Dies irae
  | |
| Títol original | Dies Irae (la) |
|---|---|
| Forma musical | seqüència gregoriana |
| Llengua | llatí |
| Part de | rèquiem |
| Format per | Lacrimosa |
    | |
El Dies irae (llatí eclesiàstic: [ˈdi.es ˈire]; "El dia de la ira") és una seqüència gregoriana atribuïda al franciscà Tomàs de Celano (1200 - c. 1265)[1] que va ser biògraf de Sant Francesc d'Assís. Hi ha opinions que creuen que s'origina amb Latino Malabranca Orsini (mort el 1294), rector a l'estudi dominicà de Santa Sabina, el precursor de la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino, Angelicum, a Roma.[2] La seqüència data almenys del segle xiii, tot i que és possible que sigui molt més antiga, i algunes fonts atribueixen el seu origen a Gregori el Gran (d. 604), a Bernat de Claravall (1090–1153) o a Bonaventura (1221–1274).[1]
És un poema llatí medieval caracteritzat pel seu vers accentual i les seves línies rimades. La mètrica és troqueu. El poema descriu el Judici Final. Una Trompeta convoca les ànimes davant el tron de Déu, on els justos seran salvats i els malvats seran llançats a les flames eternes.
És més conegut pel seu ús en el Rèquiem (Missa de difunts) i es cantava durant les cerimònies d'enterrament. Una versió anglesa es troba a diversos llibres de serveis de la Comunió Anglicana.
La primera melodia fixada en aquestes paraules, un cant gregorià, és una de les més citades de la literatura musical, que apareix a les obres de molts compositors. El cuplet final Pie Jesu ha estat reutilitzat sovint com a cançó independent.
El poema
[modifica]
|
|
Música
[modifica]Les paraules de Dies irae han estat sovint musicades com a part del servei del Rèquiem. En algunes versions, el text es divideix en diversos moviments; en aquests casos, Dies irae fa referència només al primer d’aquests moviments, mentre que els altres reben el títol segons els seus respectius incipit.
La primera composició polifònica conservada del Rèquiem, de Johannes Ockeghem, no inclou el Dies irae. Les primeres versions polifòniques que incorporen el Dies irae són les d’Engarandus Juvenis (1490) i Antoine Brumel (1516), a les quals seguiren les de molts compositors del Renaixement. Més endavant, nombrosos autors van escriure destacades versions corals i orquestrals del Rèquiem que inclouen la seqüència, com ara Charpentier, Delalande, Mozart, Berlioz, Verdi, Britten i Stravinsky. Giovanni Battista Martini va cloure el seu recull de 303 cànons (majoritàriament humorístics) amb un conjunt de 20 basats en fragments del poema de la seqüència.[3][4]
Cant gregorià del segle XIII
[modifica]La versió original gregoriana, que data del segle xiii, era un sobri cantar pla (o cant gregorià).
