Llatí eclesiàstic
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Tipus | llengua sacra |
|---|---|
| Ús | |
| Estat | Ciutat del Vaticà |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües latinofalisques llatí | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| IETF | la-VA |
Llatí eclesiàstic (també anomenat Llatí litúrgic o Llatí de l'Església) és una denominació que es refereix a l'idioma llatí, tal com és usat en els documents de l'Església Catòlica i en la litúrgia llatina.
Es distingeix del Llatí clàssic per algunes variacions en el lèxic, una sintaxi simplificada i una pronunciació italianitzada.
El llatí eclesiàstic usat en obres teològiques, ritus litúrgics i proclamacions dogmàtiques varia en estil: és sintàcticament simple en la Bíblia Vulgata, hieràtic en el Cànon Romà de la Missa, ters i tècnic en l'obra de Tomà d'Aquino Summa Theologica, i Ciceronià en l'encíclica Fides et Ratio del Papa Joan Pau II. El llatí eclesiàstic és l'idioma oficial de la Santa Seu i l'únic sociolecte que sobreviu del llatí parlat.
La pronunciació del llatí eclesiàstic ha estat molt comuna, rere la caiguda de l'Imperi Romà alsegle iv.