Vés al contingut

Dieta paleolítica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre una aproximació a una dieta moderna. Si cerqueu si busqueu informació sobre les pràctiques dietètiques dels humans del Paleolític, vegeu «Alimentació durant el Paleolític».
Plat d'estil paleolític: Estofat de peix

La dieta paleolítica és un règim dietètic modern. És un pla nutricional basat en l'antiga dieta centrada en plantes silvestres i animals que consumien habitualment les espècies d'Homo durant el període paleolític—un període d'uns 2.5 milions d'anys de durada acabat al voltant de fa uns 10.000 anys amb el desenvolupament de l'agricultura. És igualment un terme per a referir-se a la dieta ancestral de l'home que vivia durant el paleolític.[1][2] Centrada al voltant dels aliments disponibles actualment, la "contemporània" dieta paleolítica consisteix bàsicament en: carn magra, peix, verdura, fruita, arrels i en sentit ampli fruits secs; i exclou: cereals, llegums, productes làctics, sal, sucre refinat, i olis processats.[1][3][4]

Va ser començat a popularitzar a mitjans de la dècada de 1970 pel gastroenteròleg anomenat Walter L. Voegtlin,[5][6] aquest concepte nutricional va ser exposat i adaptat per un gran nombre d'autors i investigadors en diversos llibres i revistes científiques.[7] Un tema comú en medicina evolucionària,[8][9] la nutrició paleolítica està basada en la premissa que els humans moderns estan genèticament adaptats a la dieta dels seus avantpassats paleolítics i que la genètica ha tingut pocs canvis des de l'aparició de l'agricultura i per tant la dieta ideal per a la salut humana serà una que s'assembli a la dieta ancestral.[4][10]