Es troba en el mode dòric.[5] En notació neuma de quatre línies, comença així:
En notació de pentagrama de cinc línies:
![<<
\new Staff \with {
\remove Time_signature_engraver
}
\relative c' { \set Staff.midiInstrument = #"tuba" \tempo 8 = 90 \set Score.tempoHideNote = ##t
\cadenzaOn
f8 e f d e c d d \breathe
f8 f([ g)] f([ e)] d([ c)] e f e d4. \breathe
a8 c([ d)] d d([ c)] e f e d4. \bar "||"
}
\addlyrics {
Di -- es i -- ræ di -- es il -- la,
Sol -- vet sae -- clum in fa -- vil -- la:
Tes -- te Da -- vid cum Si -- byl -- la
}
>>](http://upload.wikimedia.org/score/j/u/jugrm3crnkraprr3kxoc04fpj0li1tg/jugrm3cr.png)
Citacions musicals
[modifica]La melodia gregoriana tradicional va guanyar reconeixement generalitzat gràcies al seu ús en la Symphonie fantastique d'Hector Berlioz l'any 1830. Des de llavors, s’ha associat amb temes de mort i terror, especialment durant el segle xix.[6] Després de Berlioz, s’ha emprat com a tema o citació musical en moltes composicions clàssiques, incloent-hi:
- Charles-Valentin Alkan – Trois Morceaux dans le genre pathétique, suite per a piano, op. 15 (núm. 3: Morte) (1837)
- Frédéric Chopin – Preludi núm. 2 en la menor, op. 28 (1839)[7]
- Franz Liszt – Totentanz (1849)
- Charles Gounod – Faust (1859)
- Teofil Klonowski – Preludis sobre himnes d’església polonesos: Dies Irae (1867)[8]
- Piotr Ilitx Txaikovski – Cançó grega moderna (1872)[1]
- Piotr Ilitx Txaikovski – 6 peces sobre un sol tema, op. 21 (1873)[1]
- Jules Massenet – Ève (1874)[1]
- Modest Mússorgski – Cants i danses de la mort, núm. 3 Trepak (1875)
- Camille Saint-Saëns – Dansa macabra (1878)
- Camille Saint-Saëns – Rèquiem (1878)
- Piotr Ilitx Txaikovski – Suite per a orquestra núm. 3, quart moviment minut 4 (1884)[9]
- Alexander Glazunov – Simfonia núm. 5 (1885)[10]
- Piotr Ilitx Txaikovski – Simfonia Manfred (1885)[11]
- Charles Gounod – Mors et vita (1886)
- Camille Saint-Saëns – Simfonia núm. 3 (1886)
- Benjamin Godard – Dante (1890)
- Serguei Rakhmàninov – Concert per a piano núm. 1 (1891)
- Johannes Brahms – Sis peces per a piano, op. 118, núm. 6[12] (1893)
- Serguei Rakhmàninov – Simfonia núm. 1 (1895)
- Serguei Rakhmàninov – Six moments musicaux (1896)
- Alexander Glazunov – De l'edat mitjana, núm. 2 Scherzo (1902)[10]
- Vítězslav Novák – Simfonia de Maig (1902)
- Nikolai Medtner – Quintet per a piano en do (c. 1904–1948)
- Hans Huber – Simfonia núm. 3 (1908)[13]
- Serguei Rakhmàninov – Sonata per a piano núm. 1 (1908)
- Serguei Rakhmàninov – L'illa dels morts (1908)
- Alexander Kastalsky – Rèquiem pels germans caiguts (1917)[14]
- Mel Bonis – La Cathédrale blessée, op. 107[15]
- Nikolai Miaskovski – Simfonia núm. 6 (1921–23)
- Eugène Ysaÿe – Sonata per a violí núm. 2 (1923)[16]
- Ottorino Respighi – Impressioni Brasiliane (1927)[17]
- Aram Khatxaturian – Simfonia núm. 1 (1934)
- Serguei Rakhmàninov – Rapsòdia sobre un tema de Paganini (1934)
- Aram Khatxaturian – Concert per a piano (1936)
- Arthur Honegger – La Danse des Morts, al final del segon moviment Danse des morts (1938)[18]
- Serguei Rakhmàninov – Symphonic Dances (1940)
- Luigi Dallapiccola – Canti di prigionia (1941)[19]
- Ernest Bloch – Suite Symphonique (1944)[20]
- Aram Khatxaturian – Simfonia núm. 2 (1944)
- Kaikhosru Shapurji Sorabji – Sequentia cyclica (1948–49)[21]
- Eric Ball – Resurgam (1950)[22]
- Robert Gerhard - Concert per a piano, 2n moviment.[23]
- Antonio Estévez – Cantata Criolla (1954)[24]
- Edvard Mirzoyan – Introducció i perpetuum mobile (1957)
- Mario Castelnuovo-Tedesco – 24 Caprichos de Goya (1961)[25]
- Bernd Alois Zimmermann – Musique pour les soupers du roi Ubu (1962–1967)
- Alberto Ginastera – Bomarzo (1967)[26]
- Dmitri Xostakóvitx – Simfonia núm. 14 (1969)
- George Crumb – Black Angels (1970)
- Vagn Holmboe - Simfonia núm. 10, primer moviment, minut 8 (1972)
- György Ligeti – Le Grand Macabre (1978)
- Michael Daugherty – Dead Elvis (1993)[27]
- Frank Ticheli – Vesuvius (1999)
- Thomas Adès – Totentanz (2013)[28]
- Kirk Hammet – The Incantation (2022)
També s’ha utilitzat en moltes bandes sonores de pel·lícules i en obres populars, com ara:
- Jacques Brel - La Mort de l'àlbum La Valse à mille temps (1959) deriva la melodia de les estrofes i diversos passatges instrumentals del tema.[29] La cançó és més coneguda en la traducció anglesa My Death i ha estat versionada per nombrosos artistes, entre els quals hi ha Scott Walker a Scott (1967).
