Vés al contingut

Danza de los negritos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióDanza de los negritos

EpònimAfroperuà Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipustipus de dansa Modifica el valor a Wikidata

La Danza de los negritos o també coneguda com Confraria de los negritos és una dansa folklòrica d'origen afroperuà que s'executa a la zona huanca en els departaments andins de Huancavelica i Apurímac.[1] La dansa està lligada a les festivitats de Nadal i la Pasqua de reis.[2]

Origen[modifica]

En l'època colonial, els patrons donaven llibertat als esclaus des del 24 de desembre fins al 6 de gener. Els dies eren aprofitats pels esclaus per a celebrar Nadal i visitar els pessebres que lluïen a les cases de les famílies més benestants. Arran de l'alliberament dels esclaus, la tradició continuà, però ara els afrodescendents ballaven i bevien en el transcurs del trajecte, i els amos de les cases els recompensaven amb menjar i beguda. En aquell moment s'hi afegeixen les torres humanes,[1] i així es com es va institucionalitzar la danza de los negritos.

Amb el pas dels anys, van desaparéixer els afrodescents, sent reemplaçats pels mestissos i després pels blancs, que es van vestir amb màscares per imitar la pell dels creadors originals.

La dansa[modifica]

Els representants no tenen número fixe, però formen generalment dos files paral·leles, cadascuna encapçalada per dos negres anomenats caporals;[1] també hi ha els personatges del turc, la dama i l'abanderat, que representa un blanc que branda una bandera de llibertat i el vell gentilhome també anomenat Corrochano.[2]

Les confraries de negrets són ateses per un majordom que adora a Jesuset, els majordoms competeixen entre ells en atencions als seus dansaires i convidats. La figura té una existència històrica ja que en el passat els majordoms contractaven als negres perquè adoraren a Jesuset en les festes, que en desaparéixer foren substituïts per membres dels pobles originaris o per blancs.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Brotons Navarro, Xavier. «Les torres humanes del Perú». A: Enciclopèdia Castellera. 5. Valls: Cossetània, 2019, p. 246. ISBN 978-84-9034-886-4. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Folklore». A: Varios autores. Gran enciclopedia del Perú. Huánuco. Barcelona: Lexus, 1998. ISBN 9972-625-13-3.