Aquest tipus de dieta és un tema controvertit entre nutricionistes[11][12] i antropòlegs.[7][13] Els que en són partidaris argumenten que les poblacions modernes humanes subsistint a base de la dieta paleolítica de caçador-recol·lectors estan àmpliament lliures de malalties de l'opulència,[14][15] i que aitals dietes produeixen beneficis en la salut segons els estudis mèdics.[16] Els partidaris fan esment a algunes potencialitats terapèutiques i nutricionals característiques de les dietes d'abans de l'agricultura.[10][17] Els crítics d'aquesta idea nutricional s'han centrat a considerar que s'ha deixat de banda la lògica evolutiva,[18][19][20] i han disentit de certes recomanacions i restriccions sobre la base que aquestes no produeixen beneficis a la salut o en suposen un risc[18][19] i a més que podria no reflectir les característiques de l'antiga dieta del paleolític.[20][21] També s'ha argumentat que aquesta dieta paleolítica no és una alternativa realista per a tothom.[22][23]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Lindeberg, Staffan «Palaeolithic diet ("stone age" diet)». Scandinavian Journal of Food & Nutrition, 49, 2, juny 2005, pàg. 75–7. DOI: 10.1080/11026480510032043.
  2. Bryngelsson, Susanne; & Asp, Nils-Georg «Popular diets, body weight and health: What is scientifically documented?». Scandinavian Journal of Food & Nutrition, 49, 1, març 2005, pàg. 15–20. DOI: 10.1080/11026480510031990.
  3. Cordain, Loren «The nutritional characteristics of a contemporary diet based upon Paleolithic food groups» (PDF). Journal of the American Nutraceutical Association, 5, 5, Summer 2002, pàg. 15–24.
  4. 4,0 4,1 Lindeberg S, Cordain L, Eaton SB «Biological and clinical potential of a Paleolithic diet» (PDF). Journal of Nutritional and Environmental Medicine, 13, 3, setembre 2003, pàg. 149–60. Arxivat de l'original el 2007-08-19. DOI: 10.1080/13590840310001619397 [Consulta: 31 gener 2009]. Arxivat 2007-08-19 a Wayback Machine.
  5. Voegtlin, Walter L. The stone age diet: Based on in-depth studies of human ecology and the diet of man. Vantage Press, 1975. ISBN 0533013143. 
  6. Smith, Emma «The Ray Mears caveman diet». The Sunday Times, 12-10-2008 [Consulta: 1r novembre 2008].
  7. 7,0 7,1 Richards, Michael P. «A brief review of the archaeological evidence for Palaeolithic and Neolithic subsistence». European Journal of Clinical Nutrition, 56, 12, desembre 2002, pàg. 1270–78. DOI: 10.1038/sj.ejcn.1601646. PMID: 12494313.
  8. Naugler, Christopher T. «Evolutionary medicine: Update on the relevance to family practice». Canadian Family Physician, 54, 9, setembre 2008, pàg. 1265–9. PMID: 18791103.
  9. Eaton SB, Strassman BI, Nesse RM, Neel JV, Ewald PW, Williams GC, Weder AB, Eaton SB 3rd, Lindeberg S, Konner MJ, Mysterud I, Cordain L «Evolutionary health promotion» (PDF). Preventive Medicine, 34, 2, febrer 2002, pàg. 109–18. Arxivat de l'original el 2008-12-17. DOI: 10.1006/pmed.2001.0876. PMID: 11817903 [Consulta: 31 gener 2009]. Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine.
  10. 10,0 10,1 Cordain L, Eaton SB, Sebastian A, Mann N, Lindeberg S, Watkins BA, O'Keefe JH, Brand-Miller J «Origins and evolution of the Western diet: health implications for the 21st century». American Journal of Clinical Nutrition. American Society for Nutrition, 81, 2, febrer 2005, pàg. 341–54. PMID: 15699220.
  11. Nestle, Marion «Animal v. plant foods in human diets and health: is the historical record unequivocal?». Proceedings of the Nutrition Society, 58, 2, maig 1999, pàg. 211–18. DOI: 10.1017/S0029665199000300. PMID: 10466159.
  12. Cannon, Geoffrey «Sabre-tooth tigers and stud poker [Out of the Box]». Public Health Nutrition, 9, 4, juny 2006, pàg. 411–14. DOI: 10.1079/PHN2006959.
  13. Milton, Katharine. «Hunter-gatherer diets: wild foods signal relief from diseases of affluence (PDF)». A: Ungar, Peter S. & Teaford, Mark F.. Human Diet: Its Origins and Evolution. Westport, CT: Bergin and Garvey, 2002, p. 111–22. ISBN 0897897366. 
  14. Kligler, Benjamin & Lee, Roberta A. (eds.). «Paleolithic diet». A: Integrative medicine. McGraw-Hill Professional, 2004, p. 139–40. ISBN 007140239X. 
  15. Eaton SB, Cordain L, Lindeberg S «Evolutionary Health Promotion: A consideration of common counter-arguments» (PDF). Preventive Medicine, 34, 2, febrer 2002, pàg. 119–23. Arxivat de l'original el 2011-02-07. DOI: 10.1006/pmed.2001.0966. PMID: 11817904 [Consulta: 31 gener 2009]. Arxivat 2011-02-07 a Wayback Machine.
  16. Lindeberg S, Jönsson T, Granfeldt Y, Borgstrand E, Soffman J, Sjöström K, Ahrén B «La dieta paleolítica millora la tolerància a la glucosa més que la dieta de tipus mediterrani en individus amb malalties isquèmiques» (PDF). Diabetologia, 50, 9, setembre 2007, pàg. 1795–807. Arxivat de l'original el 2020-09-15. DOI: 10.1007/s00125-007-0716-y. PMID: 17583796 [Consulta: 31 gener 2009]. Arxivat 2020-09-15 a Wayback Machine.
  17. Eaton, S. Boyd «The ancestral human diet: what was it and should it be a paradigm for contemporary nutrition?». Proceedings of the Nutrition Society, 65, 1, febrer 2006, pàg. 1–6. DOI: 10.1079/PNS2005471. PMID: 16441938.
  18. 18,0 18,1 Elton, S. «Environments, adaptations and evolutionary medicine: Should we be eating a ‘stone age' diet?». A: O'Higgins, P. & Elton, S.. Medicine and Evolution: Current Applications, Future Prospects. Londres: Taylor and Francis, 2008. ISBN 1420051342. 
  19. 19,0 19,1 Milton, Katharine «Hunter-gatherer diets—A different perspective». American Journal of Clinical Nutrition, 71, 3, març 2000, pàg. 665–67. PMID: 10702155.
  20. 20,0 20,1 Ströhle A, Wolters M, Hahn A «Carbohydrates and the diet-atherosclerosis connection—More between earth and heaven. Comment on the article "The atherogenic potential of dietary carbohydrate"». Preventive Medicine, 44, 1, gener 2007, pàg. 82–4. DOI: 10.1016/j.ypmed.2006.08.014. PMID: 16997359.
  21. Nestle, Marion «Paleolithic diets: a sceptical view». Nutrition Bulletin, 25, 1, març 2000, pàg. 43–7. DOI: 10.1046/j.1467-3010.2000.00019.x.
  22. Moffat, Tina «Book Review—Evolutionary Aspects of Nutrition and Health: Diet, Exercise, Genetics and Chronic Disease». Human Biology, 73, 2, 2001, pàg. 327–29. DOI: 10.1353/hub.2001.0021.
  23. Jacks, Gunnar «Paleolitisk kost—ett realistiskt alternativ för alla? [Alt. title: Paleolithic diet—a realistic alternative for everyone?]» (PDF) (en swedish). Läkartidningen, 102, 34, 2 agost 2–28, 2005, pàg. 2334. Arxivat de l'original el 2009-02-25. PMID: 16167639 [Consulta: 31 gener 2009].

Bibliografia addicional

[modifica]