Desaparició de Cristina Bergua

De Viquipèdia
Plantilla:Infotaula esdevenimentDesaparició de Cristina Bergua
Imatge
Tipusdesaparició Modifica el valor a Wikidata
Dia de la setmanadiumenge Modifica el valor a Wikidata
Data9 març 1997 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

La desaparició de Cristina Bergua és un cas obert i sense resoldre ocorregut el 9 de març de 1997 a Cornellà de Llobregat.[1] La víctima de l'esvaïment fou l'estudiant catalana Cristina Vergua Vera —nascuda al mateix municipi l'any 1980— i el principal sospitós sempre fou la seua parella, Francisco Javier Román, per la qual cosa les perquisicions de la investigació van prioritzar sempre que es pogués tractar d'un pressumpte feminicidi.[2]

El seu cas esdenvingué un punt d'inflexió comunicatiu gràcies a la insistent reivindicació per part de la seua família, que comportà en primer lloc la creació de l'Associació de Persones Desaparegudes sense Causa Aparent (Inter-SOS).[3] Posteriorment, el llegat de la seua desaparició i l'activisme social entorn d'aquests fets també influenciaren de manera cabdal en la creació del Centre Nacional de Persones Desaparegudes espanyol l'any 2018, i que alhora derivà en la declaració el 9 de març com el Dia de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent a Espanya.[3][4]

Fets[modifica]

El dia dels fets, Cristina Bergua Vera tenia la intenció de trobar-se al vespre amb la que llavors era la seua parella, Francisco Javier Román, a fi i efecte de posar fi a la relació sentimental que mantenien —segons explicà posteriorment el seu cercle d'amistats. Malgrat que el pacte de la família era el d'avisar per telèfon o amb una nota quan no s'arribava a l'hora a casa, la jove aquell dia no arribà a casa seua a l'hora prevista, als volts de les 22 hores del vespre.[5] Això desencadenà la preocupació instantània dels seus pares, Luisa Vera Martínez i Joan Bergua Funes, que trucaren a diverses amistats de la jove i anaren a denunciar-ne la desaparició a la comissaria aquella mateixa nit. Nogensmenys, la policia els demanà d'esperar algunes hores en cas que s'hagués endarrerit, motiu pel qual no fou interposada fins al dia següent.[6]

Segons Román, aquest només l'acompanyà fins a la carretera d'Esplugues, a pocs metres del domicili familiar de Bergua, per tal d'acomiadar-s'hi. Assegurà que la parella no havia tallat, però quan se l'informà que la noia no apareixia s'ha afirmat que es mostrà impassible i no s'oferí en primer terme a col·laborar en la seua recerca.[6] Fou a la carretera d'Esplugues on la noia fou vista per darrera vegada.[7]

Dies més tard, una carta anònima que demanava de buscar el cadàver de Bergua Vera als contenidors de Cornellà va alertar la policia de fer-ho a l'abocador del Garraf, motiu pel qual es varen escorcollar fins a 100 metres quadrats d'aquestes instal·lacions (corresponents a totes les escombraries de 1997 a Cornellà dipositades amb anterioritat de la desaparició).[8] Tot i així, per endarreriments consecutius, ho varen començar a fer transcorreguts 11 mesos després de l'avís.[6] Hi hagueren diversos problemes relacionats amb el pagament de les despeses de recerca i l'elevat perill de gasos tòxics per la fermentació de les deixalles, que suposà la negativa dels operaris en diverses ocasions.[6] Això perllongà gairebé dos anys la recerca i les deixalles corresponents al mes de març de 1997 no es varen acabar de trobar: les escombraries remenades pertanyien als mesos anteriors i el mapa de disposició dels residus no havia estat el correcte.[5][6] La família no va conèixer aquests fets fins que foren públics el març de 1998, atès que la recerca estigué gairebé tot un any sota secret de sumari.[9]

Després de dos anys, la investigació fou tancada sense cap desenllaç el 1999.[9] Tot i així, es reobrí el 2008 per part dels jutjats de Cornellà per tal d'intentar aplicar els nous avenços en tecnologia de l'ADN i d'indagació policial, en cas que alguna de les pistes o indicis hagués pogut passar per alt. No obstant això, aquesta darrera reobertura del cas no pogué esclarir les causes de la desaparició o la troballa de la jove.[10]

Homenatge[modifica]

Com a commemoració a Cristina Bergua Vera, a l'esforç de la seua família per a trobar-la durant més de dues dècades i alhora com a homenatge a totes les persones desaparegudes sense cap causa aparent, un monòlit en record seu vetlla des del 2018 el conegut com a Espai Cristina Bergua al carrer de la Miranda de Cornellà de Llobregat, al davant del domicili dels seus pares.[11]

Referències[modifica]

  1. Manzano, Carlos. «Cristina Bergua, la ausencia que dejó huella» (en castellà). La Vanguardia, 15-11-2019. [Consulta: 19 desembre 2019].
  2. Crespo, Imanol. «20 años sin Cristina Bergua» (en castellà). El Llobregat, 04-05-2017. [Consulta: 8 març 2022].
  3. 3,0 3,1 Tardà i Coma, 2021, p. 73-74.
  4. «20 anys de la desaparició de Cristina Bergua». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 09-03-2017. [Consulta: 8 març 2022].
  5. 5,0 5,1 «Familiars de desapareguts sense causa aparent: "El pitjor és la incertesa"». Al Dia - Europa Press, 08-03-2022. [Consulta: 8 març 2022].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Garrido Genovés i López Lucio, 2014.
  7. Marín, Héctor. «Veinte años sin Cristina Bergua» (en castellà). El Mundo, 09-04-2017. [Consulta: 19 desembre 2019].
  8. Torres, Manel «La policía busca en el vertedero del Garraf a la joven de Cornellà desaparecida» (Hemeroteca) (en castellà). El País [Madrid], 22-04-1998. ISSN: 1134-6582.
  9. 9,0 9,1 Belmonte, Eva. «Dos rastros paralelos que se pierden en la basura | Barcelona | elmundo.es» (en castellà). El Mundo, 18-03-2009. [Consulta: 8 març 2022].
  10. «Un jutge de Cornellà autoritza revisar les proves del cas de Cristina Bergua després de deu anys». La Xarxa, 28-01-2008. [Consulta: 8 març 2022].
  11. Massip, Pau. «Un monòlit recorda l'encara desapareguda Cristina Bergua». Línia Cornellà, 25-07-2018. [Consulta: 8 març 2022].

Bibliografia[modifica]