Dario Argento

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dario Argento
Dario Argento at the Brussels International Fantastic Film Festival in 2007.jpg
Dario Argento en el Festival Internacional de Cinema Fantastic de Brussel·les de 2007
Naixement Sirio Bernadotte
17 de setembre de 1940 (1940-09-17) (76 anys)
Roma (Itàlia)
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Ocupació director de cinema, productor de cinema, guionista i compositor
Cònjuge Marisa Casale
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)

1975 Profondo rosso

(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Dario Argento (Roma, 17 de setembre de 1940) és un director de cinema italià de terror i thrillers de misteri, que actua com a narrador en les seves obres, colors vibrants, imatges pictòriques, i amb enginyós ús de la música.

El Hitchcock italià[modifica | modifica el codi]

Conegut amb el malnom del gran director anglès per alguns crítics estatunidencs que tracten d'encasellar els seus thrillers barrocs i onírics en un gènere conegut, Dario Argento va créixer en la indústria cinematogràfica. El seu pare Salvatore Argento i el seu germà petit, Claudio Argento, han produït nombroses obres seves.

Després de començar com a crític, es dedicà a escriure guions, treballant en el clàssic western Fins que li va arribar l'hora (1968) de Sergio Leone, i en diverses pel·lícules bèl·liques, de crims i comèdies sexuals.

Admirador del pioner optimista del terror Mario Bava, que realitzaria els efectes especials de la seva fantasia Infern (1980), Argento debutà en la direcció amb L'ocell de les plomes de vidre. Aquesta molt ben assolida cinta de misteri, caracteritzada per elaborades seqüències d'assassinats, marcà la seva carrera.

A excepció de Le cinque giornate (1973), fosc film còmic de temàtica històrica, Argento mai s'ha apartat del thriller, per molt que Suspiria (1977) i Inferno, al·lucinades pel·lícules sobre cases encantades molt properes a les visions al·lucinògenes de l'escriptor del segle XIX Thomas de Quincey, afegissin elements sobrenaturals al seu estil.

Les obres d'Argento es caracteritzen per un ús agosarat del color, primers plans exagerats, moviments de càmera extravagants i partitures insinuants, gran part d'aquestes realitzades pel grup Goblin i per Claudio Simonetti, un dels seus fundadors.

També ha col·laborat amb la seva companya, l'actriu i guionista Daria Nicolodi, en films com Ténebre (1982) i Ópera (1987). Argento és quelcom més que el Hitchcock italià: aporta una sensibilitat italiana contemporània al gènere del thriller. Les seves pel·lícules de terror, amb les seves seqüències de somni i llur enginyós ús de la música, el converteixen en un artista completament original.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Guions escrits (no dirigits)[modifica | modifica el codi]

  • Scusi, Lei è favorevole o contrario? (1967)
  • Every Man Is My Enemy (1967)
  • Heroes Never Die (1968)
  • Once Upon a Time in the West (1968) (Història)
  • Today It's Me... Tomorrow It's You! (1968)
  • Comandamenti per un Gangster (1968)
  • Commandos (1968)
  • The Sexual Revolution (1968)
  • Cemetery Without Crosses (1969)
  • Love Circle (1969)
  • Probabilità Zero (1969)
  • Legion of the Damned (1969)
  • The Five Man Army (1969)
  • Season of the Senses (1969)
  • Man Called Amen (1972)
  • Demons (1985) (també productor)
  • Demoni 2 (1986) (també productor)
  • The Church (1989) (també productor)
  • The Sect (1991) (també productor)
  • The Wax Mask (1997) (Història) (també productor)

Productor (ni guionista ni productor)[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • 501 Directores de Cine, pag. 438 de Steven Jay Schneider. Editoerial Grijalbo

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dario Argento Modifica l'enllaç a Wikidata