Diego Paris López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDiego Paris López
Biografia
Naixement21 març 1972 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1438700 TMDB.org: 143599
Twitter (X): DiegoPary Modifica el valor a Wikidata

Diego Paris López (Madrid, 21 de març de 1972) és un actor espanyol de cinema, teatre i televisió.[1]

Biografia[modifica]

Amb setze anys pren classes de teatre a la Sala Triángulo, al barri de Lavapiés. Uns anys més tard es matricularà a l'escola de Cristina Rota. Aviat coneixerà a Alberto San Juan, Pilar Castro i Secun de la Rosa. Amb el primer començarà a col·laborar en el grup de teatre Animalario, amb els segons formarà a la fi dels anys 90, un grup de teatre surrealista, Caracalva, amb el qual actuaran per bars, sales de festes i teatres alternatius (Off Teatre) per tot Madrid.

La seva primera col·laboració al cinema va ser en la pel·lícula Belmonte del director sevillà Juan Sebastián Bollaín. Aconseguí la popularitat gràcies a la pel·lícula Días de fútbol del director David Serrano de la Peña, al costat d'Ernesto Alterio, Nathalie Poza, Fernando Tejero i Luis Bermejo entre altres.[2] Aquest mateix any el músic Nacho Cano li oferirà un paper en el musical Hoy no me puedo levantar, que s'estrenarà al teatre Rialto de Madrid a l'abril del 2005, acompanyant-lo en el repartiment Miquel Fernández, Inma Cuesta, Javier Godino i Andreu Castro.

L'any 2011 realitza un curs de cinema a l'EICTV (Escola Internacional de cinema i televisió de Cuba).

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

Teatre[modifica]

  • La madre que me parió (2017-....) d'Ana Rivas i Helen Morales. Director- Gabriel Olivares.
  • Buena gente (Good people) (2015-2016) del premi Pulitzer David Linsay-Abraire. David Serrano.
  • De garrulos y gays (2014-2015) Escriptor i director.
  • Microteatre (Los camioneros i El secreto de mi vecina. (2015) Escriptor i director.
  • Más de cien mentiras (Teatro musical. (2011-2012) David Serrano.
  • Hoy no me puedo levantar, (Teatre musical. (2005-2013) Nacho Cano.
  • Arrabales de Nueva York (Teatre-poètic, Versió lliure de Poeta en Nueva York de Federico García Lorca. (2004) Escriptor i director.
  • Los openheart (2001) Andrés Lima.
  • El fin de los sueños (1999-2000) Animalario.
  • Que importa que te ame (1999) Andrés Lima.
  • Anoche casi sueño contigo (1997-1998) Caracalva Teatro.
  • Carne de vídeo club (1996) Secun de la Rosa.
  • Surrealismos (1996) David Lorente.

Nominacions[modifica]

  • Unión de Actores:
    • Millor actor de repartiment en Teatre en 1997 per Surrealismos
    • Millor actor secundari de televisió en 2006 per Maneras de sobrevivir

Referències[modifica]

  1. Diego Paris al web de Pedro Hermosilla
  2. El equipo de 'Días de fútbol' prepara una comedia para Tele 5, El País, 12 de maig de 2004