Dario Puccini
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 gener 1921  Roma |
| Mort | 5 març 1997 (76 anys) Roma |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | crític literari, traductor, hispanista, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza |
Dario Puccini (Roma, 5 de gener de 1921 - Roma, 5 de març de 1997) va ser un hispanista, traductor i crític literari italià, un dels principals estudiosos italians de la literatura espanyola i hispanoamericana.
Biografia[modifica]
Era fill de l'escriptor Mario Puccini i germà dels directors Gianni Puccini i Massimo Mida.[1] Es va unir a la Resistència Romana i va ser detingut el 1942 per la policia feixista.[2]
Hispanista, va ser professor a la Universitat de Càller i a la Universitat de Roma La Sapienza. El 1956 va signar el Manifest del 101 contra la invasió soviètica d'Hongria. Va traduir a l'italià i va editar les obres de poetes i escriptors espanyols i llatinoamericans; de Pablo Neruda a Octavio Paz, de Nicolás Guillén a Jorge Amado, de Manuel Scorza a Gabriel García Márquez, de Jorge Luis Borges a Rafael Alberti, de qui era molt amic.
Va fundar el 1980 i va dirigir la revista Letterature d'America.
Obres[modifica]
- Miguel Hernández. Vita e poesie, Mursia 1966
- Sor Juana Inés de la Cruz, Edizioni dell'ateneo, 1967
- La parola poetica di Vicente Aleixandre, Bulzoni, 1971
- Romancero de la Resistenza Spagnola (1936-1965), Laterza, 1974
- Il segno del presente, studi di letteratura spagnola, edizioni dell'Orso, 1992
- Una donna in solitudine, Cosmopoli, 1996
- Epistolario R. Alberti-D. Puccini. Corrispondenza inedita (1951-1969), I parabordi, 2009
Notes[modifica]
- ↑ È morto l'ispanista Puccini
- ↑ «Dario Puccini le battaglie di un ispanista». la Repubblica, 06-03-1997.
Enllaços externs[modifica]
- Gabriele Morelli, PUCCINI, Dario al Dizionario Biografico degli Italiani, vol. 85, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2016.