Diagrama QAPF

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El diagrama QAPF és un doble diagrama triangular utilitzat per a classificar les roques ígnies segons la seva composició mineralògica.

L'acrònim QAPF correspon a «Quars (en anglès: Quartz), feldspat alcalí (en anglès: Alkali feldspar), Plagioclasa i Feldespatoide». Aquests són els grups minerals per a la classificació en el diagrama QAPF. Els percentatges de Q, A, P i F estan normalitzats (recalculats perquè la seva suma sigui 100%).

Origen[modifica | modifica el codi]

Els diagrames QAPF van ser creats per la Unió Internacional de Ciències Geològiques (UICG), Subcomissió de Sistematització de Roques Ígnies. Els diagrames són acceptats per la comunitat de geòlegs de tot el món com un sistema de classificació de roques ígnies, especialment les roques plutòniques.

Utilització[modifica | modifica el codi]

Els diagrames QAPF són utilitzats majoritàriament per a la classificació de roques intrusives (o roques plutòniques) (Figura 1), encara que també són utilitzats per a classificar les roques volcàniques (Figura 2) si s'ha determinat la composició mineralògica de la roca.

Els diagrames QAPF no són utilitzats per a la classificació de roques piroclàstiques o roques volcàniques si no ha estat determinada la composició mineralògica de la mateixa, en el seu lloc s'utilitza la Classificació TAS (Total-Alkali-Silica). La classificació TAS també s'utilitza si la roca volcànica conté vidre volcànic (com l'obsidiana).

Els diagrames QAPF tampoc són utilitzats si els minerals màfics superen el 90% de la composició de la roca (per exemple peridotites i piroxenites).

Figura 1. Diagrama QAPF per a la classificació de les roques plutòniques.
Figura 2. Diagrama QAPF per a la classificació de les roques volcàniques.

Lectura del Diagrama QAPF[modifica | modifica el codi]

El diagrama conté quatre grups minerals o minerals elegits com a pilars importants de la classificació:

  • Quars (Q)
  • Feldspat alcalí (A)
  • Feldspats plagioclasa (P)
  • Feldespatoides (F).

F i Q, per raons químiques, no poden existir junts en una roca plutònica. Pot ocórrer, i és gairebé segur, que existeixin altres minerals en aquestes roques, però no tenen importància en aquest esquema de classificació. Per tant, el diagrama complet es compon realment de dos diagrames ternaris (QAP i FAP).

Per a utilitzar la classificació, la concentració (el percentatge) d'aquests minerals ha de ser coneguda i s'ha de recalcular perquè la seva suma sigui 100%.

Per exemple: una roca plutònica que no conté feldspat alcalí ni feldespatoides, però que conté una gran quantitat de piroxens (desatesos en aquest diagrama), feldspat plagiòclasa i uns grans de quars, és probablement que sigui gabre (que es troba a la vora dreta del diagrama, una mica dalt de P cap a Q). El diagrama no especifica si es tracta exactament de gabre, diorita, o anortosita. Hi ha altres criteris utilitzats per a decidir això.

Cal recordar que aquest diagrama no s'utilitza per a totes les roques plutòniques. Les roques ultramàfiques són les roques plutòniques més importants que tenen diagrames de classificació separats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Li Maitre, R.W.. Igneous Rocks: A Classification and Glossary of Terms : Recommendations of International Union of Geological Sciences Subcommission on the Systematics of Igneous Rocks. Cambridge University Press, 2002, p. 236. 
  • Streckeisen, A. L.. Classification and Nomenclature of Plutonic Rocks. Recommendations of the IUGS Subcommission on the Systematics of Igneous Rocks. Geologische Rundschau. 63. Stuttgart: Internationale Zeitschrift für Geologie, 1974, p. 773-785. 
  • Streckeisen, A. L.. IUGS Subcommission on the Systematics of Igneous Rocks. Classification and Nomenclature of Volcanic Rocks, Lamprophyres, Carbonatites and Melilite Rocks. Recommendations and Suggestions. 141. Abhandlungen: Neues Jahrbuch für Mineralogie, 1978, p. 1-14. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diagrama QAPF Modifica l'enllaç a Wikidata