Diòxid de carboni a l'atmosfera terrestre
A l'atmosfera terrestre, el diòxid de carboni és un gas traça que juga un paper integral en l'efecte hivernacle, el cicle del carboni, la fotosíntesi i el cicle del carboni oceànic. És un dels diversos gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera de la Terra. La concentració mitjana global actual de CO₂ a l'atmosfera és de 421 ppm al maig de 2022 (0,04%).[3] Es tracta d'un augment del 50% des de l'inici de la Revolució Industrial, des de les 280 ppm durant els 10.000 anys anteriors a mitjans del segle XVIII.[4][3] [5] L'augment es deu a l'activitat humana.[6] La crema de combustibles fòssils és la principal causa d'aquest augment de les concentracions de CO₂ i també la principal causa del canvi climàtic. Altres grans fonts antropogèniques inclouen la producció de ciment, la desforestació i la crema de biomassa.
Tot i que és transparent a la llum visible, el diòxid de carboni és un gas d'efecte hivernacle que absorbeix i emet radiació infraroja a les seves dues freqüències de vibració infraroja actives. CO2 absorbeix i emet radiació infraroja a longituds d'ona de 4,26 μm (2.347 cm−1) (mode vibracional d'estirament asimètric) i 14,99 μm (667 cm−1) (mode vibracional de flexió). Té un paper important en la influència de la temperatura superficial de la Terra a través de l'efecte hivernacle.[7] L'emissió de llum de la superfície terrestre és més intensa a la regió infraroja entre 200 i 2500 cm−1,[8] a diferència de l'emissió de llum del Sol molt més calent que és més intensa a la regió visible. L'absorció de la llum infraroja a les freqüències de vibració del CO2 atmosfèric atrapa l'energia prop de la superfície, escalfant la superfície i l'atmosfera inferior. Menys energia arriba a l'atmosfera superior, que per tant és més fresca a causa d'aquesta absorció.[9]
Els augments de les concentracions atmosfèriques de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle de llarga vida com el metà, l'òxid nitrós i l'ozó augmenten l'absorció i l'emissió de radiació infraroja per l'atmosfera, provocant l'augment observat de la temperatura global mitjana i l'acidificació dels oceans. Un altre efecte directe és l'efecte de fertilització amb CO₂. Aquests canvis causen una sèrie d' efectes indirectes del canvi climàtic sobre el medi físic, els ecosistemes i les societats humanes. El diòxid de carboni exerceix una influència global més gran sobre l'escalfament que tots els altres gasos d'efecte hivernacle junts.[10] Té una vida atmosfèrica que augmenta amb la quantitat acumulada de carboni fòssil extret i cremat, a causa del desequilibri que aquesta activitat ha imposat al cicle ràpid del carboni de la Terra.[11] Això significa que una part (un 20-35%) projectat del carboni fòssil transferit fins ara persistirà a l'atmosfera com a nivells elevats CO2 durant molts milers d'anys després que aquestes activitats de transferència de carboni comencin a disminuir.[12][13][14] El cicle del carboni és un cicle biogeoquímic en el qual s'intercanvia carboni entre els oceans, el sòl, les roques i la biosfera de la Terra. Les plantes i altres fotoautòtrofs utilitzen l'energia solar per produir carbohidrats a partir del diòxid de carboni atmosfèric i l'aigua mitjançant la fotosíntesi. Gairebé tots els altres organismes depenen dels hidrats de carboni derivats de la fotosíntesi com a font principal d'energia i compostos de carboni.
La concentració atmosfèrica actual de CO2 és la més alta dels últims 14 milions d'anys.[15] Les concentracions de CO2 a l'atmosfera van ser tan altes com 4.000 ppm durant el període Cambrià fa uns 500 milions d'anys, i tan baixes com 180 ppm durant la glaciació quaternària dels darrers dos milions d'anys.[16] Els registres de temperatura reconstruïts durant els darrers 420 milions d'anys indiquen que les concentracions CO2 atmosfèriques van assolir un màxim d'aproximadament 2.000 ppm durant el període Devonià (400 Ma) i de nou en el període Triàsic (220–200 Ma) i va ser quatre vegades els nivells actuals durant el període Juràssic (201–145 Ma).[17][18]
Concentració actual i tendències futures
[modifica]Des de l'inici de la Revolució Industrial, la concentració CO2 atmosfèrica ha anat augmentant, provocant l'escalfament global i l'acidificació dels oceans. Al maig de 2022, el nivell mitjà mensual de CO2 a l'atmosfera terrestre va assolir les 421 parts per milió per volum (ppm).[19] "Parts per milió" es refereix al nombre de molècules de diòxid de carboni per milió de molècules d'aire sec.[20] Anteriorment, el valor era de 280 ppm durant els 10.000 anys fins a mitjans del segle XVIII.[21][19] [22]
Cada part per milió de CO2 a l'atmosfera representa aproximadament 2,13 gigatones de carboni, o 7,82 gigatones de CO2.
