment. Cada espiga té entre 6 i 8 flors.[10] Es troba principalment en prats. Originària d'Europa, Àsia i el nord d'Àfrica. Als Països Catalans és comuna a tot arreu excepte a l'alta muntanya.[10] Creix en denses mates perennes de 20-140 centímetres d'alçada, amb fulles de color verd grisenc 20-50 cm de llarg i fins a 1,5 cm d'ample, i una distintiva inflorescència triangular flocs 10-15 cm de llarg, que pot ser verd o vermell a porpra-tenyit (generalment de color verd a l'ombra, més vermelles a ple sol), posant pàl·lid gris-marró a la maduresa de la llavor. Les espiguetes són 5-9 mm de llarg, en general contenen de dos a cinc flors. Té una base de la tija aplanat característica que la distingeix de moltes altres herbes.[2][5]
Floreix de juny a setembre.[11]
Subespècies[modifica]
La classificació d'aquesta espècie, és controvertida degut al polimorfisme i la quantitat de subpoblacions amb diversos graus de poliploïdies. Típicament s'ha tractat com l'única espècie del gènere.[1][3] Altres autors consideren ampliar el nombre d'espècies dins d'aquest gènere.[12]
Els autors que consideren el gènere com a monotípic fragmenten l'espècie en diverses subespècies de Dactylis glomerata:[1][9][12]
- D. glomerata subsp. glomerata - De fulles més amples, de fins a 10 mm, i de fins a un metre i mig d'altura en condicions favorables. Comuna als Països Catalans, és menys amant de la sequera que la subespècie hispanica, pel que no la trobem a Eivissa ni a les contrades més seques del País Valencià.[10]
- D. glomerata subsp. hispanica (sinònim D. hispanica) - Té les fulles més estretes, de fins a 5 mm d'amplada i més o menys enrotllades longitudinalment en forma de tub (convolutes). No passa dels 40 cm d'altura. Als Països Catalans és més comuna que l'anterior, pròpia de prats secs, llocs rocosos[10] i marges de camins.[13]
- D. glomerata subsp. ibizensis - Endemisme de les Pitiüses. Es troba a les costes rocalloses d'Eivissa i Formentera.[13]
- D. glomerata subsp. himalayensis
- D. glomerata subsp. judaica
- D. glomerata subsp. juncinella - Ibèrica[14]
- D. glomerata subsp. lobata (sinònim D. aschersoniana)
- D. glomerata subsp. lusitanica - Distribuïda a Portugal[14]
- D. glomerata subsp. marina (sinònim D. marina)
- D. glomerata subsp. reichenbachii - Península Itàlica[14]
- D. glomerata subsp. santai
- D. glomerata subsp. slovenica - Distribuïda a Txèquia i Polònia[14]
- D. glomerata subsp. smithii
- D. glomerata subsp. woronowii (sinònim D. woronowii)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Flora Europaea: Dactylis glomerata
- ↑ 2,0 2,1 Interactive Flora of NW Europe Dactylis glomerata (Cock's-foot)[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 Flora of China: Dactylis
- ↑ USDA Plant Fact Sheet: ORCHARDGRASS
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «FAO factsheet: Dactylis glomerata». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 13 juny 2013].
- ↑ Plants of Hawaii: Dactylis glomerata (cocksfoot) Arxivat 2008-10-06 a Wayback Machine.
- ↑ DIEC
- ↑ Diccionari Nord-català, Cristian Camps, Renat Botet
- ↑ 9,0 9,1 Flora of Pakistan: Dactylis glomerata
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Grasses by C E Hubbard, 1978, published by Penguin books
- ↑ 12,0 12,1 Germplasm Resources Information Network: Species Records of Dactylis, http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?13114 Dactylis glomerata Arxivat 2009-05-08 a Wayback Machine.
- ↑ 13,0 13,1 Herbari virtual de les Illes Balears - Inclou imatges molt detallades i informació de les tres subespècies autòctones
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Flora europaea - Base de dades taxonòmiques (anglès)
