Democristians (Suècia)

Democristians
	(sv) Kristen demokratisk samling; (sv) Kristdemokratiska Samhällspartiet; (sv) Kristdemokraterna
Dades
Nom curt	KD
Tipus	partit polític
Ideologia	democràcia cristiana ; conservadorisme ; moviment antigènere
Alineació política	centredreta
Història
Creació	20 març 1964
	Esdeveniment significatiu
agost 2023	Delegation of Swedish Christian Democrats to Keren Kajemet in Israel (en)
Activitat
Membre de	Partit Popular Europeu ; Unió Internacional Demòcrata ; Internacional Demòcrata de Centre ; Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians)
Membres	24.894 (2020)
Governança corporativa
Seu	Estocolm (Suècia);
Presidència	Ebba Busch Thor (2015–)
Parlament de Suècia (2025)	19 / 349
Altres
Color
Número de telèfon	+46-8-723-25-00
Lloc web	kristdemokraterna.se

Els Democristians (suec Kristdemokraterna, KD) és un partit polític suec d'ideologia democristiana,^[1] fundat el 1964. El nom del partit va ser durant molt de temps l'abreujat KDS fins al 1996, quan es va canviar en la nova abreviatura KD quan va canviar el nom del Partit Social Demòcrata Cristià pel d'Els Democristians.

Història

El partit té les seves arrels en un moviment contra la decisió del govern suec de 1963 per a eliminar l'educació religiosa del pla d'estudis de l'escola primària. L'organització fou anomenada «Responsabilitat Social Cristià», que més tard es convertiria en la Unitat Demòcrata Cristiana i va organitzar diverses marxes contra la decisió, un dels quals es va convertir en un dels més grans de la història moderna sueca. Va sorgir com a agrupació entre la minoria de centredreta i les forces de minoria religiosa vinculada a les tendències en la societat (les Esglésies Lliures).

El 20 de març de 1964 fou fundat el partit com a Unitat Demòcrata Cristiana (Kristen Demokratisk Samling). Al principi era només una organització, però en una reunió de la junta directiva a finals d'aquest any es va decidir que l'organització es renovaria en partit i que es presentaria a les eleccions de Suècia. Els primers 100 membres del partit elegiren Birger Ekstedt per al càrrec de president del partit i Lewi Pethrus per al càrrec de vicepresident.

No va obtenir representació parlamentària fins a les eleccions legislatives sueques de 1985, mercès a una col·laboració amb el Partit de Centre, i des del 1991 amb representació pròpia.

A les eleccions legislatives sueques de 2006 es va presentar dins l'Aliança per Suècia i va obtenir tres ministeris en el gabinet de Fredrik Reinfeldt. A diferència del Partit Moderat i del Partit Popular Liberal, la Democràcia Cristiana i el Partit de Centre han evitat els escàndols i acusacions de conducta personal per l'espionatge en contra del Partit Socialdemòcrata, per la qual cosa el ministres Göran Hägglund, Mats Odell i Maria Larsson encara ocupen el seu càrrec. Hägglund, però, havia rebut crítiques internes per desviar-se de la postura provida del partit sobre l'avortament, ja que Hägglund defensava una posició proelecció. Les mesures del gabinet de l'Aliança gabinets contra els aturats i les llistes de malalts havien estat objecte de crítiques per l'exdirigent del partit Alf Svensson, mentre que els moderats de Sven-Otto Littorin van escometre un contraatac agressiu, els ministres de la Democràcia Cristiana van restar en silenci.

El 13 de març de 2015 Ebba Busch Thor es va convertir en la líder del partit, escollida per unanimitat per rellevar Göran Hägglund.^[2]

Després de les eleccions generals sueques de 2022, el bloc de dretes va obtenir la majoria al Riksdag, fet que va portar a l'elecció del moderat Ulf Kristersson com a primer ministre el 17 d'octubre del 2022^[3] en un govern de coalició de Partit Moderat, Democristians i Liberals.^[4]

Ideologia

Els punts més importants per al partit són la millora de l'atenció als nens i les famílies, residències per a ancians de qualitat, serveis de sanitat bons a tot el territori i un millor clima empresarial per crear llocs de treball

Resultats electorals

Parlament (Riksdag)

Any	Líder	Vots	%	Escons	+/–	Govern
1964	Birger Ekstedt	75,389	1.8 (#6)	0 / 233	Nou	Extraparlamentari
1968		72,377	1.5 (#7)	0 / 233	=	Extraparlamentari
1970		88,770	1.8 (#6)	0 / 350	=	Extraparlamentari
1973	Alf Svensson	90,388	1.8 (#6)	0 / 350	=	Extraparlamentari
1976		73,844	1.4 (#6)	0 / 349	=	Extraparlamentari
1979		75,993	1.4 (#6)	0 / 349	=	Extraparlamentari
1982		103,820	1.9 (#6)	0 / 349	=	Extraparlamentari
1985^[a]		131,548	2.4 (#6)	1 / 349	1	Oposició
1988		158,182	2.9 (#5)	0 / 349	1	Extraparlamentari
1991		390,351	7.1 (#5)	26 / 349	26	Coalició
1994		225,974	4.1 (#7)	15 / 349	11	Oposició
1998		618,033	11.7 (#4)	42 / 349	27	Oposició
2002		485,235	9.2 (#4)	33 / 349	9	Oposició
2006	Göran Hägglund	365,998	6.6 (#5)	24 / 349	9	Coalició
2010		333,696	5.6 (#8)	19 / 349	5	Coalició
2014		284,806	4.6 (#8)	16 / 349	3	Oposició
2018	Ebba Busch	409,478	6.3 (#6)	22 / 349	6	Oposició
2022	Ebba Busch	345,712	5.3 (#6)	19 / 349	3	Coalició

