Llatí eclesiàstic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaLlatí eclesiàstic
Tipusllengua sacra Modifica el valor a Wikidata
Parlants
Parlat aCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
ens
objecte
objecte abstracte
llenguoide
grup de llengües
language super-family (en) Tradueix
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües latino-falisques
llatí Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata

Llatí eclesiàstic (també anomenat Llatí litúrgic o Llatí de l'Església) és una denominació que es refereix a l'idioma llatí, tal com és usat en els documents de l'Església Catòlica i en la litúrgia llatina.

Es distingeix del Llatí clàssic per algunes variacions en el lèxic, una sintaxi simplificada i una pronunciació italianitzada.

El llatí eclesiàstic usat en obres teològiques, ritus litúrgics i proclamacions dogmàtiques varia en estil: és sintàcticament simple en la Bíblia Vulgata, hieràtic en el Cànon Romà de la Missa, ters i tècnic en l'obra de Tomà d'Aquino Summa Theologica, i Ciceronià en l'encíclica Fides et Ratio del Papa Joan Pau II. El llatí eclesiàstic és l'idioma oficial de la Santa Seu i l'únic sociolecte que sobreviu del llatí parlat.

La pronunciació del llatí eclesiàstic ha estat molt comuna, rere la caiguda de l'Imperi Romà alsegle IV.