Defaka
| Altres noms | Afakani |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 1.700[1] |
| Autòcton de | Estat del Delta, Territori de la Capital Federal, Estat del Níger i Rivers |
| Estat | Nigèria |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües ijoid | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | afn |
| SIL | afn |
| Glottolog | defa1248 |
| Ethnologue | afn |
| UNESCO | 29 |
| IETF | afn |
| Endangered languages | 305 |
El defaka (o afakani) és una llengua que està a punt d'extingir-se que es parla al sud de Nigèria, a la ciutat Nkoro, que està al delta del riu Níger, a la LGA d'Opobo-Nkoro, a l'estat de Rivers.[2]
El defaka és una llengua independent de la família lingüística de les llengües ijoid. A banda d'aquesta, en les llengües ijoid també hi ha el grup lingüístic de les llengües ijo, que també es parlen a Nigèria.[3] Aquesta classificació, però, ha resultat problemàtica i Blench (2012) proposa que el Defaka és una llengua d'una branca aïllada de les llengües nigerocongoleses que té influències de les llengües ijo.[4]
Ús de la llengua[modifica]
El defaka és una llengua que s'està morint (8b), ja que només hi ha parlants fluents ancians i no s'ha transmès a les noves generacions; per això no es pot restaurar de manera natural i necessita ajuda. Segons l'ethnologue, el 2001 hi havia només 200 parlants de defaka.[2] Els seus parlants passen a parlar nkoroo com a primera llengua o igbo, que és la llengua de comerç de la regió.
Població i religió[modifica]
El 35% dels 1700 defakes són cristians; d'aquests, el 60% pertanyen a esglésies cristianes independents i el 40% són protestants. El 65% dels defakes restants creuen en religions tradicionals africanes.[1]
A nivell ètnic, els defakes són diferents dels nkoroos ot i que han estat assimilats per aquests últims fins al punt que la seva llengua particular sigui l'únic que els diferenciï.[5]
Classificació lingüística[modifica]
El defaka té moltes semblances lèxiques amb l'ijo, algunes correspondències sonores i algunes semblances gramaticals amb el proto-ijo. Algunes d'aquestes semblances poden ser atribuïdes al seu veïnatge (ja que els defakes i els pobles ijos estan en contacte des de fa més de 300 anys), tot i que en alguns moments s'ha considerat que les semblances eren genètiques. Alguns dels factors que ha fet pensar en això és que són llengües subjecte-objecte-verb, cosa que és extremadament rar en les llengües nigerocongoleses i que totes aquestes llengües tenen un sistema de gènere (gramàtica) especial entre el masculí, el femení i una tercera persona del singular neutre que també és molt rar en aquesta família lingüística.
Fonologia[modifica]
Tota la fonologia és la mateixa que la de l'Nkọrọọ, potser perquè tots els defakes són bilingües amb aquesta llengua.
To[modifica]
El defaka té dos tons, l'alt i el baix. Hi ha contorns de to alt-baix i baix-alt en les vocals llargues i diftongs que pot fer semblar que hi hagi un to mitjà.
Vocals[modifica]
Tant en el defaka com en l'Nkọrọọ es troba l'harmonia vocàlica de les llengües ijoids. Tenen set vocals orals, /i ɪ e a ɔ o u/, tot i que /e/ i /ɔ/ no són comuns i cinc vocals nasals, /ĩ ẽ ã õ ũ/. Les vocals llargues són el doble que les curtes.
Consonants[modifica]
| Labial | Alveolar | Postalveolar ~ palatal |
Velar | Labial velar | |
|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | (ŋ) | (ŋ͡m) | |
| Implosive | ɓ | ||||
| Plosive | p b | t d | k ɡ | k͡p ɡ͡b | |
| Affricate | d͡ʒ ~ z | ||||
| Fricative | f v | s ~ ʃ | |||
| Lateral approximant |
l | ||||
| Tap ~ central approximant |
ɾ ~ ɹ | j | w |
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Blench, Roger (2000, rev. 2003) 'Language Death in West Africa' (unpublished paper given at the Round Table on Language Endangerment, Bad Godesborg, February 12–17, 2000).
- Gordon, Raymond G. Jr. (ed.) (2005) Ethnologue report on Defaka. (Ethnologue, 15th edition.) Retrieved May 31, 2005.
- Jenewari, Charles E.W. (1983) 'Defaka, Ijo's Closest Linguistic Relative', in Dihoff, Ivan R. (ed.) Current Approaches to African Linguistics Vol 1, 85–111.
- Shryock, A., Ladefoged, P., & Williamson, K. (1996/97) 'The phonetic structures of Defaka', Journal of West African Languages, 26, 2, 3–27.
- Williamson, Kay. 1998. Defaka revisited. The multi-disciplinary approach to African history, edited by Nkparom C. Ejituwu, Chapter 9, 151-183. Port Harcourt: University of Port Harcourt Press.