- Led Zeppelin – Stairway to Heaven de l'àlbum Led Zeppelin IV (1971)
- Michel F. April – tema principal de Dead by Daylight soundtrack
- Francis Monkman – pista addicional "Dies Irae" a l'àlbum Sky (1979)
- Hugo Friedhofer – escena inicial de Between Heaven and Hell (1956)
- Queensrÿche - Els versos inicials de Dies Irae s’utilitzen a l’inici de la cançó «Suite Sister Mary» i altres versos apareixen al llarg d’aquesta cançó en el seu àlbum Operation : Mindcrime
- Bathory – a l'àlbum Blood Fire Death (1988)
- Wendy Carlos and Rachel Elkind – Tema inicial de The Shining[30] (1980)
- The Newton Brothers - Doctor Sleep, seqüela de The Shining (2019)[31]
- Danny Elfman – "Making Christmas" de The Nightmare Before Christmas (1993)
- Gerald Fried – Tema inicial de The Return of Dracula, 1958
- Diamanda Galás – Masque of the Red Death: Part I – The Divine Punishment
- Jerry Goldsmith – The Mephisto Waltz[32] (1971), Poltergeist[33] (1982)
- Donald Grantham – Baron Cimetiére's Mambo[34] (2004)
- Bernard Herrmann Cita el tema principal de Citizen Kane (1941)
- Bernard Herrmann – Jàson i els argonautes (1963) (Citat durant l’escena de l’escampament de les dents de l’hidra)
- Gottfried Huppertz – Partitura per a Metropolis (1927)
- Jethro Tull – The instrumental track "Elegy" featured on the band's 12th studio album Stormwatch is based on the melody.[35]
- Robert Lopez and Kristen Anderson-Lopez – Frozen II (soundtrack), "Into the Unknown"[36] (2019)
- Harry Manfredini – main title theme for Friday the 13th Part VI: Jason Lives (1986)
- The Melvins – on their album "Nude with Boots" (2008)
- Alan Menken, Stephen Schwartz – The Hunchback of Notre Dame (1996) soundtrack; "The Bells of Notre Dame" features passages from the first and second stanzas as lyrics.[37]
- Ennio Morricone – "Penance" from his score for The Mission[38] (1986)
- Lionel Newman – Compulsion
- Leonard Rosenman – the main theme of The Car (1977)
- Stephen Sondheim – Sweeney Todd – quoted in "The Ballad of Sweeney Todd" and the accompaniment to "Epiphany"[39] (1979)
- John Williams – "Old Man Marley" leitmotif from his score for Home Alone[40] (1990) and quoted in Close Encounters of the Third Kind (1977) and Star Wars: Episode IV - A New Hope (1977) when Luke discovers that Imperial Stormtroopers have killed his uncle and aunt.
