Decius Mundus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDecius Mundus
Woodcut illustration of the story of Paulina and Decius Mundus from Josephus's Jewish Antiquities - Penn Provenance Project.jpg
Període Imperi Romà
Modifica les dades a Wikidata

Decius Mundus va ser un cavaller romà que va viure sota el regnat de Tiberi, que es va fer passar pel déu Anubis a una dona de l'alta societat romana per a obtenir els seus favors sense el seu coneixement, com a part de la pràctica de la hierogàmia.

Aquesta història ha passat a la posteritat gràcies al relat d'en Flavi Josep en la seva Història dels jueus.

La història de Decius Mundus i Paulina[modifica]

Paulina, casada amb Saturnin, era segons la història rica, bella i molt piadosa, practicant del culte d'Isis. El jove Decius Mundus es va enamorar d'ella, però no va aconseguir seduir-la. Li va oferir 200.000 dracmes a canvi de passar una nit amb ella, sense èxit, i va pensar en suïcidar-se. Una dona anomenada Idé, una lliberta del seu, li va proposar satisfer els seus desitjos a canvi de 50.000 dracmes. Amb aquests diners va subornar als sacerdots del temple d'Isis que freqüentava Paulina, que van informar a Paulina que Anubis havia expressat el seu desig de conèixer-la.

Quan Paulina va anar a passar la nit al temple per una unió hierogàmica amb el déu, Decius Mundus va ocupar el lloc d'Anubis, i va obtenir així els seus favors. Quan Paulina va explicar després a Decius Mundus la meravellosa nit que havia passat amb el déu, ell li va dir:

« Gràcies per estalviar-me 200.000 dracmes i donar-m'ho tot en nom d'Anubis. »

Paulina es va adonar del seu error i ho va contar tot al seu marit, que va decidir no deixar impune aquest fet. L'emperador Tiberi va ser instruït i va condemnar a mort els sacerdots i Idé, va ordenar destruir el temple d'Isis, va llançar la seva estàtua al Tíber, i Mundus va ser condemnat a l'exili.[1][2]

Referències[modifica]

  1. Chevillot, Jean-Pierre. D'Isis au Christ : aux sources héllenistiques du christianisme (en francès). Éditions L'Harmattan, 2011. ISBN 9782296449282. 
  2. Picart, Bernard. Cérémonies et coutumes religieuses de tous les peuples du monde (en francès), 1809, p. 256-257. 

Vegeu també[modifica]