Defaka

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaDefaka
Altres nomsAfakani
Tipusllengua, llengua viva i llengua críticament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1.700[1]
Autòcton deEstat del Delta, Territori de la Capital Federal, Estat del Níger i Rivers Modifica el valor a Wikidata
EstatNigèria Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües ijoid Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3afn Modifica el valor a Wikidata
SILafn
Glottologdefa1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueafn Modifica el valor a Wikidata
UNESCO29 Modifica el valor a Wikidata
IETFafn Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages305 Modifica el valor a Wikidata

El defaka (o afakani) és una llengua que està a punt d'extingir-se que es parla al sud de Nigèria, a la ciutat Nkoro, que està al delta del riu Níger, a la LGA d'Opobo-Nkoro, a l'estat de Rivers.[2]

El defaka és una llengua independent de la família lingüística de les llengües ijoid. A banda d'aquesta, en les llengües ijoid també hi ha el grup lingüístic de les llengües ijo, que també es parlen a Nigèria.[3] Aquesta classificació, però, ha resultat problemàtica i Blench (2012) proposa que el Defaka és una llengua d'una branca aïllada de les llengües nigerocongoleses que té influències de les llengües ijo.[4]

Ús de la llengua[modifica]

El defaka és una llengua que s'està morint (8b), ja que només hi ha parlants fluents ancians i no s'ha transmès a les noves generacions; per això no es pot restaurar de manera natural i necessita ajuda. Segons l'ethnologue, el 2001 hi havia només 200 parlants de defaka.[2] Els seus parlants passen a parlar nkoroo com a primera llengua o igbo, que és la llengua de comerç de la regió.

Població i religió[modifica]

El 35% dels 1700 defakes són cristians; d'aquests, el 60% pertanyen a esglésies cristianes independents i el 40% són protestants. El 65% dels defakes restants creuen en religions tradicionals africanes.[1]

A nivell ètnic, els defakes són diferents dels nkoroos ot i que han estat assimilats per aquests últims fins al punt que la seva llengua particular sigui l'únic que els diferenciï.[5]

Classificació lingüística[modifica]

El defaka té moltes semblances lèxiques amb l'ijo, algunes correspondències sonores i algunes semblances gramaticals amb el proto-ijo. Algunes d'aquestes semblances poden ser atribuïdes al seu veïnatge (ja que els defakes i els pobles ijos estan en contacte des de fa més de 300 anys), tot i que en alguns moments s'ha considerat que les semblances eren genètiques. Alguns dels factors que ha fet pensar en això és que són llengües subjecte-objecte-verb, cosa que és extremadament rar en les llengües nigerocongoleses i que totes aquestes llengües tenen un sistema de gènere (gramàtica) especial entre el masculí, el femení i una tercera persona del singular neutre que també és molt rar en aquesta família lingüística.

Fonologia[modifica]

Tota la fonologia és la mateixa que la de l'Nkọrọọ, potser perquè tots els defakes són bilingües amb aquesta llengua.

To[modifica]

El defaka té dos tons, l'alt i el baix. Hi ha contorns de to alt-baix i baix-alt en les vocals llargues i diftongs que pot fer semblar que hi hagi un to mitjà.

Vocals[modifica]

Tant en el defaka com en l'Nkọrọọ es troba l'harmonia vocàlica de les llengües ijoids. Tenen set vocals orals, /i ɪ e a ɔ o u/, tot i que /e/ i /ɔ/ no són comuns i cinc vocals nasals, /ĩ ẽ ã õ ũ/. Les vocals llargues són el doble que les curtes.

Consonants[modifica]

Labial Alveolar Postalveolar
~ palatal
Velar Labial
velar
Nasal m n (ŋ) (ŋ͡m)
Implosive ɓ
Plosive p b t d k ɡ k͡p ɡ͡b
Affricate d͡ʒ ~ z
Fricative f v s ~ ʃ
Lateral
approximant
l
Tap ~ central
approximant
ɾ ~ ɹ j w

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Blench, Roger (2000, rev. 2003) 'Language Death in West Africa' (unpublished paper given at the Round Table on Language Endangerment, Bad Godesborg, February 12–17, 2000).
  • Gordon, Raymond G. Jr. (ed.) (2005) Ethnologue report on Defaka. (Ethnologue, 15th edition.) Retrieved May 31, 2005.
  • Jenewari, Charles E.W. (1983) 'Defaka, Ijo's Closest Linguistic Relative', in Dihoff, Ivan R. (ed.) Current Approaches to African Linguistics Vol 1, 85–111.
  • Shryock, A., Ladefoged, P., & Williamson, K. (1996/97) 'The phonetic structures of Defaka', Journal of West African Languages, 26, 2, 3–27.
  • Williamson, Kay. 1998. Defaka revisited. The multi-disciplinary approach to African history, edited by Nkparom C. Ejituwu, Chapter 9, 151-183. Port Harcourt: University of Port Harcourt Press.