- Jonathan Larson – "La Vie Bohème" from Rent (1996) and its 2005 film adaptation, quoted including lyrics[41]
- Howard Shore - Leitmotif of the Nazgûl in Peter Jackson's Lord of the Rings trilogy (2001-2003) - featured most prominently when the Witch-king summons the armies of Mordor forth from Minas Morgul[42]
- Hans Zimmer – "The Rightful King" from The Lion King soundtrack, "Rock House Jail" from The Rock soundtrack, and "House Atreides" from the 2021 Dune adaptation.
- Guy Gross – "Salve me Lacrimosa" from the American-Australian television series Farscape
- Cristobal Tapia de Veer – The White Lotus opening credits
- Matt Dahan - Opening leitmotif to the song “Damn the Torpedoes” in episode 3 of the radio-style musical series “Pulp Musicals” entitled “The Ghosts of Antikythera”.[43]
- Symphony X – Their album V – The New Mythology Suite references this work multiple times, such as in the song "A Fool's Paradise".
- Jeff Russo – Mullen's entrance to the Joint Session of Congress from the television series Zero Day score (unknown if included on the 2025 soundtrack).
- Lorien Testard – "Spring Meadows - Beneath the Blue Tree" from the role-playing video game Clair Obscur: Expedition 33 (2025).
- Christopher Larkin - "Enter Pharloom", "Awakening", "Silksong" from the metroidvania Hollow Knight: Silksong (2025).[44]
- Saja Boys – "Your Idol" from the animated film KPop Demon Hunters (2025).[45]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 Thomas Henry, Hugh. «Catholic Encyclopedia (1913)/Dies Iræ». Herbermann, Charles, ed.. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Order of Preachers». [Consulta: 30 gener 2020].
- ↑ Martini, Giovanni. Canoni. manuscript, p. 134–148.
- ↑ Ellis, Gabriel. «Breaking the canon: Padre Martini's vision for the canonic genre». Stanford Libraries Blog, 05-04-2018.
- ↑ Vorderman, Carol. Help your Kids With Music. 1st American. London: Dorling-Kindersley, 2015, p. 143. ISBN 9781465485489.
- ↑ The Oxford handbook of music and Medievalism. New York: Oxford University Press, 2020 (Oxford handbooks). ISBN 978-0-19-065844-1. OCLC 1109413253.
- ↑ A Prelude to Death: An analysis of Prelude op.28, No. 2 (Prelude in A-Minor): Frederic Chopin. Sreemani, Swapnil. March 10, 2021. The Renaissance Voice of Change.
- ↑ «Quotes – Musical Quotations of the Dies Irae plainchant melody» (en anglès americà), 24 abril 2022. [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ Leonard, James. Tchaikovsky: Suite No. 3; Stravinsky: Divertimento a Allmusic
- 1 2 Lemco, Gary. «GLAZOUNOV: From the Middle Ages». audaud.com. [Consulta: 31 desembre 2025].
- ↑ Lintgen, Arthur. «Tchaikovsky: Manfred Symphony» (en anglès). Fanfare. Arxivat de l'original el 2018-08-06. [Consulta: 15 març 2022].
- ↑ Cummings, Robert. Intermezzo for piano in E-flat minor, op. 118/6 a Allmusic
- ↑ Barnett, Rob. «Hans Huber» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-10-31. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ «Kastalsky, A.: Requiem for Fallen Brothers» (en anglès). Naxos. Arxivat de l'original el 2020-08-09. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ Jardin, Étienne. Mel Bonis (1858-1937) : parcours d'une compositrice de la Belle Époque, 2020. ISBN 978-2-330-13313-9. OCLC 1153996478.
- ↑ Henken, John. «Sonata in A minor for Solo Violin» (en anglès). LA Phil. Arxivat de l'original el 2021-05-12. [Consulta: 4 desembre 2020].