L'any 2021 es va assenyalar que "les taxes actuals d'augment de la concentració dels principals gasos d'efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà i òxid nitrós) són sense precedents en almenys els últims 800.000 anys".
Referències
[modifica]- ↑ Showstack, Randy Eos, Transactions American Geophysical Union, 94, 21, 2013, pàg. 192. Bibcode: 2013EOSTr..94Q.192S. DOI: 10.1002/2013eo210004. ISSN: 0096-3941 [Consulta: free].
- ↑ Montaigne, Fen. «Son of Climate Science Pioneer Ponders A Sobering Milestone» (en anglès). Yale Environment 360. Yale School of Forestry & Environmental Studies. Arxivat de l'original el 8 juny 2013. [Consulta: 14 maig 2013].
- ↑ 3,0 3,1 «Carbon dioxide now more than 50% higher than pre-industrial levels | National Oceanic and Atmospheric Administration» (en anglès). www.noaa.gov, 03-06-2022. Arxivat de l'original el 5 juny 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ Eggleton, Tony. A Short Introduction to Climate Change (en anglès). Cambridge University Press, 2013, p. 52. ISBN 9781107618763.
- ↑ «The NOAA Annual Greenhouse Gas Index (AGGI) – An Introduction» (en anglès). NOAA Global Monitoring Laboratory/Earth System Research Laboratories. Arxivat de l'original el 27 novembre 2020. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Etheridge, D.M.; L.P. Steele; R.L. Langenfelds; R.J. Francey; J.-M. Barnola Journal of Geophysical Research, 101, D2, 1996, pàg. 4115–28. Bibcode: 1996JGR...101.4115E. DOI: 10.1029/95JD03410. ISSN: 0148-0227.
- ↑ Petty, G.W. Eos Transactions, 85, 36, 2004, pàg. 229–51. Bibcode: 2004EOSTr..85..341P. DOI: 10.1029/2004EO360007 [Consulta: lliure].
- ↑ Atkins' Physical Chemistry (en anglès). 8th. W. H. Freeman, 2006, p. 462. ISBN 978-0-7167-8759-4.
- ↑ «Carbon Dioxide Absorbs and Re-emits Infrared Radiation» (en anglès). UCAR Center for Science Education, 2012. Arxivat de l'original el 21 setembre 2017. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ «The NOAA Annual Greenhouse Gas Index (AGGI) – An Introduction» (en anglès). NOAA Global Monitoring Laboratory/Earth System Research Laboratories. Arxivat de l'original el 27 novembre 2020. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «How long will global warming last?» (en anglès). RealClimate, 15-03-2005. Arxivat de l'original el 4 març 2021. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ Annual Review of Earth and Planetary Sciences, 37, 1, 2009, pàg. 117–34. Bibcode: 2009AREPS..37..117A. DOI: 10.1146/annurev.earth.031208.100206 [Consulta: 7 març 2021].
- ↑ Atmospheric Chemistry and Physics, 13, 5, 2013, pàg. 2793–2825. DOI: 10.5194/acpd-12-19799-2012 [Consulta: 7 març 2021].
- ↑ «Figure 8.SM.4». A: Intergovernmental Panel on Climate Change Fifth Assessment Report (en anglès), p. 8SM-16.
- ↑ Zhang, Yi Ge; etal Philosophical Transactions of the Royal Society A, 371, 2001, 28-10-2013, pàg. 20130096. Bibcode: 2013RSPTA.37130096Z. DOI: 10.1098/rsta.2013.0096. PMID: 24043869 [Consulta: lliure].
- ↑ Eggleton, Tony. A Short Introduction to Climate Change (en anglès). Cambridge University Press, 2013, p. 52. ISBN 9781107618763.
- ↑ «Climate and CO₂ in the Atmosphere» (en anglès). Arxivat de l'original el 6 octubre 2018. [Consulta: 10 octubre 2007].
- ↑ American Journal of Science, 301, 2, 2001, pàg. 182–204. Bibcode: 2001AmJS..301..182B. DOI: 10.2475/ajs.301.2.182 [Consulta: 15 febrer 2008].
- ↑ 19,0 19,1 «Carbon dioxide now more than 50% higher than pre-industrial levels | National Oceanic and Atmospheric Administration» (en anglès). www.noaa.gov, 03-06-2022. Arxivat de l'original el 5 juny 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ Change, NASA Global Climate. «Carbon Dioxide Concentration | NASA Global Climate Change» (en anglès). Climate Change: Vital Signs of the Planet. Arxivat de l'original el 17 abril 2022. [Consulta: 17 desembre 2022].
- ↑ Eggleton, Tony. A Short Introduction to Climate Change (en anglès). Cambridge University Press, 2013, p. 52. ISBN 9781107618763.
- ↑ «The NOAA Annual Greenhouse Gas Index (AGGI) – An Introduction» (en anglès). NOAA Global Monitoring Laboratory/Earth System Research Laboratories. Arxivat de l'original el 27 novembre 2020. [Consulta: 18 desembre 2020].