↑ Alf Svensson electe en la llista del Centre juntament amb el Partit de Centre

Consells regionals

Any	Vots	%	Escons	+/–
1966	68,890	1.9	1 / 1.513	1
1970	86,513	1.9	2 / 1.524	1
1973	96,42	2.1	8 / 1.519	6
1976	97,62	1.9	8 / 1.683	=
1979	102,801	2.0	12 / 1.705	4
1982	123,588	2.4	21 / 1.717	9
1985	102,661	2.0	18 / 1.733	3
1988	151,323	3.1	40 / 1.743	22
1991	348,763	7.0	132 / 1.763	92
1994	191,004	3.7	58 / 1.777	74
1998	516,813	10.0	168 / 1.646	110
2002	428,804	8.2	141 / 1.656	27
2006	360,183	6.6	116 / 1.656	25
2010	268,126	5.0	82 / 1.662	34
2014	317,270	5.2	85 / 1.678	3
2018	457,679	7.1	119 / 1.696	34
2022	469,033	7.3	133 / 1.720	15

Consells municipals

Any	Vots	%	Escons	+/–
1966	66,551	1.5	353 / 29.546	353
1970	91,201	1.8	286 / 18.327	67
1973	106,355	2.1	250 / 13.236	36
1976	108,557	2.0	237 / 13.247	13
1979	115,478	2.1	276 / 13.369	39
1982	136,494	2.4	326 / 13.500	50
1985	113,292	2.0	278 / 13.520	48
1988	152,427	2.8	360 / 13.564	82
1991	318,762	5.8	815 / 13.526	455
1994	180,264	3.2	425 / 13.550	390
1998	421,783	8.0	1.069 / 13.388	644
2002	376,657	7.0	1.013 / 13.274	56
2006	320,027	5.8	813 / 13.092	200
2010	257,919	4.3	591 / 12.978	222
2014	248,070	4.0	515 / 12.780	76
2018	339,375	5.2	676 / 12.700	161
2022	348,420	5.4	755 / 12.614	79

Parlament Europeu

Any	Líder	Vots	%	Escons	+/-	Grup
1995		105,173	3.9 (#7)	0 / 22	Nou	-
1999	Anders Wijkman	193,354	7.6 (#6)	2 / 22	2	EPP-ED
2004	Anders Wijkman	142,704	5.7 (#8)	1 / 19	1	EPP-ED
2009	Ella Bohlin	148,141	4.7 (#8)	1 / 18	=	EPP
2014	Lars Adaktusson	220,574	5.9 (#8)	1 / 20	=
2019	Sara Skyttedal	357,856	8.6 (#6)	2 / 20	1
2024	Alice Teodorescu	239,530	5.71 (#7)	1 / 21	1

Caps del partit

	Naixement	Inici	Final
Birger Ekstedt	19 de desembre de 1921	1964	5 de juliol de 1972
Alf Svensson	1 d'octubre de 1938	gener de 1973	3 d'abril de 2004
Göran Hägglund	27 de gener de 1959	3 d'abril de 2004	25 d'abril de 2015
Ebba Busch	11 de febrer de 1987	25 d'abril de 2015	en el càrrec

Referències

↑ Slomp, Hans. Europe, A Political Profile: An American Companion to European Politics (en anglès). Volum 1. ABC-CLIO, p. 433. ISBN 9780313391828.
↑ «Ebba Busch Thor to lead the Christian Democrats» (en anglès). Sverige Radio, 13-03-2015. [Consulta: 4 juny 2025].
↑ Cursino, Malu «Ulf Kristersson: Swedish parliament elects new PM backed by far right» (en anglès). BBC, 17-10-2022.
↑ «Riksdagen röstar om Ulf Kristersson på måndagen» (en noruec). Dagens Nyheter, 17-10-2022. [Consulta: 4 juny 2025].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Democristians

(suec) Kristdemokraterna - Web oficial

[5] Alf Svensson electe en la llista del Centre juntament amb el Partit de Centre

[1] Slomp, Hans. Europe, A Political Profile: An American Companion to European Politics (en anglès). Volum 1. ABC-CLIO, p. 433. ISBN 9780313391828.

[2] «Ebba Busch Thor to lead the Christian Democrats» (en anglès). Sverige Radio, 13-03-2015. [Consulta: 4 juny 2025].

[3] Cursino, Malu «Ulf Kristersson: Swedish parliament elects new PM backed by far right» (en anglès). BBC, 17-10-2022.

[4] «Riksdagen röstar om Ulf Kristersson på måndagen» (en noruec). Dagens Nyheter, 17-10-2022. [Consulta: 4 juny 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[a]

Partits polítics de Suècia
Partits representats al Riksdag (349)	Partit Socialdemòcrata (107) Demòcrates de Suècia (73) Partit Moderat (68) Partit de l'Esquerra (24) Partit del Centre (24) Demòcrata-Cristians (19) Partit Verd (18) Liberals (16)
Partits representats al Parlament Europeu (21)	Partit Socialdemòcrata (5) Partit Moderat (4) Demòcrates Suecs (3) Partit Verd (3) Partit del Centre (2) Demòcrata-Cristians (2) Liberals (1) Partit de l'Esquerra (1)
Partits sense representació parlamentària	Iniciativa Feminista Pirates Partit Comunista Moviment de Resistència Nòrdic
Partits històrics desapareguts	NRP (1956-09) NyD (1991-00) NSAP (1933-50) KF (1930-36) SNSP (1930-36) SP (1929-48) FF (1924-35) SLP (1923-34) SVV (1921-23) JR (1915-21) SNU (1915-96) LS (1900-34) Hats (1730-72)