- ↑ Johnson, Edward. «Respighi – Church Windows / Brazilian Impressions» (en anglès). Chandos Records, 01-05-1984. Arxivat de l'original el 2022-03-16. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ Spratt, Geoffrey K. The Music of Arthur Honegger. Cork University Press, 1987.
- ↑ «Canti di prigionia». L'Orchestra Virtuale del Flaminio. [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Simmons, Walter (2004), Voices in the Wilderness
- ↑ Roberge, Marc-André. «Citations of the Dies irae».
- ↑ «Pontins Championship 2003 – Test Piece Reviews: Resurgam».
- ↑ «Ressenya del disc». [Consulta: 17 maig 2026].
- ↑ «Cantata Criolla».
- ↑ Wade, Graham. «Tedesco: 24 Caprichos de Goya, Op. 195» (en anglès). Naxos. Arxivat de l'original el 2018-08-06. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ «El renacimiento».
- ↑ «Dead Elvis» (en anglès). Faber Music. [Consulta: 21 març 2026].
- ↑ Cadagin, Joe. ADÈS: Totentanz.
- ↑ «Les résurrections du Dies Irae : de Jacques Brel à Ennio Morricone». France musique. Radio France, 19-01-2024. [Consulta: 25 desembre 2025].
- ↑ Gengaro, Christine Lee. Listening to Stanley Kubrick: The Music in His Films. Rowman & Littlefield, 2013, p. 189–190. ISBN 978-0-8108-8564-6.
- ↑ «'Doctor Sleep' Soundtrack Revisits 'The Shining,' Introduces Us to New Villains». Rolling Stone. 31 October 2019.
- ↑ «Supernatural Reality: The Sound of New Hollywood Horror in Count Yorga, The Mephisto Waltz, The Exorcist and The Omen» (en anglès). Diabolique Magazine, 13-06-2016. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ Reeves, Rachel. «Terror on the Turntable: Step Into the Light of Jerry Goldsmith’s Classic Poltergeist Score». Dread Central, 13-10-2021. [Consulta: 10 març 2025].
- ↑ Grantham, Donald. «Donald Grantham». A: Camphouse, Mark (ed.). Composers on Composing for Band (en anglès). 2. Chicago: GIA, 2004, p. 100–101. ISBN 9781579993856 [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ Webb, Martin (2019). Album notes for And the Stormwatch Brews…. Chrysalis Records.
- ↑ Cohn, Gabe «How to Follow Up 'Frozen'? With Melancholy and a Power Ballad». The New York Times [New York City], 04-12-2019.
- ↑ «Chorus, David Ogden Stiers, Paul Kandel & Tony Jay – The Bells of Notre Dame» (en anglès). Genius. Arxivat de l'original el 2021-10-16. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ Tagg, Philip. «Musemes from Morricone's music for The Mission» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-11-12. [Consulta: 16 març 2022].
- ↑ Zadan, Craig. Sondheim & Co. 2nd. Perennial Library, 1989, p. 248. ISBN 9780060156497.
- ↑ Hoyt, Alia. «Why Soundtracks Love 'The Day of Wrath'» (en anglès americà), 22-03-2018. [Consulta: 21 març 2026].
- ↑ «A Complete List Of Every Reference In "La Vie Boheme"» (en anglès). BuzzFeed.
- ↑ «KPop Demon Hunters Your Idol Lyrics Meaning» (en anglès). Traveling Gladly, 25-06-2025. [Consulta: 21 agost 2025].
- ↑ «Episode 3: The Ghosts of Antikythera (Original Cast Recording)» (en anglès). Spotify, 24-09-2023. [Consulta: 27 juliol 2025].
- ↑ Christopher Larkin (2025-09-07). Hollow Knight: Silksong (Original Soundtrack) – via YouTube.
- ↑ «KPop Demon Hunters Your Idol Lyrics Meaning» (en anglès). Stay Free Radio, 25-06-2025. [Consulta: 8 juliol 2025].
Vegeu texts en català sobre Dies irae a Viquitexts, la biblioteca lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dies irae